El debat indispensable

No estic segur que siguin conscients de la transcendència que té la redacció del pla especial de Sota Monestir prou banyolins, més enllà dels ciutadans habituats a participar de les discussions públiques o a seguir amb atenció l'actualitat municipal, un col·lectiu que a Banyoles, com arreu, sempre són menys dels que seria convenient. En aquesta qüestió, creieu-me, caldria que com més gent millor prestés atenció perquè la ciutat s'hi juga el seu futur. Sí que en són conscients de la decisió històrica que han de prendre –només faltaria– els grups polítics municipals i, de fet, estan situant l'elaboració d'aquest document en el centre del debat ciutadà. En aquesta discussió també intervenen, encara que de manera més tangencial, una plataforma en defensa dels horts, creada anys enrere, uns col·lectius canalitzats a través d'un bloc obert recentment a Internet i l'associació naturalista Limnos.

Sota Monestir són unes 25 hectàrees on es concentren la majoria d'horts urbans que queden a Banyoles, així com trams dels recs i altres elements d'arquitectura menuda originària de l'edat mitjana. Amb permís de l'estany, es podria dir que és aquí on rau la personalitat de Banyoles. Sota Monestir també és el resultat d'un petit miracle: des del 1984 està catalogat com a sòl urbanitzable però no s'hi ha arribat a desenvolupar mai cap projecte, segurament perquè és un trencaclosques (horts, cases i tallers de 114 propietaris diferents) complicat de resoldre. L'enèsim intent d'ordenar-ho sembla que és el definitiu, entre altres raons perquè es fa de manera paral·lela a la redacció del nou pla general, en el qual quedarà integrat el pla especial.

No conec ningú de Banyoles que digui que Sota Monestir no s'ha de protegir. Les discrepàncies les trobem en el quant i en el com. Les opinions abasten un ventall que van des de la proposta de partida, del grat de l'equip de govern, de CiU, –a grans trets: horts i cases amb horts al nord, pisos en un corredor central i manteniment de tallers al sud– a posicions molt conservacionistes –representades per la CUP, que defensa que pràcticament no es toqui res i que es tregui més profit social dels horts–, passant per unes opinions intermèdies, expressades per ICV i Junts per Banyoles.

Sumant qüestions concretes com ara el nombre d'habitatges, les amplades dels carrers o quants horts s'han de salvar, en el pla especial –i per extensió, en tot el pla general– es plasmarà quina mena de ciutat es vol deixar a les pròximes generacions. Banyoles encara és petit (no arriba als 20.000 habitants) i s'hi respira un ambient de poble, amb els inconvenients i, per mi, molts avantatges que això comporta. Degut a la seva proximitat amb Girona, a la pràctica és com si tingués a casa els serveis d'una gran ciutat, des de la universitat als grans centres comercials i de lleure, passant per llocs de treball, i, en canvi, no en pateix els inconvenients. La mateixa proximitat, però, implica el risc que acabi esdevenint una ciutat dormitori o, encara pitjor, un barri de Girona. Caldrà filar molt prim per mantenir aquest equilibri que dóna a Banyoles la seva qualitat de vida. I, sens dubte, hi tindrà molt a veure quants habitatges es construeixin a curt termini i fins a quin punt es conservi el tresor de Sota Monestir.