Diferents escenaris: pros i contres

Més enllà de les inquietuds estètiques o històriques i de la priorització del vianant, la possibilitat de prohibir la circulació de vehicles privats pel passeig de la plaça Major pot acabar traslladant el problema als carrers adjacents, com es pot comprovar aquests dies d'estiu. El consistori ha volgut aprofitar el tall –imposat per les obres– perquè el debat toqui de peus a terra. Després de les conferències més conceptuals, el cicle del Pere Quart tractarà ara dels problemes funcionals, per sectors. El cap del servei municipal de Mobilitat, Trànsit i Transports, Adrià Gomila, juntament amb dos especialistes de la consultoria Doymo, Manuel Pineda i Joan Manuel Pérez, van analitzar la tipologia dels desplaçaments que es produeixen al centre i, específicament, a l'àmbit del passeig.

Pineda va desgranar diversos aspectes del darrer estudi de mobilitat, de l'any 2007. El sector centre és dens quant a volum d'edificació, però només hi viuen 23.000 habitants. I la xifra es desploma si es prenen com a referència els carrers de l'àrea de vianants, on només resideixen 600 sabadellencs. La centralitat, però, ve il·lustrada pel nombre de desplaçaments que tenen origen o destinació al sector: 151.912 cada dia. Per tipologies, un 40% són a peu o en bicicleta; un altre 40%, en cotxe o moto, i una mica menys del 20%, en transport públic.

L'objectiu mínim del pla de mobilitat pendent d'aprovació és elevar l'ús del transport públic fins al 25% l'any 2014. El metro hauria d'aplanar el camí i, si hi circulen menys cotxes, el bus també se'n beneficiaria amb una velocitat comercial més elevada. Si el bus atreu més gent, i per tant encara hi circulen menys vehicles privats, podria produir-se un escenari de «pacificació del trànsit»?

L'Ajuntament no es defineix. De fet, no volen interferir en el debat i estaran amatents al dispositiu de circulació de vehicles privats per l'anella central durant el pròxim any i mig. La pacificació és l'objectiu, però es pot aconseguir de moltes maneres. Gomila va traçar diverses alternatives. Des que la situació continuï com fins ara fins que el tram sigui exclusivament per a vianants i es restringeixi a cotxes i autobusos. Cada escenari es podria completar amb un ventall de solucions: el passeig podria ser transitat només en un sentit o les línies d'autobús deixar de ser diametrals –de punta a punta de la ciutat– per esdevenir radials –del centre als barris i viceversa.

En un dia qualsevol –fins ara– la intensitat de vehicles que travessen el passeig és elevada, tot i que inferior per exemple a la d'altres vies similars i menys cèntriques, com ara el carrer Vilarrúbias. La gran trava per a la pacificació, però, és l'escassa capacitat de l'anomenada «anella central», que conforma un seguit de carrers d'un únic carril, on a més conflueixen els vehicles que travessen la ciutat d'est a oest. A finals d'estiu el trànsit augmentarà, tot i que la reobertura del carrer del Sol i la finalització d'altres obres del FEIL haurien de desfer alguns taps.

Als anys noranta, amb la conversió dels carrers més cèntrics en zona de vianants, es va intentar popularitzar aquesta anella, tot i que el seu ús intensiu s'havia limitat als dies festius, quan es talla l'eix central. El taló d'Aquil·les de l'anella –on els cotxes circulen en sentit contrari a les agulles del rellotge– és el tram de la plaça del Gas a la Rambla, saturada bona part del dia.

En sentit horari, l'alternativa més còmoda per als conductors seria circumval·lar el centre per la Gran Via, l'N-150, l'Eix Macià, Zamenhof i Vilarrúbias, però cal recórrer molts més metres i la recepta no surt a compte. Fins ara, els carrers Palanca i Creueta iniciaven una semianella horària que ha quedat escapçada al passeig. La recepta oficial: deixar el cotxe a casa. Però és evident que els tècnics hauran de trobar la manera de refer el cercle.