Rita espoliadora

El Tribunal Suprem s' ha pronunciat sobre el Cabanyal, en concret ha dictat una sentència confirmant l' Ordre Ministerial de desembre de 2009,i, ¿què és allò que deia l' esmentada norma? Dons, va concloure tres coses: la primera que el pla que prolonga la avinguda implica l' espoliació del conjunt històric del Cabanyal, en segon terme, que se suspenia el pla fins que es fera una adaptació que garantís la conservació dels valors patrimonials i, finalment, requeria a la Generalitat perquè suspenguera totes les actuacions en relació al tema.

Aquest recent pronunciament judicial, darrera instància judicial, ha generat eufòria, certament, no vaig a negar que ens alegra, ara bé, encara pot haver matèria de controvèrsia, puix cal veure si pot adaptar-se el pla, garantint-ne, òbviament, com diu l' ordre, el valors patrimonials històrics artístics. Malgrat que des del primer moment, al 1999 en un informe que no pogué discutir-ne el ple del CVC, he pensat que no calia la prolongació, sospite que encara resta part del camí processal. Així doncs, Rita i el seu equip volen continuar marejant la perdiu.

La sentencia podia haver estat una via d' eixida, es tractaria que l'equip que continua desgovernant la ciutat podia retirar el projecte i obrir un període de consulta i estudi de recuperació del barri, suprimint la destrucció d'immobles i la trama urbana. La qüestió, però, ¿s'ha convertit en una matèria irrenunciable per a Rita, i pel PP també?

Si passem del terreny administratiu al penal, sobre el qual no em trobe al dia, l' espoliació, tal i com està definida a la llei de patrimoni històric espanyol, no és mes que un sinònim de destrucció —un enderrocament és una destrucció— que afecta a un bé considerat que té valor historicoartístic, podria implicar responsabilitat penal per un delicte contra el patrimoni. En tal cas, es podria obrir una via penal, ja que han fet enderrocaments que eren espoliació, cosa que apunte a la consideració de l'oposició i els experts.

Reprenc el fil inicial, després de més de quinze any de combat i confrontació ciutadana ja va essent el moment de tancar la ferida oberta, una ferida visible ja que hi ha prou solars on hi havia immobles part d' un conjunt històric.

A la recta final del meu pas pel CVC van desfilar moltes entitats, incloent-hi el govern municipal i no es pogué fer un informe final perquè, al meu parer, la mateixa gent de la colla del PP no estava per enfrontar-se amb Rita, reconeguent-ne “en privat” l'errada que s'havia comés.

Tenim un precedent anterior, recordeu el cas del Teatre Romà, després de tot, va haver-hi allò de corregir, de deixar les coses com estaven. Ara és el moment de repensar el projecte. L'accés al mar es pot fer per Tarongers, la gent ja hi va i s' ha acostumat, no hi ha cap necessitat d' una avinguda mes ampla fins el mar.