Clubs esportius o empreses supleixen els ajuntaments en el servei de la piscina coberta
Olot, Banyoles, Girona i Platja d'Aro tenen alternatives privades
A Girona, la primera piscina coberta va ser la del GEiEG. Actualment en té dos, que juntament amb la del centre Wellness, que té una concessió municipal per gairebé 40 anys, complementen el servei. A Castell-Platja d'Aro, la piscina coberta ha estat assumida pel càmping Riembau, que va inaugurar-la el 1997, quan només existia la de Palafrugell, a la comarca del Baix Empordà. A Olot, el Club Natació té dues piscines cobertes i a l'hivern se n'hi afegeix una altra, que es cobreix durant els mesos freds. L'Ajuntament té uns terrenys al costat de la piscina descoberta per construir-hi la coberta. A Banyoles, també hi ha piscina coberta al club natació.
Figueres i Vilafant
Els ajuntaments de Figueres i Vilafant també han optat perquè sigui la iniciativa privada la que assumeixi la construcció i gestió d'una piscina coberta en espais, però, públics. En tots dos casos s'està tramitant. A Figueres, a la plaça de braus –que seria la segona de la ciutat– i a Vilafant, a Poliesports. En tots dos casos les obres podrien començar durant aquest mandat.
Entre el dèficit humà i l'econòmic
ALBERT VILARA la demarcació de Girona, segons fonts de la demarcació d'Esports de la Generalitat, hi ha cap a una vintena de piscines cobertes, la majoria de les quals de titularitat municipal. Tot i això, des d'Esports es creu que encara hi ha un dèficit, segons el nombre d'habitants, en algunes comarques, com pot ser el cas del Baix Empordà, i que afecten els municipis de la Bisbal, Torroella i Palamós. Tot i això, arran de l'alt cost econòmic d'aquest equipament, des d'Esports també s'és conscient que cal racionalitzar aquest tipus d'equipaments i no fer-ne un a cada poble. I en aquest sentit es qüestiona la de Torroella, si ja n'existeix una a l'Escala i s'en preveu fer una de nova a la Bisbal. En vista a l'alt cost, Esports ja s'està plantejant que els propers ajuts es destinin un altre cop a pavellons. Per això s'insta els alcaldes a no fer promeses electorals que no es puguin tirar endavant. Una piscina pot costar anualment a un municipi uns 200.000 euros.
