Compte enrere a la Zona Hermètica
dos mesos
A partir de l'1 de juny, l'Ajuntament de Sabadell expedientarà les discoteques i els bars musicals que no cessin l'activitat a l'àrea d'oci
Els propietaris reclamen un acord i diuen que no tancaran
L'any 2011, l'Ajuntament de Sabadell, governat pel PSC, va aprovar la modificació del pla especial de regulació d'usos recreatius del barri de Gràcia –amb el vistiplau de la comissió d'Urbanisme de la Generalitat– i va posar una data de caducitat a la Zona Hermètica: el 31 de maig del 2016. L'objectiu final era traslladar la polèmica zona d'oci al polígon de Sant Pau del Riu-sec en cinc anys i posar fi així a les reiterades queixes dels veïns provocades per l'arribada de més de 10.000 persones tots els caps de setmana. El nou espai mai s'ha desenvolupat i a hores d'ara, tot i que amb menor afluència, la Zona Hermètica es manté viva.
Quan queden només dos mesos perquè s'anul·lin les llicències de discoteques i bars musicals de la zona, l'Ajuntament, ara dirigit per un quadripartit d'esquerres, assegura que tirarà endavant el pla. “Toca complir la llei”, diu el tinent d'alcalde de Territori, Maties Serracant, que hi afegeix: “S'iniciaran expedients de disciplina als locals que a 1 de juny no cessin l'activitat.” Per tant, s'obre la via administrativa i el tancament no serà immediat. Serracant recorda que es tracta d'un “marc normatiu heretat” i considera que el marge de maniobra del nou govern ha estat escàs. Tot i això, deixa clar que, com han defensat des de l'inici els empresaris d'oci, el trasllat a Sant Pau –la zona havia de ser un pol industrial de Sabadell, però a causa de la crisi només s'hi va desenvolupar la pastilla comercial que té com a element diferenciador una gran botiga d'Ikea– no era la solució òptima. “Estem d'acord que hi ha una demanda i que s'ha de regular l'oferta, però sempre pensant en el descans dels veïns, sense generar problemes de densitat i de dimensió”, afirma Serracant. Cal tenir en compte que la Zona Hermètica va néixer fa més de vint anys, durant l'etapa d'Antoni Farrés, el primer alcalde de la democràcia a Sabadell, per cobrir la demanda dels sabadellencs, però la proposta va créixer posteriorment fins a convertir-se en una de les principals zona d'oci de Catalunya, amb una quarantena de locals. El nou govern –format per ERC, la Crida, Unitat pel Canvi a Sabadell i Guanyem Sabadell– té previst fer en els pròxims mesos un pla d'usos d'oci nocturn que revisi i reordeni no només la Zona Hermètica, sinó tota la ciutat, ja que hi ha espais, com ara el centre, que també han experimentat un creixement de l'oferta en els últims anys. “Volem tenir una visió més global i obrir un debat ciutadà per saber què vol la gent”, diu el tinent d'alcalde. De moment, en el cas de la Zona Hermètica estan actualitzant les dades per tenir tota la informació l'1 de juny i actuar si cal.
La visió dels empresaris és ben diferent. Se senten “decebuts” i “enganyats” després de cinc anys oferint diàleg a l'Ajuntament i a tots els grups municipals per trobar una solució, ja que des d'un primer moment van qualificar d'“inviable el trasllat”. Encara avui Joan Cosp, el president de l'Associació de Locals d'Oci de la Zona Hermètica, que representa gairebé la totalitat de la quinzena de bars musicals i discoteques que continuen oberts, manté l'oferta de diàleg. “Seria molt trist arribar a l'1 de juny sense acord”, hi afegeix.
Ocupació
En aquest cas, assegura que almenys els locals de l'associació no tancaran, ja que no estan disposats a deixar les més de 200 persones que hi treballen al carrer. “Si el pla s'arriba a complir, quedaran buits uns 20.000 metres quadrats de naus”, hi afegeix, abans de comentar que hi ha molts empresaris de Sabadell i empleats amoïnats.
L'associació ha apostat per mantenir oberta la via judicial. Després que el Tribunal Superior de Justícia (TSJC) desestimés, el gener de l'any passat, el recurs presentat contra el pla i tanqués la porta a qualsevol indemnització econòmica, els promotors van presentar un recurs de cassació al Tribunal Suprem que s'ha admès a tràmit. “Vam iniciar la via judicial perquè vèiem que les vies de diàleg es tancaven”, explica Cosp. De fet, aquests cinc anys els descriu com si hagués patit una veritable cursa d'obstacles que fes impossible un acord: “L'esclat del cas Mercuri, els canvis de govern i la crisi econòmica ens ho han posat molt difícil.” El president explica que a principi d'abril tindran una reunió amb l'Ajuntament per valorar l'informe que van presentar al novembre, en què posaven en relleu que l'activitat ha baixat a la Zona Hermètica a causa de la crisi econòmica –calculen que passen per l'espai unes 3.000 persones cada cap de setmana– i en què es mostraven disposats a fer canvis. “De la mateixa manera que una ciutat té comerç, té escoles, té farmàcies, ha de tenir una zona d'oci. La tenen ciutats com ara Terrassa i Granollers. És qüestió de parlar”, assenyala Cosp.
En canvi, la presidenta de l'Agrupació de Veïns de Gràcia, Tere Llamas, espera que es compleixi amb el pla i que discoteques i bars musicals tanquin. “Tenim dret a la tranquil·litat”, diu. És conscient, com la resta d'actors, que l'1 de juny no hi haurà grans novetats i s'haurà d'esperar un temps, espera que curt, per veure resultats. Malgrat que s'ha reduït el nombre de gent que passa per l'Hermètica, “les molèsties continuen sent les mateixes”, afirma. Els caps de setmana hi ha soroll de matinada, desperfectes al carrer, cotxes que intenten esquivar les tanques posades ja fa anys per preservar el descans en alguns carrers més propers i grupets de joves bevent fora dels locals, sobretot, segons diu, a la plaça del Treball. Llamas indica que l'agrupació continuarà pendent dels plans municipals per al polígon de la Zona Hermètica, un espai que limita amb el barri de Gràcia i que en l'àmbit industrial ha registrat una forta davallada en els darrers anys i ha vist com, a més d'empreses, tancaven bars i restaurants. “No permetrem qualsevol cosa”, sentencia.
