Tot un símptoma

EL filòsof Josep Ramoneda vingué a parlar-nos de com veia els resultats de les eleccions catalanes i, alhora, sobre l'esquerra i el seu futur, una temàtica, com podeu veure, més que suggeridora, i que va congregar a prou gent que volia debatre sobre allò que ens preocupa, obligant-nos a posar al dia projectes o propostes socials i polítiques. Proba de l'interès del encontre és que l'Aula Magna del Carrer la Nau es va omplir.

Dons bé, l' acte, que fou ric en continguts amb el debat final, registrà unes absències remarcables: cap càrrec o representant visible institucional de les esquerres valencianes.

Els convocants, l'entitat cívica Valencians pel Canvi, havíem convidat a un ample espectre de persones, tot incloent-hi la nostra classe política, aquells i aquelles que estan representant-nos, en tant que esquerra plural a les institucions valencianes, tot i pensant que cal escoltar, que cal conèixer opinions alienes a l'ofici de la vida pública. Com explicar que entre el públic no es va visualitzar la presència de les persones que ens representen?

La societat civil si hi era, almenys en termes relatius. He tractat, aleshores, de buscar alguna justificació, alguna mena d'explicació, però, no l'he trobat.

El fet que comente, al meu parer, és tot un símptoma de l'autisme que en ocasions practiquen els agents polítics, precisament un dels problemes que fan necessària la posta al dia del ideari i la praxis d' esquerra, es tracta d'allò que es manifesta en el distanciament entre la ciutadania més activa i els aparells coneguts com a partits polítics, fenomen que ha estat objecte de prou lletra impresa per part dels pensadors compromesos, com és el mateix Josep Ramoneda o Flores d'Arcais entre molts altres.

En certa mesura els votants d'esquerra, o si m'apureu un poc, un sector d'aquestos, voldríem que els nostres representants també participaren en actes encara que no estiguen en la tribuna, puix tenim molt a aprendre uns i altres, en especial de la gent que observa les coses amb la perspectiva del temps, com és la històrica, o des d' altres disciplines com son la filosofia o la sociologia.

A més a més, en un moment com el present de crisi ideològica i de valors, l' intervenció en la vida pública precisa concitar molts punt de vista o de reflexió.

Amb la con fiança de que les coses milloren, considere que cal emplaçar a la nostre gent, a la que votem per tal que ens representen, a sortir del seu cercle estret de relacions de partit. Aprofite l'avinentesa per manifestar la satisfacció per la sentència que ens reconeix el dret a poder veure la TV3, noticia que donà al començament de la xerrada de Ramoneda.