En defensa d'un sistema sanitari d'excel·lència

Des de fa anys el nostre país gaudeix d'un sistema sanitari d'excel·lència. Està reconegut com un dels millors models, per experts i ciutadans. Tothom, ciutadans, professionals, treballadors sanitaris, volem que continuï amb les característiques actuals, com un servei públic universal i equitatiu que es complementa amb un sistema privat.

L'actual crisi econòmica el posa en perill. El dèficit econòmic ha estat responsable d'unes retallades importants, que han afectat i afecten professionals i treballadors sanitaris, amb un augment de les llistes d'espera, amb la supressió de contractes eventuals interins i, malgrat això, la professionalitat de tots ha aconseguit que la qualitat de l'acte sanitari no se n'hagi ressentit; però això ha anat a càrrec d'una dedicació i un esforç molt gran de tothom.

En aquests moments no es poden presentar noves retallades que afectin professionals i treballadors. Cal fer plantejaments diferents, i buscar una millor eficiència amb canvis estructurals, amb agrupació o eliminació d'empreses públiques; el desplegament de l'Agència de Qualitat, per intentar disminuir la variabilitat en la pràctica mèdica; revisar i planificar la cartera de serveis, d'acord amb la seva eficiència –sempre tenint en compte resultats de salut–, i posar en funcionament polítiques de salut pública i medicina preventives.

Totes aquestes mesures ens donaran resultats a mitjà i llarg termini i, per tant, per fer front a la immediatesa, es fa necessari buscar nous recursos finalistes per a Salut, que han de sortir d'un consens amb totes les forces polítiques. Cal un pacte polític per a la sanitat i discutir on anar a buscar més recursos, sigui via impostos, tenint sempre en compte la fiscalitat, o via taxes, en totes aquelles coses que tenen relació amb problemes de salut, etc. Si no s'obtenen més recursos per al sistema públic, serà difícil mantenir la qualitat, malgrat els esforços de tots.

A Catalunya la medicina pública i la privada conviuen des de fa anys, tot buscant la complementarietat. Cal que ambdues estiguin ben definides, amb portes d'entrada diferents, al mateix temps que hem de potenciar-les. Els models de gestió poden ser diversos dins el sistema públic de salut, però cal intentar apostar sempre per una gestió sense ànim de lucre. Els diferents sistemes de gestió han de ser avaluats amb objectivitat per agents externs independents de qualitat i eficiència, per veure quin és el millor model i poder-lo aplicar.

Estem en moments difícils, però és necessari que tots els agents implicats remem en la mateixa direcció, perquè hi haurà vents que bufaran en moltes direccions i, per arribar a bon port, cal conèixer on volem anar, i crec que tots coincidim que volem continuar gaudint d'un sistema de salut excel·lent.