Un altre any per oblidar

A hores d'ara ja sembla molt clar que el 2013 no serà un bon any econòmic. Les previsions d'organismes internacionals i centres especialitzats, alienes a l'optimisme sense fonament del govern de Rajoy, indiquen que el PIB caurà entre un 1,3% i un 1,6%. De fet, l'any que acaba no ha estat tan dolent com ho podria haver estat, a causa de l'augment del consum en el tercer trimestre com a conseqüència de l'avanç de les decisions de compra per l'augment de l'IVA i l'increment de venda d'habitatges en aquests últims mesos per aprofitar els avantatges fiscals. En certa manera el 2012 ja ha absorbit una part del 2013. La bona notícia és que, almenys en aquests moments, les previsions pel 2014 són de creixement tènue, però positiu. Desafortunadament no és previsible que es creï ocupació ni l'any que ve ni el següent.

L'any 2013 començarà amb la mateixa indefinició quant al tema del rescat, encara que sembla clar que serà l'any del rescat. L'alternativa seria continuar pagant uns interessos molt alts pel deute, que es mengen tot l'esforç que els ciutadans fem pagant més impostos i patint les retallades de la despesa pública.

Sectorialment l'any serà dolent per a la venda d'habitatges, després de la finalització del desgravament a l'habitatge, l'IVA superreduït per a habitatges nous i la bonificació d'un 50% de l'increment patrimonial en cas de venda futura d'un habitatge comprat el 2012. La producció industrial ha donat alguna bona notícia en els últims temps, almenys a Catalunya, però serà solament en subsectors orientats a l'exportació. El turisme segurament seguirà aportant un cert dinamisme, però també sustentat pels turistes estrangers.

L'any vinent també hauria de ser el que marqués la fi de la reordenació del sistema financer i el que establís els fonaments d'una recuperació del crèdit, que segurament no arribarà fins al 2014. La major amenaça per evitar que les coses siguin pitjor i els problemes s'allarguin és la reacció del govern i els mercats davant el coneixement, en els primers mesos del 2013, de l'incompliment del dèficit previst pel 2012. Si la reacció del govern espanyol és una nova volta de rosca a l'austeritat i un tancament dels mercats, les previsions pessimistes quedaran curtes. El govern hauria de conscienciar-se que controlar el dèficit és important, però que plantejar-se objectius impossibles, i contraproduents, afebleix la imatge exterior de l'economia quan finalment s'incompleixen.