Infants pobres, futur hipotecat
Un 26,4% dels nens, en risc de pobresa
Les entitats alerten que les retallades fan tornar a la beneficència
El dèficit de prestacions socials per a famílies amb infants i les desesperants dades d'atur, que indiquen que cada dia hi ha més llars sense ingressos –més de 118.000 a Catalunya–, expliquen l'agreujament de la situació de la pobresa infantil. Segons dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) fetes públiques fa uns dies, un 26,4% de menors de 16 anys viuen en situació de pobresa o estan en risc de caure-hi, 2,7 punts més que fa un any. Aquesta proporció, que és fins i tot superior a la del conjunt de la població (19,1%), fa que el president de la Federació d'Entitats per a la Infància i l'Adolescència (Fedaia), Jaume Clupés, avisi que “la situació cada cop és més alarmant i tot indica que l'any que ve serà més difícil”. Un dels senyals d'alarma és que escoles i centres oberts –creats per atendre els infants a fora de l'horari escolar i fer tant reforç educatiu com d'espais d'oci– detecten dèficits alimentaris en els menors o que no van vestits de manera adequada per l'època de l'any. “Els centres oberts s'estan reconvertint en cases per a tot –indica Clupés– i treuen recursos de sota les pedres per donar berenar als nanos, habilitar espais de dutxes, facilitar-los material escolar i fins i tot busquen fórmules perquè els pares remuntin l'estat d'ànim o els donen suport en la inserció laboral.” El president de la Fedaia lamenta que amb la crisi s'estigui “desmuntant tot el que s'havia avançat en el model d'atenció a la infància i es torni a un model de beneficència en què és la societat civil qui entoma les situacions d'urgència”. “En els trenta anys de democràcia –hi afegeix– no havia vist una incertesa col·lectiva tan gran.”
El professor de sociologia de la UAB Xavier Bonal parla també d'“incertesa col·lectiva”, i respecte als nens fa èmfasi en l'impacte psicològic que ja té la tensió i l'estrès emocional que comporta en moltes famílies malviure en precari. “El preu que pagarem en el futur serà molt alt, perquè la desigualtat d'oportunitats i les escletxes en la cohesió social signifiquen una pèrdua de capital humà”, diu. Pel que fa al present, el sociòleg avisa que l'exclusió va lligada a pobresa material però també a problemes físics, psicològics, de salut i a bloquejos en l'aprenentatge.
Es disparen les llistes d'espera al Casal dels Infants
El 65% de les famílies del Casal dels Infants, l'entitat que des del 1983 treballa per millorar la qualitat de vida d'infants, joves i famílies al Raval de Barcelona, no tenen cobertes ni tan sols les necessitats alimentàries i acudeixen a alguna entitat que els proporciona menjar. A més, una de cada quatre famílies amb fills menors de 9 anys no poden pagar el lloguer o els rebuts de llum o aigua o bé ja han estat desnonades. Aquest és l'escenari que dibuixa la directora general de l'ONG, Rosa Balaguer, a l'hora de fer balanç de l'any que s'acaba i en el qual han atès més de 6.500 infants i joves del Raval, però també de Sant Adrià de Besòs, Badalona, Santa Coloma i Salt.
En molts programes hi ha llistes d'espera –en els que atenen mares soles hi ha tres sol·licituds per plaça– i, igual com a Càritas, en el casal noten com la pobresa es fa crònica: “Pares i mares mostren impotència i desànim. Això desmotiva per provocar cap canvi i projecta molta angoixa en els petits que pateixen carències alimentàries, d'higiene i afectives”, relata Balaguer, que avisa que “està en risc tota una generació d'infants perquè falla el sistema de protecció públic que havia d'atendre'ls”. Des del casal tenen clar que la sortida és la formació i la inserció laboral dels joves en risc: “No invertir-hi ara pot generar costos socialment molt més elevats a mitjà termini.”