"Nous catalans" vs "Nous veïns"

Es coneixia l'habitual “jornada d'acolliment” d'octubre, tradició de benvinguda pels “Nous catalans”, concepte creat per l'antic president del departament Christian Bourquin i perpetuat per l'actual presidenta Hermeline Malherbe per anomenar d'aquesta manera les persones novament instal·lades a Catalunya Nord. Aquest gener, la vila per Perpinyà, amb la “Festa dels nous veïns”, utilitza el mateix concepte - sense nacionalitzar els nouvinguts-, i limitant-se a l'interior de la capital rossellonesa.

Parlaments, benvinguda, presentació del nostre país “où il fait bon vivre entre mer et montagne”, patrimoni, cultura i productes locals. El Consell general, d'esquerres, és el més generós amb regals individuals com documents d'informació, ampolla de vi i de suc de fruites per cada visitant. L'ajuntament de dreta, més sobri, proposa després de l'encontre amb els elegits, algunes parades de degustació de productes artesanals “perpinyanesos”. Els territoris respectius queden ben marcats.

El perquè d'aquest afany de fraternitat amb els nouvinguts, majoritàriament vinguts de la meitat nord de l'Etat francès, és ben comprensible: 10 persones s'instal·len cada dia a Catalunya Nord -dues de tres amb una edat de seixanta anys o més- que compensen el dolent saldo natural de naixements com ho precisa les estadístiques de l'Insee publicades aquest primer de gener 2013.

La vila mateixa de Perpinyà té tendència a perdre habitants, una bona raó per iniciar contactes entre administració municipal i nous veïns. L'aglomeració que l'envolta al contrari, creix netament i arriba al 2013 a quasi 258.000 habitants, uns 57,4% del total del departament. La costa i el piemont de les Alberes mostren també un fort creixement. Canet amb 13.500 habitants té el doble de residents que les subprefectures de Prada o de Ceret. Amb aquest ritme, el departament arribarà al mig milió d'habitants al 2028 (334.000 l'any 1982). Una augmentació i a la vegada un envelliment de la població. Les projeccions de l'Insee indiquen una augmentació de 5% de l'edat mitjana entre 2007 i 2040. Les persones de més de vuitanta anys passaran de 7 a 12% de la població. Les de més de seixanta anys seran quasi 40% del conjunt.

El creixement de la població, en el cas nord-català com a la resta del Migdia mediterrani, és també una conseqüència de la precarietat. Una part no negligible d'aquestes migracions implica una població que incrementa uns indicadors negatius: a Catalunya Nord, la meitat de les llars fiscals no són imposables i els beneficiaris de la renda mínima d'inserció, el RSA, representen 11% de la població (48.000 persones).