Abans de cremar les falles
La disbauxa fallera que s'hi viu entre el 15 i el 19 de març a la capital valenciana es pot aprofitar també per recórrer els seus carrers i admirar els monuments més interessants
El darrer diumenge de febrer, des de les Torres de Serrano, València escolta la Crida. En aquest acte, l'alcaldessa fa entrega de les claus de la ciutat a la Fallera Major, enguany Begoña Jiménez, qui, després d'un emotiu discurs, dóna per inaugurada la Setmana Fallera. Més de 75.000 persones –una xifra similar a la de l'any passat– van donar la benvinguda a les Falles 2013. En temps de falles, València fa olor de pólvora acabada de cremar, exhala art a cada cantonada i durant una quinzena es transforma de dalt a baix. El dia 15, les falles hauran d'estar plantades. Serà també quan s'esculli el Ninot Indultat. Fins aleshores, per tot arreu hi ha tràfec de gent capficada en aquest art efímer i meravellós que per Sant Josep captiva el món i que al 2014 optarà a ser reconegut com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat.
En el marc d'aquesta quinzena festera que trasbalsa la ciutat, cada dia, a les 14 hores, a la Casa de la Vila s'hi celebren les famoses mascletades pirotècniques. Divendres 15, ben d'hora, totes les falles infantils hauran d'estar plantades, mentre que la plantà general es farà dissabte, dia 16. València està en falles. Qui vulgui acostar-s'hi els dies previs a Sant Josep haurà de tenir present que el ritme de la ciutat s'accelera, que la vida gira entorn d'aquests monuments fallers i sovint ens sorprenen espectacles pirotècnics.
La plaça de l'Ajuntament, a només 250 metres de l'estació del Nord, un dels exemples més bells d'arquitectura ferroviària i porta d'entrada a València, esdevé el centre de la ciutat. Allà és on hi ha l'ajuntament, l'edifici de Correus i de Telèfons, hotels, antics teatres esdevinguts cinemes i sales de projecció que ara són infraestructures hostaleres de menjar ràpid.
L'ajuntament ocupa l'antiga Casa de l'Esperança. Bella construcció neoclàssica del segle XVIII, fundació de l'arquebisbe Mayoral, amb una nova i afegida façana pseudobarroca, amb cúpules el·líptiques als extrems i una espècie de campanar amb dos templets o torres al centre.
Sortint de la plaça en direcció cap a la torre del Micalet, un campanar originàriament civil que regia la vida de la ciutat des de la seva construcció fins fa ben poc, girarem a l'esquerra per endinsar-nos en un espai urbà on trobem l'edifici del Mercat Central, la Llotja de Mercaders i la façana barroca de l'església de Sant Joan. La Llotja està considerada per la Unesco Patrimoni de la Humanitat. Dels temps més antics queda l'església de Sant Martí, un edifici gòtic dels segles XIII i XIV. A la seva façana hi ha una escultura donada pel papa Calixt III, fill de Xàtiva.
La ciutat més moderna
Haurem d'arribar al vell llit del riu Túria per dirigir-nos a la zona que reflectix la imatge més moderna de la ciutat. Arribarem al major exponent de la València del primer quart del segle XXI: La Ciutat de les Arts i de les Ciències Aquest és el nom que es dóna a un conjunt de grans construccions futuristes projectades i construïdes per les empreses pròximes a l'arquitecte valencià Santiago Calatrava.
Aquesta exhibició de noves infraestructures alberga un hemisfèric per a projecció de cinema Imax; el Palau de les Ciències Príncep Felip, que és una mena de museu de ciència moderna; el Palau de les Arts Reina Sofia, on es fan les millors òperes que passen per la cartellera valenciana; l'Umbracle, adaptat per a grans concentracions esportives, i finalment, l'Oceanogràfic, indret on es recull fauna marina dels cinc continents i de tots els mars i oceans del planeta. A més, l'impressionant pont d'Assut de l'Or i l'Àgora, seu principal de l'Open de Tennis 500, són un regal per als sentits.
Per escapar unes hores del soroll dels petard i l'olor de pólvora, només a deu quilòmetres de la ciutat hi ha al Parc Natural de l'Albufera. Una visita ens transporta a un món de natura en estat pur. Allà, els únics sons que s'escolten són el cant dels ocells i l'aigua que raja. Visitar-ho és entendre la passió del valencià pel medi ambient i descobrir els orígens de la seva gastronomia.