L'extracció de residus a Flix es torna a retardar per millorar la seguretat a l'Ebre
L'Estat i la Generalitat acorden un pla de «restitució territorial» que ajorna l'inici dels treballs un mínim de 18 mesos més
La reunió de la comissió de seguiment es va fer al saló d'actes del nou centre d'empreses de Flix i va ser presidida pel secretari d'Estat de Medi Rural i Aigua, Josep Puxeu, i el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar. En obrir-se les portes, la satisfacció i el neguit es barrejaven a parts iguals en les cares i en les primeres expressions dels participants. Tot i que feia més d'un any que no s'havia convocat, i amb les obres adjudicades des de la primavera del 2008, la comissió de seguiment va acabar sense un nou calendari. L'últim calendari que els membres de la comissió van tenir a les mans va ser el 20 de febrer del 2007, quan es va aprovar el projecte definitiu per descontaminar el pantà i se'ls va dir que els treballs s'allargarien fins a la segona meitat del 2011. De fet, en aquell moment el projecte ja acumulava un parell d'anys de retard. A més, van introduir-hi unes millores tècniques que van fer que el pressupost previst per a la descontaminació es doblés, fins a assolir els 190 milions d'euros.
Però el que durant l'últim any ha tornat a fer alentir el projecte, coincidint amb els canvis al Ministeri de Medi Ambient, han estat les deficiències en el pla d'emergències que havia redactat la Generalitat. El pla, que es va presentar el setembre del 2007, establia l'operació per afrontar qualsevol tipus d'incident que es pogués detectar aigües avall de Flix durant el procés de neteja del pantà. En aquest sentit, la mesura més important per garantir el subministrament d'aigua a la població era la construcció d'uns pous a Tortosa –primer previstos a Campredó, tot i que finalment es construeixen a Vinallop–, que quedarien connectats a la xarxa del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT). Però no s'havia previst la connexió d'aquests pous amb Tortosa, i s'obligava els municipis més grans a redactar plans locals d'emergència, amb pous propis. Finalment, el pla també preveia que, en cas d'accident durant la neteja del pantà, les poblacions més petites serien subministrades amb camions cisterna, una proposta que va indignar alguns municipis de la Ribera d'Ebre i del Baix Ebre.
Puxeu va garantir ahir que el nou pla de «restitució territorial», a més de millorar la seguretat durant la neteja, també evitarà que els pobles petits s'hagin d'abastir amb cisternes. «Aquesta és una imatge que hauríem de descartar en territori català», va remarcar. El secretari d'Estat de Medi Rural i Aigua, a més, va reiterar que els pous de Vinallop també formen part del procés de neteja del pantà. En tot cas, són uns pous de seguretat que no s'activarien fins catorze mesos després de l'inici de les obres a l'embassament, ja que abans de començar l'extracció de residus caldrà construir un mur d'aïllament, unes plantes per tractar els llots tòxics i una cinta transportadora que tindrà uns sis quilòmetres, fins a l'abocador del Racó de la Pubilla. En aquest sentit, Puxeu va assenyalar que es treballa en la millora dels accessos i l'ampliació de l'abocador, que podria rebre 200 tones de materials descontaminats cada hora. El Racó de la Pubilla està situat en uns terrenys municipals però és gestionat per Ercros, i cal posar-se d'acord amb l'empresa per no afectar la seva activitat. Des del 1996, s'hi aboquen els fangs depurats que resulten de la producció del fosfat bicàlcic, però la fàbrica de Flix va vessar directament a l'Ebre, entre 1973 i 1988, els residus sense tractar.
Sense notícia del cabal mínim
Finalment, la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) no es va poder reunir ahir a Flix amb el secretari d'Estat de Medi Rural i Aigua, Josep Puxeu, per plantejar-li els dubtes i recels sobre l'elaboració del pla de la Conca de l'Ebre i la indefinició sobre el cabal ambiental per al tram final del riu Ebre. «Volem que aquest tema es considere un tema d'Estat i que no es deixe a mans de nou comunitats autònomes. Si ho fan així, al tram final tenim les de perdre perquè som minoria i perquè més que l'establiment d'un cabal ecològic es farà una subhasta d'aigua», va manifestar el portaveu de la PDE, Manolo Tomàs. Puxeu no es va voler pronunciar ahir sobre aquest tema, i es va limitar a dir que no hi ha cap novetat ni sobre el pla de conca ni sobre els cabals.
«Els residus es trauran»
El conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, va refermar ahir la «validesa absoluta» del projecte de neteja del pantà de Flix, on s'acumulen més de 360.000 tones de sediments contaminats amb residus tòxics i radioactius, com a conseqüència de l'activitat centenària de la planta d'Ercros. Tant Baltasar com el secretari d'Estat de Medi Rural i Aigua, Josep Puxeu, van remarcar que no hi ha canvis en la solució adoptada per retirar els fangs contaminats, després dels rumors sobre una marxa enrere en el projecte i una nova aposta per la construcció d'un sarcòfag que confinés els residus dins del riu. «Evidentment, l'extracció es farà», va afirmar Baltasar. Per la seua banda, Puxeu va precisar que les mesures de seguretat «prevalen» per damunt de les urgències per començar els treballs d'extracció, i que podria haver-hi més modificacions puntuals en el projecte, si així ho decideix la direcció tècnica. Puxeu va afegir-hi que les actuacions per millorar l'abastament als 71 municipis de les Terres de l'Ebre i el Priorat es podran fer paral·lelament a les obres prèvies que s'han de fer a l'embassament.
«Ens falta la data»
L'alcalde de Flix, Òscar Bosch (PSC), va valorar molt positivament que tant l'Estat com la Generalitat renovessin el seu compromís amb la descontaminació de l'embassament. «Ara tenim la certesa que el projecte tirarà endavant, després dels dubtes dels últims mesos, ja que el projecte continua sent vàlid i s'extrauran els residus» va dir. Bosch va recordar que la retirada dels fangs tòxics és l'opció que sempre ha defensat l'Ajuntament, però va insistir que els falta saber «la data exacta» en què començaran els treballs de l'extracció de residus. «Entenem que això depengui de criteris tècnics i que ja s'estan fent alguns moviments, però a Flix esperem veure les màquines treballant i les primeres contractacions», va remarcar. L'alcalde va dir que l'empresa pública Acuamed hauria d'establir un calendari acurat per poder fer un seguiment del projecte, però va deixar clar que «políticament» era important saber que hi havia voluntat de tirar-lo endavant. Bosch també va destacar que l'Estat i la Generalitat hagin reconegut que ha faltat informació.
