Inici polèmic de l'extracció dels llots tòxics de l'Ebre

El desembre del 2015 l'aigua del riu Ebre serà més pura. Si es compleixen les previsions s'haurà completat la descontaminació del pantà de Flix, on com a conseqüència de l'activitat industrial s'acumulen 700.000 tones de llots tòxics i radioactius. Després d'anys de treballs previs i d'estira-i-arronsa entre l'Estat i la Generalitat, avui mateix començarà el dragatge dels fangs contaminats de l'embassament. “Finalment estem en disposició d'executar el projecte de recuperació ambiental més important del continent”, va manifestar ahir el secretari d'estat de Medi Ambient, Federico Ramos, que, juntament amb el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, i l'alcalde de Flix, Marc Mur, va visitar l'obra.

Però més enllà de l'inici de l'extracció dels llots i la data d'acabament dels treballs, que ve marcada per la Unió Europea, que subvenciona un 70% dels 165 milions d'euros que costa l'obra, ni l'Estat ni tampoc la Generalitat van precisar ahir cap calendari d'actuació dels abastaments alternatius dels municipis riberencs que beuen l'aigua d'aqüífers connectats al riu. De fet, en una reunió que van mantenir Ramos i Vila amb els alcaldes de l'Ebre no se'ls va comunicar que avui es començarien a extreure els llots. Amb tot, el conseller Vila va voler destacar el “consens” amb què s'inicia l'obra i el “pragmatisme”. “Hem de distingir entre les obres d'emergència, que s'han de fer per si hi ha un episodi de contaminació, i les complementàries, que són per compensar els efectes de l'existència dels llots. Hem pactat un calendari i les obres es faran durant els pròxims dos anys, no és el millor esquema però és raonable”, va assenyalar Vila. En aquest sentit, la societat estatal Acuamed ha executat 7 obres del pla de restitució territorial, amb un cost de 4,9 milions d'euros; n'ha adjudicat 7 més, que costaran 3,7 milions d'euros, i n'hi ha unes altres 3 que han sortit a concurs.

“Hi ha totes les garanties d'abastament d'aigua als municipis de la zona”, va dir Ramos. Unes garanties que els municipis de Miravet, Móra d'Ebre, Ginestar, Vinebre, Ascó i el Pinell de Brai no tenen gens clares. “Aquesta mateixa setmana en una reunió a la delegació del govern ens van assegurar que no s'iniciaria l'extracció dels llots sense garantir-nos un subministrament alternatiu. De què ens servirà tenir el pou acabat quan ja s'hagi completat la descontaminació?”, es preguntava indignat l'alcalde de Miravet, Toni Borrell. El batlle sosté que no té cap sentit executar les obres d'abastaments alternatiu en paral·lel a l'extracció dels llots. “Per a què em serveix la pasta si no tinc dents o sabates si no tinc peus?”, va ironitzar Borrell. L'Ajuntament de Miravet denunciarà a la fiscalia de medi ambient l'obra perquè assegura que suposa un perill per a la salut de les persones. També el president del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, Jordi Jardí (CiU), va manifestar la decepció dels alcaldes. “No és viable fer les obres d'abastament en paral·lel”, va dir Jardí, que va assegurar que els serveis jurídics del Consell exploraran les vies possibles per aturar l'extracció dels llots.