Dels Dolors

Divendres abans de Rams, armats i penitents surten al carrer en les processons dels Dolors. En aquestes manifestacions de fervor religiós que obren les processons de la Setmana Santa, s'hi escenifiquen els dolors de la Verge. La tradició s'ha conservat sobretot en terres gironines, on es recorda el patiment de la Mare de Déu a partir de passos i misteris. Localitats com ara Banyoles, Mieres, Peralada, Amer, Mataró, Bellpuig o Besalú mantenen viva la flama.

A Besalú, cada any centenars de persones omplen el centre històric per assistir i contemplar la processó dels Dolors que, per la seva singularitat, s'ha convertir en una de les més visitades. La devoció, el fervor, el silenci pietós i les seves excepcionals singularitats han fet de la processó dels Dolors de Besalú un esdeveniment únic i diferencial, on la tradició, el misticisme i l'espiritualitat es donen la mà i caminen plegats.

La particularitat de la processó de la localitat garrotxina la configuren el cos dels armats, dels estaferms (que tanquen la comitiva) i la Salve, que el cor dels Apòstols canta a la plaça de la Llibertat (abans ho hauran fet a la Casa Llaudes i a l'església de Sant Pere). La Congregació dels Dolors de Besalú és l'única de Catalunya que té la Creu de Sant Jordi, atorgada per la Generalitat, precisament per aquestes dues singularitats que la fan «excepcional» i «única».

Els arrengladors (amb vestes) controlen la processó: l'ordre dels passos i les fileres laterals, el pas fluid dels participants, vetllen pel silenci, mentre que els manaires la encapçalen i marquen el ritme i la marxa de la desfilada.

La processó transcorre per carrers i places del nucli antic mentre el cor dels Apòstols canta el Missare, el Sabat mater i els goigs dels Dolors que tradicionalment s'havien cantat a Besalú, i que fa uns anys que tornen a sonar entre els passos dels armats gràcies a la laboriosa i feixuga tasca de recuperació feta en el marc d'una sèrie d'entrevistes a avis i en diverses visites a convents de monges del Cor de Maria.