Ravenna (Itàlia)
Entre Orient i Occident
Ravenna, capital de l'imperi romà durant tres segles, presumeix de llegat paleocristià amb vuit edificis Patrimoni de la Humanitat
Itàlia sempre té alguna cosa per oferir als visitants que s'estimen l'art i el patrimoni. Allunyades dels grans circuits turístics però fàcilment accessibles, hi trobem autèntiques joies com ara Ravenna, la ciutat que va ser capital del món occidental entre els segles V i VIII. El seu llegat artístic i la importància històrica es fan ben palesos als vuit monuments que l'any 1996 la Unesco va reconèixer com a Patrimoni de la Humanitat. Aquest és el principal actiu en què la ciutat basa la seva candidatura per ser Capital Europea de la Cultura l'any 2019.
Parlar de Ravenna vol dir parlar de mosaics, perquè és en aquesta població on la tècnica de les tessel·les de pedra va aconseguir sublimar les tradicions romana i bizantina i posar-les al servei d'unes edificacions paleocristianes que encara avui llueixen majestuoses, tot i tenir una antiguitat de 1.600 anys. Res en l'estructura exterior d'aquestes basíliques, mausoleus i baptisteris ens prepara per a allò que descobrim un cop traspassem l'entrada. Els dissenys que durant segles han servit de font d'inspiració a autors des de Boccaccio a Herman Hesse i que han sigut cabdals en l'obra d'artistes com Gustav Klimt, per posar-ne només alguns exemples, es mostren amb la mateixa intensitat als visitants del segle XXI.
Ravenna és una ciutat de 150.000 habitants de la província de l'Emília-Romanya. Situada a uns 75 quilòmetres de Bolonya, podria ser un municipi de províncies si no fos perquè el seu patrimoni testimonia que va ser centre del món occidental mentre al seu entorn l'imperi romà estava en plena decadència i l'edat mitjana, amb les seves invasions bàrbares, començava a treure el cap.
Tot i això, la seva fesomia està allunyada de la de capitals de l'antiguitat com Roma o Constantinoble. A Ravenna tot té una escala més humana i el seu centre urbà està format per un entramat de carrers per a vianants per on és molt agradable passejar. Té la mida ideal per descobrir-la en una escapada de pocs dies. La seva visita es pot complementar amb la d'altres ciutats de l'entorn com ara Bolonya i Ferrara. També hi ha la possibilitat d'allargar l'estada a prop del mar en una de les seves nou platges, que s'estenen al llarg de trenta quilòmetres de litoral.
En època romana, Ravenna estava situada a la línia de la costa i envoltada d'una extensa zona de maresmes i llacunes. Amb el pas dels segles, els dipòsits al·luvials dels rius han anat cobrint aquestes zones humides i en l'actualitat el nucli antic es troba a vuit quilòmetres del litoral.
L'imprescindible en una visita a Ravenna són els vuit monuments de la llista del Patrimoni de la Humanitat. Són tres basíliques, dos baptisteris, dos mausoleus i una capella. Per accedir-hi es poden comprar dos tiquets combinats que cobreixen el preu d'entrada als set monuments amb accés de pagament. N'hi ha un, el baptisteri Arrià, que és d'entrada lliure. El preu dels dos tiquets combinats és de 19,50 euros i dóna dret a visitar també els museus Nacional i Arquebisbal.
El recorregut que proposem comença al mausoleu de Gal·la Placídia, una construcció de maó amb una modesta aparença externa de creu grega que sorprèn el visitant per la riquesa i la varietat dels seus mosaics, que cobreixen cada centímetre del seu interior. Aixecada durant la primera meitat del segle V per albergar el cos de la que va ser filla, germana i mare d'emperadors, les tessel·les de vius colors formen des de motius geomètrics a representacions figuratives d'apòstols i màrtirs. El més destacat és l'espectacular cel estelat del sostre, que va servir d'inspiració a Cole Porter per compondre Night and Day. Ben a prop hi trobem la basílica de Sant Vidal, un clar exemple d'art bizantí, reformada durant el segle VI per l'emperador Justinià, protagonista del període de màxima esplendor de l'imperi bizantí. Tant ell com la seva esposa Teodora són el centre dels mosaics més representatius del monument.
L'altra basílica al nucli històric de Ravenna és la de Sant Apol·linar el Nou. En un mur hi ha una representació dels vaixells de Classe, que va ser el port de Ravenna on hi havia la flota romana. A tocar d'aquest port s'hi va construir la basílica de Sant Apol·linar in Classe, situada a cinc quilòmetres del centre urbà de Ravenna i fàcilment accessible en transport públic. Abans de sortir del centre cal fer una aturada al mausoleu de Teodoric.
Prova de la importància històrica de Ravenna és l'existència de dos baptisteris del segle V, que evidencia la coexistència de dos cultes cristians: l'arrià, que era el de la doctrina de la cort del rei ostrogot Teodoric el Gran, i l'ortodox, el dels cristians que seguien la recta doctrina en contraposició a l'heretgia arriana. El baptisteri Arrià i el Neonià, el dels ortodoxos, són de planta octogonal i mostren a la cúpula un mosaic que representa el baptisme de Jesús, submergit al riu Jordà fins a la cintura. La capella Arquebisbal és la darrera parada per aquest recorregut monumental. Els protagonistes tornen a ser el mosaics i en destaca un on s'hi pot veure la representació de 99 tipus diferents d'ocells, la majoria autòctons dels voltants de Ravenna, una mostra que el patrimoni artístic i el natural van de la mà.