Societat

Riquesa o destrucció sota terra

Companyies petrolieres i gasistes han sol·licitat permís al govern per buscar hidrocarburs en grans àrees del país. Les noves tècniques permetrien extreure un recurs molt valuós, però alarmen per les possibles conseqüències ambientals

A Catalunya actualment hi ha vigents tres permisos d'investigació

Dissabte vinent, 23 de març, mig centenar d'ajuntaments de la Catalunya Central i les comarques de Girona estan convocats al municipi d'Oris (Osona) per signar la Declaració d'Oris de rebuig al fracking i a favor d'un canvi de model energètic. El 17 d'abril, a Agramunt, ho faran unes desenes d'ajuntaments de Ponent. Forma part de la intensa rebel·lió territorial que ha generat els darrers mesos una paraula fins llavors desconeguda per a la majoria de la gent: el fracking.

Fracking és el nom anglès de la fracturació hidràulica, una tècnica relativament nova d'extracció d'hidrocarburs no convencionals situats al subsòl. El primer cop que es va utilitzar en un pou extractiu va ser l'any 1947, però la seva aplicació no es va estendre fins a les dècades dels vuitanta i noranta als Estats Units.

Consisteix a injectar una solució d'aigua i productes químics que fracturen les roques poc poroses que contenen petroli o gas no convencional (shale oil o shale gas). Al contrari que el petroli i el gas convencionals, el shale gas i el shale oil no han seguit el procés de bescantament de la roca mare cap a jaciments permeables i no flueixen, sinó que han quedat incrustats en la roca mare on es van fan formar. Fa unes dècades aquests jaciments eren inaccessibles. Però el fracking ha obert la possibilitat d'arribar-hi.

El problema: el risc de les filtracions dels productes químics a d'altres capes subterrànies i a les aigües freàtiques, segons els ecologistes, així com un alt consum d'aigua per fer les injeccions a pressió, l'emmagatzematge dels residus generats, i la utilització en superfície de sòl de les regions d'extracció per a pous i instal·lacions.

El fracking es va estendre a partir dels anys vuitanta als Estats Units per buscar nous jaciments al subsòl del propi país, fins al punt de convertir aquell país en una potència en producció de shale gas. En contrapartida, s'han estès als Estats Units els moviments contra els riscos ambientals d'aquesta pràctica.

La polèmica sobre el fracking ha arribat a Catalunya a finals de l'any passat, quan es va conèixer l'interès de diverses petrolieres per fer prospeccions en hidrocarburs no convencionals en diversos territoris de les comarques gironines, la Catalunya Central i les comarques de Ponent. L'alarma generada al territori pels possibles efectes ambientals nocius d'aquesta pràctica ha mobilitat diverses associacions ciutadanes i una setantena d'ajuntaments s'han declarat formalment municipis lliures de fracking. Entre ells ciutats com Lleida, Girona, Vic, Olot, Balaguer, Tàrrega o Figueres. La polèmica ha arribat al Parlament, on bona part dels grups de l'oposició proposen la prohibició d'aquesta tècnica i reclamen al govern que denegui totes les sol·licituds d'investigació en hidrocarburs susceptibles d'incloure el fracking com a futura tècnica extractiva. Tots els grups excepte CiU i el PP van aprovar la setmana passada la creació d'una comissió d'estudi dels possibles riscos de les prospeccions en hidrocarburs a Catalunya.

Se suma a la que el govern de la Generalitat, davant la polèmica generada als territoris afectats, va decidir impulsar el mes de febrer amb tècnics de diversos departaments i experts independents. Aquest grup de treball creat pel govern català té com a missió recopilar tota la informació disponible sobre el fracking i elaborar, en el termini de tres mesos, un informe sobre les possibles conseqüències d'aquesta pràctica extractiva.

No obstant això, fonts del Departament d'Empresa de la Generalitat, del qual depèn la concessió de permisos d'investigació en hidrocarburs a Catalunya, ja han advertit que l'elaboració d'aquest informe no atura el procés administratiu per donar resposta a les sol·licituds presentades per diverses empreses gasistes i petrolieres, a les quals podria donar resposta aviat. «Una cosa són els permisos d'investigació, els quals pretenen conèixer quins recursos hi ha al subsòl o bé identificar estructures geològiques aptes per emmagatzemar hidrocarbur, i una altra són els d'explotació, ja sigui amb fracking o amb altres tècniques, que aquests no depenen de la Generalitat sinó que són competència exclusiva de l'Estat», explica un portaveu del departament que dirigeix el conseller Felip Puig.

Aquesta postura del govern irrita les entitats contràries a les prospeccions, agrupades a Catalunya sota la Plataforma Aturem el Fracking (PAF). Segons la plataforma, la concessió d'un permís d'investigació obre la porta a futurs projectes d'extracció mitjançant fracking, sobre els quals la Generalitat ja no tindrà res a dir perquè la competència de les extraccions és de l'Estat. A més, un permís d'investigació en si mateix pot incloure en les seves fases una extracció amb fracking, i només per obtenir-lo dóna dret a la companyia que l'obtingui a explotar en exclusiva el recurs d'hidrocarbur que eventualment es pugui trobar sota la zona sondejada.

Tres permisos

Actualment, a Catalunya hi ha tres investigacions en hidrocarburs amb el permís concedit per la Generalitat. Dos d'ells no tenen finalitat extractiva sinó que es tracta de la recerca de dipòsits geològics on emmagatzemar gas: un a Reus, promogut per Enagas des del 2004, i un altre el projecte Les Pinasses, al Bages, promogut per Gas Natural.

El tercer és el projecte Ripoll, promogut per l'empresa britànica Teredo Oils. És el que ha tingut una repercussió social més important, ja que el director general de la companyia, Philip Paris Eastern, ja dóna per fet l'existència de gas al subsòl del territori estudiat i en una entrevista a Girona TV va anunciar que abans de l'estiu l'empresa començarà ja a fer prospeccions a Riudaura (Garrotxa). Des del govern català s'han portat les mans al cap per aquest anunci, i adverteixen que calen abans molts més passos i permisos, entre ells d'impacte ambiental, abans de començar a treballar sobre el terreny.

Altres companyies estan en espera dels permisos. Una de les que més superfície volen explorar és la canadenca R2 Energy. Aquesta companyia té sol·licitats permisos d'investigació per a Ponent, les comarques centrals i el nord de Castelló, i fins a un total d'onze al conjunt de l'Estat espanyol. Els permisos els va tramitar l'any passat Rafael López Garrido, un geòleg madrileny, a través d'una empresa unipersonal que, un cop presentades les sol·licituds, va aconseguir traspassar-ne els drets a la petroliera canadenca, de la qual ara figura com el seu cap d'exploració a Europa i Amèrica Llatina. Aquests permisos busquen la possibilitat de localitzar gas no convencional i extreure'l amb fractura hidràulica, de la qual López Garrido n'és un ferm defensor. «És un procés industrial com qualsevol altre, no és cap panacea, però és mentida que provoqui contaminació dels aqüífers ni un ús intensiu d'aigua», assegura López. Segons ell, les polèmiques generades als Estats Units s'han produït «perquè allà el subsòl pertany a cada propietari de la superfície, de manera que si hi havia indicis d'un jaciment es posaven en marxa molts pous extractius de diversos promotors competint entre ells, i no sempre amb bones pràctiques, mentre aquí la titularitat del subsòl és de l'administració i la concessió està molt més regulada», assegura. Segons López Garrido, els permisos d'investigació no implicarien actuar sobre el terreny fins després de diverses fases prèvies d'estudi geològic, al tercer o quart any d'investigació. El representant d'R2 Energy assegura que de moment la companyia només té interès «investigador, per veure què hi ha al subsòl de la vall de l'Ebre, perquè està molt poc explorat i per la història geològica de la zona és possible que hi pugui haver jaciments». No entén la companya contra el fracking, i n'assenyala els possibles beneficis econòmics: «El que seria de rucs», ha dit López Garrido, «és tenir aquest recurs a sota terra i no voler ni tan sols comprovar-ho.»

No al fons marí

Des del 2008 s'ha produït un boom de la sol·licitud d'hidrocarburs. Els preus del petroli i del gas i les noves possibilitats tècniques d'explotar jaciments no convencionals ha disparat l'interès de les companyies. No tots els permisos, però, són per a la recerca de jaciments que es puguin explotar amb el fracking. Aquesta tècnica no s'aplica en el fons marí, on hi ha permisos sol·licitats des de la Costa Brava fins a l'Albufera.

Fins ara, l'exploració a Catalunya i a l'Estat no ha estat gaire intensiva. El geòleg Mariano Marzo, un dels màxims experts a Catalunya en matèria d'hidrocarburs, explica que només se n'han fet 600 pous en tot l'Estat, un cada 1.000 km² de superfície apta per als sondejos. En general, el percentatge d'èxit de l'exploració d'hidrocarburs ronda el 30-40%. «És una activitat molt costosa, tecnològicament sofisticada i amb un risc alt de fracàs. El que passa és que un sol èxit, al preu que estan el petroli i el gas, compensaria molts fracassos», explica. A Catalunya només s'ha explotat un petit jaciment a la costa de Tarragona, del tot insuficient per a consum intern.

La presència de petroli o gas al subsòl depèn, en paraules de Marzo, d'una autèntica «loteria ecològica»: «Per a la formació de jaciments d'hidrocarburs convencionals, s'han de donar cinc requisits a la vegada: que durant milions d'anys es diposités sediment ric de matèria orgànica (roca mare) en els fons d'un mar; que el sediment quedés enterrat i la pressió i temperatura el transformessin en hidrocarbur; que a més de la roca mare tingués lloc el dipòsit d'una roca porosa i permeable (roca magatzem) susceptible d'acollir els hidrocarburs expedits durant el procés de maduració; que la conca sedimentària que explorem sigui rica en roca impermeable o segell; i que la roca magatzem i el segell presentin una disposició especial que impedeixi la fuga dels hidrocarburs a la superfície.» Amb el fracking, només són necessaris els dos primers requisits, ja que es pot extreure el gas i petroli no convencional directament de la roca mare.

Vessant econòmica

Marzo reclama que no es generi alarmisme sobre el fracking, una tècnica que amb regulació i bones pràctiques pot minimitzar els seus riscos, i reclama que es contempli la política energètica en el seu conjunt: no només des del punt de vista ambiental, sinó també econòmic i de seguretat energètica. «El 2009 més del 47% de tota l'energia primària que va entrar al sistema energètic català va ser petroli, i el 24,6%, gas natural.»

Altres geòlegs, però, s'oposen de forma rotunda a aquestes prospeccions. La possibilitat de fer-ne al Maestrat i els Ports i a diferents indrets de la Vall de l'Ebre ha motivat un manifest signat per mig centenar de geòlegs d'universitats i instituts d'Aragó i del País Valencià. A Catalunya, el geòleg Jos Carbonell participa en alguns dels actes de la Plataforma Anti Fracking, en els quals assegura que aquesta tècnica extractiva comporta massa riscos ambientals: es poden produir accidents o filtracions involuntàries d'hidrocarbur o dels components químics utilitzats que arribin a les aigües freàtiques i per tant al consum humà o agrari, i els successius pous per explotar un jaciment tenen un gran impacte en superfície sobre el paisatge, la generació de trànsit i l'emmagatzematge dels residus generats.

Les alternatives, ja

Segons Carbonell, alguns estudis daten la fi de les reserves de petroli del planeta en 75 o 100 anys al ritme de consum actual. «Amb aquesta perspectiva, el més intel·ligent no és buscar desesperadament petits jaciments i extreure'n fins a l'última gota, sinó dedicar els esforços a substituir el petroli per noves fonts d'energia.»

El canvi de model energètic és un dels leit motiv dels opositors al fracking. Un escenari de canvi de model energètic, però, que Marzo veu més complicat: «Sóc molt optimista respecte al futur del es renovables combinades amb una bona gestió de la demanda, és a dir, amb estalvi i eficiència.» «El problema –conclou Marzo– és que el 95% del transport depèn avui en dia dels derivats del petroli.»

NOTA: El govern retira el permís al projecte Ripoll

Divendres a la tarda, amb aquest reportatge ja tancat i distribuït amb la revista Presència amb diverses publicacions, el departament d'Empresa i Ocupació va anunciar a través d'una nota informativa que retirava el permís concedit a Teredo Oils per al projecte d'investigació Ripoll, que afecta al Ripollès i diverses poblacions de la Garrotxa. Teredo Oils havia anunciat diverses vegades, per a sorpresa de la Generalitat, que en pocs mesos començaria ja a foradar a través del pou ja existent a Riudaura i que faria extraccions amb la tècnica de fracking. El govern, finalment, ha decidit retirar-li el permís amb l'argument jurídic que no ha presentat el pla anual d'actuacions que l'empresa ha de complimentar per a cadascun dels sis anys que dura la concessió del permís d'investigació. El moviment contra el fracking ho va celebrar com una primera batalla guanyada a Riudaura, però no pas la definitiva. La presidenta de Junts per Riudaura, Blanca Gómez, va dir en declaracions a El Punt que l'entitat ha rebut la notícia amb molta satisfacció però va demanar prudència fins que no passin els quinze dies que l'empresa té per presentar al·legacions.

Energia

El fons marí pot ser més rendible

Des del 1981, Repsol extreu hidrocarburs a l'únic jaciment explotat a Catalunya, a Tarragona, on ara pretén buscar nous pous, malgrat l'oposició ecologista que n'alerta dels riscos
Eva Pomares

Davant les costes de Tarragona, Repsol extreu uns 8.000 barrils diaris d'hidrocarburs. Ara mateix i des del 1981, els sis pous de la plataforma Casablanca constitueixen l'únic jaciment petrolier explotat català. Solament representa el 4% del total dels barrils de petroli produïts a la refineria tarragonina. Però surten més barats que la resta, extrets sobretot a Líbia. La companyia petroquímica vol incrementar la producció a la Casablanca, amb una capacitat per extreure'n diàriament 60.000 barrils. El món ja va depassar, el 2006, l'esgotament de la meitat de les reserves conegudes fins ara, mentre que la demanda mundial augmentarà un 40% fins al 2030. En aquesta conjuntura, l'alça del preu del cru ha esperonat l'interès de Repsol i altres companyies per buscar nous jaciments.

El 2009, Repsol ja va invertir uns 200 milions per posar en marxa l'extracció d'hidrocarburs a dos nous pous a l'entorn de la Casablanca, amb els quals va sumar 6.000 nous barrils. Tampoc no descarta reobrir el pou Orada, fins ara poc rendible per l'escassa producció (1.500 barrils). Tot i que els actuals encara tenen reserves per a una dècada, Repsol pretén iniciar un sondeig sísmic per investigar si pot trobar-ne més.

La intenció és fer l'estudi aquest estiu, en una àrea de 20 per 20 quilòmetres a la mateixa zona de la plataforma, situada a uns 52 quilòmetres mar endins. Consisteix en el llançament d'ones sòniques que recullen el so en superfície i el traslladen a una imatge que permet conèixer amb detall els estrats de roca a 2.000 metres de fondària.

El govern espanyol n'estudia ara la declaració d'impacte ambiental presentada per Repsol. Ecologistes en Acció hi ha presentat al·legacions, demanant que no s'autoritzi. El portaveu Miquel Llop considera que una futura extracció a tanta fondària «té grans riscos en cas de vessament, perquè són més difícils d'accedir-hi per actuar». La confederació ecologista posa com a exemple el vessament de la plataforma Deepwater Horizon al golf de Mèxic, que va estar tres mesos seguits vessant cru a 1.500 metres de fondària. «Repsol és responsable de 16 vessaments a la zona en els darrers anys, reconeguts per la mateixa empresa com a risc inherent a la seva activitat.» L'any passat i amb l'acord de les institucions tarragonines, Repsol ja havia invertit 35 milions en un pla de 50 per evitar més vessaments al litoral. Com ara la instal·lació de càmeres a la Casablanca per controlar-hi fuites. Els ecologistes també alerten que l'estudi podria implicar danys a la fauna marina. «És una ruta migratòria de cetacis, que es comuniquen per ones sonores i les detonacions els poden desorientar, a part de l'agressió al subsòl marí.» Per contra, Isidro Solorzano, cap d'Exploració de Repsol Exploracions, assegura: «No ens plantegem produir ni una gota de petroli si no és sostenible.» En cas d'aconseguir l'autorització, la companyia tardarà dos anys a determinar si hi ha cru i, també, si és de prou qualitat i accessible per convertir en rendible l'extracció.

Al País Valencià

Ecologistes en Acció reclama que també es denegui el permís d'exploració i extracció en aigües profundes davant les costes de València, sol·licitat per l'empresa Capricorn Spain. «El govern espanyol es justifica que perforar nous jaciments augmenta l'autonomia energètica. Però el 99,8% del cru que es consumeix és importat i les noves prospeccions no ho solucionarien.»

Energia

Prospeccions davant la Costa Brava

Una petroliera obté permís de l'Estat per explorar el fons marí entre el golf de Lleó fins al Maresme amb canons d'aire comprimit, una tècnica discutida per l'impacte ambiental
EMILI AGULLÓ

A les comarques gironines, el projecte del fracking afecta també una petita zona compresa entre la Selva interior, Osona i la Garrotxa, però l'anunci que més ha sorprès i alertat el territori és el vistiplau del govern de l'Estat a la sol·licitud de Capricorn Spain, filial de la multinacional escocesa Cairn Energy, per cercar possibles bosses d'hidrocarburs sota la mar Mediterrània, en una franja d'11.500 quilòmetres quadrats –més d'un terç de la superfície de Catalunya– que s'estén des del golf de Lleó, a la frontera marina entre els estats espanyol i francès, fins a l'altura del litoral del Maresme.

Diversos grups ambientalistes han analitzat amb lupa el projecte, sobretot pels impactes de les tècniques d'anàlisi i cartografia del fons marí. El mètode de prospecció són uns enormes canons d'aire comprimit que generen ones sonores capaces d'arribar fins a una profunditat d'un quilòmetre.

El so s'assembla, segons els experts, a l'explosió d'un projectil submarí, i amb la mesura del rebot, a més de la profunditat, es pot detectar si el subsòl és compacte o hi ha bosses i cavitats susceptibles de contenir jaciments de petroli o gas natural, però de retruc es provoca una contaminació acústica que, segons Ecologistes en Acció, pot «provocar danys físics i de comportament a cetacis, tortugues marines, cefalòpodes i peixos», uns fenòmens que des de terra ferma s'observen de vegades amb l'encallament a les costes de balenes o dofins desorientats.

Els ecologistes, de moment, han començat a recollir firmes i preparar al·legacions contra el projecte, i no descarten arribar als tribunals si l'administració estatal no atura les llicències. De moment tenen suport d'alguns municipis, com Llançà, Roses o Sant Feliu de Guíxols, que han aprovat mocions de rebuig.

A banda de l'impacte ambiental, que en cas de trobar petroli es multiplicaria amb el risc de fuites d'hidrocarburs, vessaments des de les plataformes d'extracció i l'increment del trànsit de vaixells per transportar les matèries primeres cap a refineries, entre la societat civil de l'Alt i el Baix Empordà inquieten els efectes sobre les activitats econòmiques. Els pescadors de les confraries de la zona han estat fins ara prudents a l'hora de pronunciar-se col·lectivament, però temen que tot plegat acabi limitant les ja migrades poblacions de peix i crustacis com la gamba de Palamós.

La franja d'autorització de les prospeccions queda a pocs quilòmetres de la costa d'aquesta població i a una distància també força curta del cap de Creus, on Projecte Ninam –una associació que estudia els cetacis a la conca nord-occidental de la Mediterrània– troba incongruent que s'autoritzi l'ús de canons acústics en un àmbit on es projectava crear una reserva natural marina (Projecte Indemares). També alarma la possibilitat que l'explotació d'hipotètics jaciments pròxims al litoral alteri l'horitzó costaner de poblacions que viuen, bàsicament, de l'activitat turística.

Un precedent curiós

La pretensió de trobar petroli sota el llit marí de la Costa Brava no és del tot forassenyada, per bé que la magnitud dels jaciments segurament serà molt més modesta. De fet, les darreres setmanes l'Arxiu Municipal de Roses ha recuperat una carta datada a l'agost del 1900 en què el procurador d'una pròspera família del poble explicava que després de perforar un pou de 42 metres en una mina n'havien extret petroli.

JAUME MOYA

«No són estudis innocents»

D. Marín

P

er què s'hi oposen, a les investigacions?
–«Les prospeccions suposen obrir la porta a futures explotacions. Ara es plantegen les investigacions com si fossin una cosa absolutament innocent i innòcua, com un programa científic. I això és fals.»
–Per què ho diu?
–«D'una banda, la prospecció és el pas previ a l'explotació, la qual dependrà en exclusiva del govern espanyol. Si ara la Generalitat dóna la llicència, dona via lliure perquè demà la decisió ja no depengui de nosaltres, sinó de l'Estat, que serà qui autoritzarà o no l'extracció amb fracking. Quan vinguin les màquines, llavors ens lamentarem i direm que és culpa de Madrid. Per altra banda, les fases de prospecció tenen un moment en què es fa servir el fracking. Per últim, l'autorització suposa uns drets adquirits sobre una possible explotació i l'exclusiva durant anys sobre la informació geològica que reuneixin. Estem posant l'explotació i el coneixement del que hi ha al nostre subsòl en mans d'empreses canadenques, britàniques i nord-americanes que es mouen pel món amb pocs escrúpols. Això és dret a decidir?»
–L'administració no pot garantir que la investigació i l'eventual explotació es faci bé i amb un risc mínim?
–«No, sense cap mena de dubte. No hi confiem. El fracking és una tècnica desconeguda, ni tan sols ha estat estudiada per científics europeus independents. Es una fórmula protegida amb patents, no es coneixen tots els additius químics perquè el govern nord-americà va blindar el secret industrial del fracking en temps del vicepresident Cheney, molt relacionat amb la petroliera Hallyburton, lligada a la multinacional R2 System, que ha demanat fer prospeccions a Ponent i la Catalunya Central.»
–Què demanen al govern català?
–«Primer, amb caràcter immediat, que denegui les llicències demanades. En segon lloc, que aprovi una llei per la qual es prohibeixi la fractura hidràulica. I el tercer, que comencem el camí de la transició cap a un nou model energètic.»
–I el projecte d'investigació al Ripollès, que ja té permís concedit?
–«Aquest és un altre gran problema dels permisos. Una autorització suposa perspectives de lucre. Ara, en cas d'anul·lar el permís, Tedero Oils podria reclamar una indemnització al govern per un presumpte lucre cessant. Seria discutible, perquè lucre cessant no és clar quan ells no han fet encara cap pas. Però en tot cas seria molt inferior als danys que podria causar.»
–Però és realista que es pugui fer aquest canvi de model en poc temps?
–«Nosaltres reconeixem que el nostre país té una clara insuficiència energètica. Però el pas lògic a partir d'aquí és que s'estudiï una política energètica diferent, en lloc de contribuir a augmentar la nostra dependència dels hidrocarburs. Hi ha molt camp per córrer en matèria d'energies renovables.
MARIANO MARZO

«Cal l'acord amb el territori»

D. Marín

P

er què s'han demanat tants permisos des del 2008?
–«En part per l'avanç tecnològic, que permet explotar nous jaciments no convencionals, i en part perquè els preus del petroli animen a invertir en la recerca de petits jaciments convencionals que, sense dubte, encara n'hi ha per descobrir. A l'Estat espanyol, fins al dia d'avui, la recerca no ha estat en absolut intensiva. I encara està per avaluar el potencial en hidrocarburs no convencionals. En el que va de segle XXI només s'han perforat al voltant d'una dotzena de sondejos. És obvi que és aviat per llançar la tovallola.»
–Quines conseqüències tindria la localització de jaciments a Catalunya?
–«Alleugeriria la nostra dependència exterior i suposaria un estalvi important de diners, que es podrien destinar a d'altres finalitats. El dèficit comercial de l'Estat en petroli, gas i carbó és de 45.500 milions. Uns 9.000 milions correspondrien a Catalunya. Aquesta càrrega complica encara més els efectes de la crisi.»
–Troba justificada l'oposició d'ajuntaments i plataformes al fracking?
–«Primer cal aclarir que l'exploració en hidrocarburs no comporta necessàriament la utilització de fracking. Aquesta tècnica només seria aplicable si l'exploració identifiqués recursos no convencionals del tipus shale gas o shale oil, i que al mateix temps fos econòmicament i mediambientalment viable procedir a la seva exploració. En qualsevol cas, l'aplicació d'aquesta tècnica comporta riscos ambientals. Però el risc no és inherent al mètode, sinó a les males pràctiques. Per això cal una regulació important per part de la UE i dels governs estatals i autonòmics. El territori fa bé de plantejar-se el seguiment del tema, tot i que la preocupació no hauria de ser substituïda per l'alarmisme. El que em crida l'atenció és que les plataformes i col·lectius territorials s'han posat en contacte amb els centres universitaris i col·legis professionals per saber més del fracking, però no em consta el mateix en el cas d'alguns dels partits polítics que més s'hi han significat en contra. Ho interpreto com a oportunisme electoralista.»
–L'administració i la societat estan encarant bé aquest debat?
–«No. L'administració i les empreses han de saber que la percepció social és una qüestió clau. Cal explicar al territori els pros i contres i arribar a un acord que permeti tirar endavant, o cancel·lar, el projecte. És contraproduent decidir primer i explicar després. La societat, per la seva banda, ha de saber que la sostenibilitat energètica no implica només el medi ambient. Hi intervenen les tres E: economia, energia i ecologia. No ens podem conformar amb un subministrament abundant i relativament competitiu però mediambientalment brut. Però tampoc no resulta recomanable aspirar a un subministrament net, a costa de descuidar la seguretat de l'abastament energètic i els costos.»


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.