Últims camions a l'N-II?
Si es compleix l'anunci, aquesta Setmana Santa serà l'última amb camions al tram gironí de l'N-II
Al final, el cop de puny sobre la taula d'uns centenars de veïns del municipi de Bàscara, a l'Alt Empordà, haurà valgut més que dècades de reunions, mobilitzacions d'alcaldes i parlamentaris, planificacions, promeses i pressupostos que no es compleixen. Aquesta Setmana Santa serà amb tota probabilitat l'última en què veurem camions de gran tonatge circulant per l'N-II a les comarques gironines.
Plantejar-ho d'aquesta manera és curar-se en salut, perquè de Setmana Santa només n'hi ha una a l'any i malament rai si això no queda solucionat en el termini d'un any. Però també és admetre el que tothom dóna per fet: la data avançada a totes les portades dels mitjans de comunicació, el 2 d'abril, per obligar els camions a desviar-se per l'autopista en aquest tram, no es complirà. Tot i que l'acord a tres bandes entre el Ministeri de Foment, el Departament de Territori i Sostenibilitat i Abertis estigui enllestit, la plasmació d'aquest acord als butlletins oficials i la seva aplicació no es podrà fer en un termini tan breu.
Carretera saturada
Per això ens hem de quedar amb el concepte més difós que va anunciar el conseller Santi Vila quan va dir «després de Setmana Santa», i confiant que aquest mes d'abril sí. Fer passar els camions per l'autopista AP-7 entre Maçanet de la Selva i la Jonquera no solucionarà un dèficit d'infraestructures que tothom admet, tant des del punt de vista gironí com des de la perspectiva de la logística de Catalunya i, fins i tot, del mateix Estat espanyol. En els 93 quilòmetres de l'N-II que formen l'últim tram del principal eix de sortida de l'Estat cap a Europa, les associacions de transportistes calculen que hi circulen uns 4.000 camions diaris, amb una tendència clarament en augment a causa de la crisi: cada cop més, el trànsit abandona la via de pagament i els peatges de l'AP-7 per traslladar-se a l'N-II, saturada i en pèssimes condicions però gratuïta. Un estudi del RACC de finals del 2012 recollia que en els últims cinc anys el trànsit del corredor gironí que utilitza l'autopista ha passat de constituir un 66% del trànsit total a un 55%. A l'N-II el trànsit creix proporcionalment i l'estudi del RACC alertava que la tendència s'anirà accentuant mentre duri la crisi. Paradoxalment, les inversions durant aquests anys s'han fet a l'autopista –que ara ja té tres carrils en tot aquest recorregut i fins i tot quatre en alguns trams–, mentre que la davallada de la inversió pública ha anat ajornant les obres de desdoblament de l'N-II. No només s'ha ajornat el desdoblament, sinó que el fet d'aturar les obres que s'havien començat ha empitjorat la situació, i la imatge que ofereix avui el tram de l'N-II al sud de Caldes de Malavella és la d'una terra abandonada i castigada per un bombardeig intensiu. En alguns trams, les obres estan parades des de fa més de dos anys. Sigui per falta de pressupost, sigui per fallida de les empreses que havien de fer els treballs, tots els factors s'han conjuntat per arribar al desolador panorama actual.
Provisionalitat
En aquest tram sud, ara mateix només es mouen algunes màquines entre Sils i Caldes de Malavella per unes obres que l'Estat va adjudicar per sorpresa i en plena campanya electoral el mes de novembre del 2011.
Al nord de Girona i en direcció a la Jonquera, les obres només es van començar entre Medinyà i Orriols, i també van quedar aturades. Aquest mes de febrer passat –i des de la direcció de Transports de la Generalitat– es va parlar del compromís de Foment de dedicar uns 270 milions (en lloc dels 700 previstos inicialment) al desdoblament de l'N-II entre Girona i la Jonquera.
Amb l'entrada en servei de la nova sortida oest de l'autopista AP-7 a Girona, un tram de l'AP-7 de quatre carrils en cada sentit farà de variant de l'N-II entre Girona i Vilademuls. En aquest sentit, el que ara està sobre la taula no és res més que l'aplicació del sentit comú i que molts reclamen des de fa anys: si tenim una autopista sobredimensionada i infrautilitzada al costat d'una carretera nacional abandonada i saturada de trànsit, la solució sembla ben fàcil: mentre no s'arregli la carretera, com a mínim que els camions passin per l'autopista. Però el sentit comú té poc pes quan es comencen a moure els interessos econòmics dels uns i els altres. Obligar els camions a passar per l'autopista ja ha posat les agrupacions de transportistes en peu de guerra: si se'ls obliga a passar per l'AP-7, en tot cas només admeten que sigui gratuïtament, i no estan disposats a pagar peatges, ni que sigui amb bonificacions del 25% o del 50% com s'està plantejant. La concessionària d'autopistes, Abertis, tampoc no vol assumir sola la gratuïtat del pas dels camions en unes infraestructures en què acaba d'invertir (tot i que actualment ja hi ha un conveni entre Abertis i el Ministeri de Foment segons el qual si no passen un mínim de vehicles per l'AP-7 per garantir la rendibilitat de la infraestructura, el ministeri bonifica la societat Abertis per compensar-la). I si això no ho paguen ni els transportistes ni la concessionària, només queden les administracions públiques. A banda que les arques públiques no estan ara mateix en un bon moment, també s'han començat a aixecar veus per denunciar que pagar el desviament dels camions amb diner públic equival a fer-lo pagar al conjunt de la ciutadania. I encara hi ha més interessos en joc: a Vilamalla i la Jonquera s'han creat zones de serveis per als camions (gasolineres, botigues, restaurants) que viuen directament d'aquest trànsit i que no estan disposades a renunciar-hi veient com es prohibiria als camions sortir de l'autopista. La Federació d'Hostaleria de les Comarques de Girona ja s'ha manifestat en aquest sentit.
Tants interessos econòmics contraposats expliquen que costi arribar a un acord per poder posar en marxa el desviament dels camions per l'AP7 i alleugerir, almenys provisionalment, el trànsit a l'N-II, que està en un estat lamentable. Els últims serrells que s'estan negociant aquests dies tracten precisament d'això: qui pagarà el peatge i en quina proporció, si s'obliga els camions a circular per l'AP-7, com quedarà resolt el tema del transport local, com permetre que els camions vagin a omplir els dipòsits a les seves estacions i àrees de serveis habituals.
Morts i economia
«Ens parlen d'economia i nosaltres parlem de morts», responen els veïns de Bàscara que des de fa uns seixanta dies tallen diàriament l'N-II al pas pel poble. Si ara totes les administracions s'han posat les piles i si finalment els camions són desviats per l'AP-7 aquest mes d'abril, no serà per motius econòmics, que hi són, ni per sentit comú. Serà perquè a Bàscara els veïns han considerat que hi ha hagut massa morts, s'han plantat i han dit prou. I és que, a banda dels pressupostos milionaris que s'estan negociant aquests dies per desencallar la situació de l'N-II i que no s'han sabut resoldre en les últimes dècades, hi ha unes altres xifres imparables: segons dades del Servei Català de Trànsit, el 2011 i el 2012 hi va haver respectivament tretze i catorze víctimes mortals en accidents de l'N-II a la demarcació de Girona. El nombre de ferits greus va ser de 27 el 2011 i de 22 el 2012. En aquests primers mesos del 2013, fins el divendres 22 de març, s'han registrat quatre víctimes mortals i tres ferits greus. El nombre d'accidents a la carretera gairebé triplica el de l'autopista, que va paral·lela. A Bàscara, un municipi de 500 habitants, si sumen les víctimes mortals a l'N-II al llarg dels anys, en compten onze del poble. Per això han dit prou i per això aquest mes d'abril es desencallarà alguna cosa de l'N-II a les comarques gironines.
Més informació en l'edició en paper de la revista Presència.
