habitatge
Les famílies gitanes deixen les cases ocupades a Vilafant
Han abandonat els cinc habitatges que encara ocupaven, però avisen que buscaran altres cases buides
Els Mossos els recomanen marxar abans que arribi una ordre del jutge per treure-les
Les famílies d'ètnia gitana que ahir encara ocupaven cinc cases de Vilafant van decidir finalment abandonar l'ocupació. Tot i això, ja han advertit que buscaran altres cases on poder entrar a viure perquè asseguren que no tenen on anar. Ahir al matí quedaven una desena de persones dins les cases, pendents de si arribava l'ordre de desallotjament. Però cap a les dues de la tarda es van presentar a l'avinguda de les Mèlies de Vilafant agents dels Mossos d'Esquadra, de la policia local de Figueres i mediadors de la comunitat gitana per convèncer les famílies que deixessin les cases per pròpia voluntat perquè el propietari dels immobles ja havia presentat una denúncia, amb la qual cosa haurien de marxar per ordre del jutge.
Les famílies van treure totes les pertinences dels habitatges i les van carregar en furgonetes per marxar. Quan dijous van ocupar les cases, hi havien dut matalassos, roba, mantes i mobles. Segons fonts dels Mossos, ara el propietari dels immobles tapiarà les entrades perquè no tornin a ser ocupats.
La presidenta de les dones gitanes del barri de Sant Joan, Pilar Roig, que va fer de mediadora, va assegurar: “El jutge ha dit que els donen una setmana, però la policia no ens deixa entrar menjar ni aigua perquè marxin, pitjor que Hitler.” Roig va explicar que l'Ajuntament de Vilafant i la policia li havien demanat que convencés les famílies perquè deixessin l'ocupació “a les bones, que si no aniran a les males”. “Per dins, les cases estan destrossades. No hi ha aixetes, ni extractor, ni vitroceràmica. Ho han robat tot. Ens han dit que si no marxen els duran a judici i que els faran pagar tot això, a sobre! No ho han fet els gitanos, això”, explicava. I hi afegia: “Ho fan perquè som gitanos, són uns racistes.”
La Tere, una de les dones que van ocupar una casa, explicava que marxava perquè no volia que els traguessin per força. “Per les meves nenes”, deia. Assegurava que encara té disset dies per estar-se a la casa on havia viscut fins ara però que l'ha de deixar. I advertia que després pensava ocupar alguna altra casa. El mateix assegurava Marcos, que s'acaba de casar contra la voluntat dels seus familiars i assegura que no té on anar. “Marxarem d'aquí i entrarem en un altre lloc”, deia. I hi afegia a crits la consigna: “Un desallotjament, una altra ocupació.” La Rocío, que té una filla de sis anys, advertia que hauria de tornar a León, d'on havia fugit dels maltractaments.
Durant tot el matí d'ahir hi va haver reunions per decidir què cal fer en el cas de les ocupacions. L'alcaldessa de Figueres, Marta Felip, i la de Vilafant, Consol Cantenys, es van reunir a primera hora amb els cossos policials i representants d'Habitatge de la Generalitat, i van valorar l'actuació feta el cap de setmana i l'estratègia a seguir els pròxims dies. Després, tant Felip com Cantenys van tenir trobades amb la comunitat gitana. Hi van acordar demanar a les famílies que marxessin abans no arribés l'ordre judicial.