Bàscara gaudeix fer fi del silenci
Els veïns van anar a comprovar a peu de carretera que els camions haguessin deixat de passar per l'N-II
Van celebrar amb una arrossada el resultat de vuitanta dies de protesta al municipi
Bàscara va gaudir i va celebrar ahir, per fi, el silenci. La calma i la desaparició del soroll constant dels camions era el tema de conversa dels veïns, que a les nou del matí, com cada dia des del 31 de gener passat, van baixar a peu de carretera. Ahir, però, no es van concentrar a l'N-II per tallar la via, sinó per celebrar que els camions hi han deixat de circular i que la protesta que ha protagonitzat el poble ha tingut un resultat positiu. Han estat 80 dies de lluita i 40 anys de paciència, diuen els veïns, però al final ho han aconseguit. I ho van celebrar amb una arrossada, una foto de família i molts somriures.
La portaveu de la plataforma Prou Camions a l'N-II, Eugènia Carbó, destacava aquest silenci dient: “Fins i tot ens sembla que hi hagi menys cotxes, la veritat. La gent fins i tot ho troba estrany. Tothom, fins i tot la gent que hi circula. Els cotxes toquen el clàxon. Ho hem aconseguit.” “Això és una festa, ja ho veieu –deia l'alcalde, Lluís Lloret–; ha estat una festa cada dia, una festa i un esforç diari del municipi. Hem d'estar tots molt contents. És com una revolució. No escoltar el soroll dels camions ara mateix és un goig.” L'alcalde també va tenir unes paraules d'agraïment per al conseller Santi Vila, amb qui havia estat molt crític els primers dies. “Hem ajudat que ell se'n pogués sortir. Tots plegats hem fet força”, assegurava.
El silenci, precisament, va despertar a les sis del matí un veí que viu a peu de carretera. “A les sis m'he despertat perquè no sentia la fressa. No la trobarem a faltar, però he pensat: «Què passa?» Em venia de nou, perquè altres vegades quan no senties res és que havien tallat la carretera per algun accident o alguna cosa així”, explicava. I hi afegia: “Ha costat, però ho hem aconseguit.” La Mercè també parlava de la diferència entre dijous i ahir: “Quina tranquil·litat! No visc a peu de la carretera, però obrir la finestra i sentir la quietud s'ha notat molt.”
Els de Bàscara, però, no sols han aconseguit el silenci, sinó també més seguretat i tranquil·litat a la carretera. La Pilar destacava que la seva filla treballa a Girona i li havia trucat per dir-li: “Mare, saps el que és no trobar camions?” També remarcava que quan travessava amb els néts per anar a escola, el nen li havia dit: “No passa cap camió!” La Pilar, que es mostrava eufòrica, reivindicava també el mèrit de Bàscara amb la seva lluita i la seva persistència. “Ha estat molt maco i hi ha hagut molta unió al poble.”
Els veïns van voler acomiadar les protestes –continuaran treballant, però no tallant la carretera cada dia– amb una de les serves originals propostes. Ahir feien córrer un paper amb El discurs de la victòria, signat per l'Astèrix, de la Gàl·lia. Amb aquest discurs, Bàscara reivindica el seu paper dient: “La nostra lluita, la de David contra Goliat o, com a mi m'agrada dir-ho, la dels gals contra els romans, ens ha unit i ens ha fet més forts, i ens ha demostrat que amb la raó de part nostra i fe en el que fem, res ha de semblar impossible. Tot està a l'abast.”
Tot i l'èxit aconseguit, Bàscara el planteja com una batalla guanyada i prou, ja que continuaran treballant per demanar millores a l'N-II i també per evitar que els construeixin una variant per l'oest del municipi. L'alcalde, Lluís Lloret, va dir que el segon pas és treure la carretera del poble. “S'acaba una petita batalla, però això no s'ha acabat.”
‘El discurs de la victòria', signat per l'Astèrix
“Durant els darrers dies ha quedat clar que per alguns no som més que un poble insignificant embrancat en una lluita insignificant com també ho ha estat la nostra victòria.
No seré pas jo qui els negui la raó, però no deixem que ens enganyin. Per nosaltres aquesta lluita i aquesta victòria han estat transcendentals.
La nostra lluita, la de David contra Goliat o, com a mi m'agrada dir-ho, la dels gals contra els romans, ens ha unit i ens ha fet més forts, i ens ha demostrat que amb la raó de part nostra i fe en el que fem, res ha de semblar impossible. Tot està al nostre abast.
Això ha estat una revolució, tan petita com vulgueu, però que ningú oblidi que mentre que les grans revolucions canvien la història, són les petites les que canvien el món.
Quan les properes generacions girin el coll per mirar enrere, el que veuran els omplirà d'orgull. Per ells ha de ser un exemple a seguir. Us demano que no oblideu la lliçó: hem canviat el món i també la història, encara que només una part insignificant d'aquesta, però ja se sap, som un poble insignificant.”
Astèrix
La Gàl·lia
Vuitanta dies de lluita a peu de carretera
Els veïns de Bàscara van fer dijous l'últim tall de la carretera N-II i es van acomiadar de la protesta més intensiva fent unes campanades com les de Cap d'Any la mitjanit de divendres. Era el colofó de vuitanta dies de protesta perseverant que els han acabat donant la victòria, si més no pel que fa al desviament dels camions de l'N-II cap a l'AP-7. La plataforma Prou Camions a l'N-II continuarà treballant, però potser a un altre ritme i els veïns es pregunten si s'avorriran a partir d'ara i si s'hauran de buscar altres lluites. Això sí, tots tenen clar que les protestes han servit per cohesionar el poble.
