Societat

Alacant sempre ha reivindicat la seua existència

Al setmanari El Punt del País Valencià de l'any 2003 ja s'anunciava una tímida recuperació d ela consciència nacional

Han passat 10 anys des que s'anunciava que Alacant havia superat els pitjors moments de l'antivalencianisme promogut per la dreta local, però encara ara, mostra signes d'indiferència cap a la capital del País Valencià.

El periodista Enric Orts, bé que ho explicava ara fa deu anys a les pàgines del setmanari El Punt del País Valencià, quan informava que a València, una portada del Marca d'aquella època es lamentava de la derrota de l'equip de Mestalla davant l'Inter de Milà, però a Alacant, el mateix diari i el mateix dia, celebrava en la mateixa portada el gran partit del Madrid davant el Manchester, amb una foto gegant de Raül.

El rotatiu esportiu tenia aleshores una edició pròpia per a València, però els quioscos d'Alacant rebien la de Madrid, tot un símptoma, insignificant si es vol, que alguna cosa continua fallant encara ara, en les relacions entre ambdues ciutats. Sembla però, que els temps més convulsos de l'antivalencianisme impulsat per les faccions conservadores de la dreta alacantina, ja han passat. Arrere queden els crits de “Puta València!” que se sentien quan es cremaven algunes Fogueres o en les grades del Rico Pérez, en els partits de l'Hèrcules. La fi d'aquesta animadversió envers la capital del país va coincidir amb l'arribada del PP al govern de l'Ajuntament d'Alacant i d ela Diputació.

Canvis tímids

Els més optimistes parlen que Alacant està canviant i que ni molt menys està perduda com se sol afirmar precipitadament des de València a voltes.

Si al carrer ha hagut confusió quan es parla d'identitat, als grupuscles intel·lectuals valencianistes d ela ciutat, es produeix una sensació que es va convenir en qualificar com a “la doble perifèria” en trobar-se lluny dels centres de decisió cultural, ideològic i estètic que es troben a Barcelona i a València.

Una gran distància

La claudicació davant d'aquelles que volen allunyar Alacant de València ha significat històricament l'erosió definitiva del País Valencià perquè quan Alacant ha estat perduda, ho ha estat el País Valencià en el seu conjunt. Qualsevol projecte nacional o cívic mínimament viable, ha de comptar amb Alacant.

Per això, la recuperació d'Alacant sempre ha estat una responsabilitat de tots els valencians i no només dels que viuen a la ciutat. Alguns filen encara més prim i apunten que la distància física entre ambdues capitals representa un entrebanc per agilitzar les relacions perquè Alacant ha tirat pel recte i durant els darrers deu anys, el camí més directe per a resoldre els seus problemes, ha passat per Madrid i no per València.

Des del punt de vista cultural i lingüístic, no s'ha avançat molt durant els darrers 10 anys i tot i que la ciutat compta amb una delegació de l'ICC, el percentatge d'alumnes que fan línia en valencià encara és el més baix de tot el País.

No obstant això i per no tancar en negatiu aquest reportatge, s'ha de dir que l'Observatori de la Llengua de la Universitat d'Alacant creu que s'han produït alguns canvis positius, com ara, l'increment en acceptació social de l'ús del valencià, malgrat les polítiques institucionals que contravenen aquesta sentència des de fa al menys 18 anys.

Temps de canvis, també en política

Aurelli Ferrando

Mals temps aquestos per a la diplomàcia: alguns han decidit fer la guerra preventiva han fet cas omís de tota legalitat. Han esdevingut, però, de sobte temps de contestació massiva avant dels abusos d'uns governs que, per més que hagen sigut elegits democràticament, acaben imposant els interessos dels forts, mentint descaradament tan com calga i pensant fer valdre aquella màxima de Goebbels, el cap de propaganda dels nazis, que deia que una mentida repetida cent voltes acaba convertida en veritat.

Són ara temps per a la protesta i d'ací a dos mesos per als canvis en la política perquè, acabe com acabe aquesta insensata i criminal aventura de l'imperi decadent dels EUA, en la qual el Sr. Aznar ens ha clavat d'una manera tan imprudent i barroera, allò que cada dia està més clar per a les ciutadanes i ciutadans demòcrates i lliures de tot el món és que ja no serà possible abusar de la nostra confiança, perquè en democràcia el vot no és un crèdit per a fer el que es vulga i els que ens governen ací i ara s'havien pensat que ens podrien vendre aquesta guerra —que cada volta més s'aproxima a genocidi i a greu error per part dels prepotents invasors que es pensen que tots els països del món els han d'estar eternament agraïts, pobres desgraciats i subdesenvolupats!— amb les tècniques d'un pèssim anunci publicitari.

Supose que tots ens hem adonat ja que no ens mereixem aquestos governs de la dreta que patim: els que diuen que fan la guerra per defensar la pau, els que tanquen els diaris en èuscar per defendre el poble basc, els que es venen la televisió pública dels valencians per fer-nos un favor, els que intenten vendre'ns un transvasament impresentable com el de l'Ebre per als temps que vivim a canvi de vots i manifestacions subvencionades, els que intenten maneguejar les bones voluntats a còpia d'enquestes, mitges veritats i realitat virtual, els que reprimeixen a colps de porra i torturen per fer la gent més lliure... A votar!

Castelló de la Plana, 20 d'abril de 2003



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.