El negoci de les fires a Figueres

Les Fires i Festes de la Santa Creu són un negoci que rutlla. Figueres ha apostat aquests últims anys per instituir nous esdeveniments (Festival de Circ, Festival Còmic), però els valors tradicionals no decauen i van a més. Durant aquests cinc dies no només hi havia gent a les parades, mercats i espectacles propis de les fires: durant cinc dies, terrasses de bars plenes, gent esperant al peu de les gelateries o per menjar als restaurants i cues per entrar al museu Dalí. Ja sé que de cues per entrar al Dalí n'hi ha tot l'any, però la sensació era que aquests dies, més.

Els rètols de “complet” als pàrquings són un altre indici que les fires de Figueres són un valor segur per a la ciutat.

Són fires per a la gent de la ciutat i que atrauen gent de fora. Ahir a l'hora del vermut, a les terrasses de la rambla, el joc divertit era intentar identificar el perfil del clients: coincidien la típica família figuerenca –ben vestideta, amb les olivetes i el vermut com a excusa per observar els que passen– al costat d'una taula d'alemanys o d'una taulada de nord-catalans, que a Figueres ja són gairebé com a casa seva. Tot fa bola, menys els comerços i les botigues, que no s'acaben de creure que això vagi per ells. Ep, potser tenen els seus motius; o volen gaudir de les festes o tenen molt clar que aquesta gentada no està per compres. No deixa de ser curiós, però, que a la ciutat que s'enorgullia fa poc de ser municipi turístic –amb llibertat d'obrir els caps de setmana– la majoria de les persianes estaven abaixades aquests dies festius. Ahir, de botigues de roba o sabateries obertes a Figueres, com a màxim, una de cada deu. Amb tanta gent al carrer no hauria valgut la pena provar-ho? És per rumiar-s'ho. Per la resta, no canvieu res, funciona.