Registrar els detalls

Tenir informació sobre el sospitós d'un crim o conèixer els antecedents d'una persona és clau en la feina que desenvolupen els agents de seguretat. Els sistemes actuals, i cada cop més sofisticats, han permès agilitzar la feina, però els ordinadors i altres dispositius electrònics no han estat sempre a l'abast.

Al segle XVIII era essencial registrar i centralitzar informació que permetés capturar aquells que havien infringit la llei. Per això, els Mossos d'Esquadra, amb el seu fundador al capdavant, Pere Antoni de Veciana, van elaborar uns documents que es coneixen com les primeres fitxes policials d'Europa. “És la primera vegada que un cos policial, en àmbit europeu, es va encarregar de centralitzar tota la informació”, assegura el sotsinspector en cap del servei històric del cos dels Mossos d'Esquadra, Fèlix González. Aquests documents eren de formats diversos, però amb una estructura en comú. “No són fitxes policials en el sentit estricte, és a dir, tal com les coneixem avui dia, sinó que són documents amb informació rellevant dels sospitosos”, comenta.

Les fitxes, que estaven escrites amb ploma, contenien una gran quantitat de descripció. “Sobretot de l'aparença física, així com de la seva manera de parlar i de vestir”, explica González. I és que en aquell moment, tots aquests trets eren clau per trobar la persona que es buscava. “La gent no es podia canviar sovint de roba, així que era fàcil identificar-los amb aquests detalls. A més, en alguns casos, també s'incorporaven els defectes físics que poguessin tenir”, assegura González. Per exemple, en la fitxa policial que va presentar el sotsinspector en cap durant la setmana dedicada a la novel·la negra a Barcelona, la BCNegra 2013, es detalla la descripció següent: “Un home que'l coneixia bé al dit patró se encontrà per lo camí de Tarragona, entre Reus y La Canonja, ab un ruquet disfrassat; esto és: vestit com com a pagès, ab calçons, espardenyas y un barret ab las alas baixas.”

En total, es conserven prop de 10.000 documents d'aquesta època a l'Arxiu Comarcal de l'Alt Camp i prop de 1.500 resten a l'arxiu del servei històric dels Mossos d'Esquadra. “La comandància, que estava ubicada a Valls, s'encarregava de gestionar tota aquesta informació. Van crear un sistema innovador que enviava les fitxes als diversos caporals”, comenta González. Així doncs, per exemple, hi ha una fitxa policial sobre un veí de Puigcerdà, Jacint Ricard, en què es recullen de manera minuciosa tots els seus antecedents. “El document explica que l'home era contrabandista de tabac i havia disparat un tret a un traginer de França”, explica González.

L'elaboració d'aquestes fitxes policials implicava que els Mossos d'Esquadra haguessin de saber llegir i escriure. “Era necessari que tots els que formaven part del cos policial tinguessin aquestes habilitats.” Per això, l'any 1750, quan un caporal es va assabentar que un dels Mossos no sabia ni llegir ni escriure “el va expulsar immediatament del cos policial”, conclou González.