[D]
0
Societat
xarxa digital de corresponsals universitaris / universitat de Vic - 21 maig 2013 2.00 h

JORDI MOYA

aTLETA I ESTUDIANT D'AQÜICULTURA

“Més del 50% del cultiu de peix ja és de piscifactoria”

Entrevista a Jordi Moya, atleta i estudiant d'aqüicultura

- xarxa digital de corresponsals universitaris / universitat de Vic
Els estudis de piscifactoria semblen poc populars. Creu que és així?
A tot l'estat només hi ha cinc escoles que imparteixin el grau superior d'aqüicultura i la de l'Ebre és l'única a Catalunya, les illes Balears i el País Valencià. És poc conegut aquest món, tot i que avui en dia més del 50% del cultiu de peix ja és de piscifactoria.
De fet, el 2011 l'aqüicultura ja produïa un de cada dos peixos dels que menjàvem. Per què?
El recurs del mar s'està acabant perquè l'estem explotant massa i no donem temps als peixos perquè es reprodueixin. La gent vol peix i, com que no es pot treure del mar, ens hem dedicat a posar-lo en gàbies i engreixar-lo. El preu d'engreix surt a compte comparat amb el de venda i per això cada cop hi ha més sortida i s'estan criant espècies amb interès comercial. D'aquí poc haurem de subsistir només amb l'aqüicultura.
Aleshores hi ha un problema, si no es respecta el cicle del peix i es pesquen més petits?
Exacte. Ja s'han fet campanyes per no agafar els peixos petits. I al delta de l'Ebre, a més, per la pesca d'arrossegament, que també perjudica molt el fons marí. Però no s'acaba de treure perquè el port de la Ràpita és el més important de Catalunya i, si es prohibeix, s'acabarà tota la indústria pesquera allà baix.
Hi hauria alguna solució per no interrompre el cicle dels peixos?
Ara a totes les costes catalanes, per veure si s'aguanta el cicle, s'han posat esculls artificials per evitar que es pesqui a la zona en què els peixos fan els nius i ponen els ous.
De fet, hi ha qui diu que el sector genera impactes mediambientals com contaminació de rius, desforestació per construir les granges...
No és veritat. Totes les granges estan fetes perquè no facin malbé el medi ambient i els pinsos són cada cop més ecològics. El poden espatllar una mica, com qualsevol granja de porcs, però en principi tot està controlat.
També hi ha granges de caviar...
Hi ha el cultiu de peix de mar i el cultiu de peix d'aigua dolça. En el d'aigua dolça, s'hi crien truites i esturions. Els esturions, pel caviar, que va molt car.
I, pel que fa a la qualitat, hi ha diferència?
Les males llengües diuen que no és el mateix un peix de piscifactoria que un peix de mar obert. Però si portes qualsevol persona a la botiga, no els sabrà diferenciar, ni per gust ni per vista, perquè els pinsos cada cop es milloren més. Tot i que s'ha mirat d'equilibrar preus, els peixos d'aqüicultura són més barats perquè si valguessin igual que els del mar, els consumidors comprarien els del mar, que representa que són més bons.
El nombre de peixos provinents de piscifactoria augmenta però el 2012 es passa de dotze a quatre piscifactories a la costa catalana. Quin diagnòstic fa del sector?
Les piscifactories han funcionat molt bé a Mèxic, a l'Argentina, a Amèrica, perquè les aigües i el clima són diferents i les temperatures, molt estables. Allà és on hi ha les principals granges del món. Aquí a Catalunya, la temperatura de l'aigua varia molt sobretot al Delta de l'Ebre i, de vegades, si puja massa o baixa, mata tots els peixos. A l'hivern, hi ha menys temperatura i el peix menja menys. Llavors, el cost augmenta perquè el peix triga més a engreixar-se i no surt tant a compte. Tot i així, Catalunya és pionera i això comporta que algunes granges hagin hagut de córrer uns riscos i hagin acabat malament.
Comentava que a Amèrica tenen més èxit les piscifactories. On van començar, però?
Vénen de la Xina. Quan els xinesos omplien els estanys per fer l'arròs, que creix en aigua, i després els buidaven, s'hi quedaven moltes carpes herbívores. Llavors, les guardaven en unes gàbies i les engreixaven. I aquí va començar tot.
Quin procés se sol seguir en la criança del peix?
Normalment primer es crien en vivers, que és on els peixos ponen els ous. També s'hi cultiven algues perquè quan neixen les larves no els pots donar pinso directament. Després té lloc la fase de guarderia: el peix petit s'engreixa fins a diverses talles i l'empresa que té les gàbies a mar obert l'agafa en tancs i el porta a les gàbies de l'empresa que ho demana. I quan s'aconsegueix la talla comercial es porta a la botiga. Tampoc se'n parla molt, però tots els musclos i les ostres que mengem també segueixen el mateix procés.
Quines sortides laborals té l'aqüicultura?
Tant pots treballar en aquaris com en una granja de peixos ornamentals (iguals que els de les peixeres que té tothom a casa) o en aqüicultura. També hi ha tota la part de reparació de gàbies a mar obert.
I com sol ser un dia de feina d'un aqüicultor?
En un dia a les gàbies de mar obert, et lleves a les sis per poder ser al port a les set. Puges al vaixell, a les vuit arribes al lloc de les gàbies i després, depenent del dia, toca treure peix segons la comanda que ens han fet, donar pinso cada dia i, sobretot, baixar bussejant per mirar que les reixes no estiguin foradades, eliminar els organismes que s'hi incrusten...
Vostè, ara està al Centre de tecnificació d'Amposta gràcies a una beca, on entrena la modalitat atlètica de llançaments. Això serveix per treballar en la piscifactoria?
La vida de piscifactoria a les gàbies, sobretot a mar obert, és dura pel clima, pel vaixell i perquè s'aixequen pesos grans, sacs de pinso, el peix... He vist la gent que treballa a aquestes gàbies i no són tots primets, estan grossos per aixecar pesos.
Vostè va quedar primer de pes als campionats de Catalunya. N'està content?
Estic entrenant-me amb un noi amb qui competíem junts i sempre havíem anat frec a frec. Se m'havia avançat, perquè al centre s'entrena molt més. I ara que vaig a entrenar amb ell al centre, tots els entrenaments són més competitius perquè el tens a prop i mires a veure qui guanya, et motives més... En principi m'havia de guanyar ell, però va sortir bé i vaig aconseguir passar-lo. Estic content de l'entrenador que tinc, me n'ha ensenyat molt. A veure si als campionats d'estiu segueixo així.
Quina previsió té?
Fer tres medalles: en pes, disc i javelina. Als de pista coberta espanyols, vaig quedar quart en pes. Sempre hi quedo quart! A veure si als d'Espanya d'aire lliure puc aconseguir fer medalla en una de les tres proves.
http://www.youtube.com/watch?v=TvRCtEIDHUs

Vida intensa

“Des de petit sempre m'han agradat molt els peixos”. Jordi Moya (Vic, 1994) s'ha passat tots els estius bussejant a Sant Carles de la Ràpita i aquest any ha acabat anant al delta de l'Ebre a estudiar un grau superior a l'Escola d'Aqüicultura de la badia dels Alfacs. A més, també hi practica l'atletisme, ja que està entrenant al Centre de tecnificació esportiva de les Terres de l'Ebre gràcies a una beca. Enguany, ha quedat primer en llançament de pes al campionat de Catalunya júnior de pista coberta amb una marca de 15'15 metres i cinquè al d'Espanya amb 14'73. En aquesta entrevista, no només repassem els resultats atlètics de la temporada sinó també el sector de les piscifactories a Catalunya.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Més llegides