Dia de la Memòria a Elna «ciutat-màrtir»

La croada fou organitzada pel papa Martí IV per tal de destronar el rei Pere el Gran de Catalunya-Aragó a favor del fill del rei francès. Ho relata la crònica de Bernat Desclot (s. XIII): «E, quan la vila d'Elna fo presa e los francesos hagueren morts tots los hòmens e les fembres qui eren en la vila, enderrocaren totes les cases e els albergs d'aquella vila que anc no hi romàs quaix pedra sobre altra, e… meteren foc e cremaren tota la vila… puis partiren-se d'aquí… ab gran goig e ab gran alegria». La catedral, on s'havien refugiat les dones violades a l'altar, i els mainatges esclafats contra les parets, fou incendiada. Set segles després les pedres de marbre de la porta oest de la catedral testimonien encara la ignomínia. Cada any aquesta commemoració s'emmarca dins la voluntat de reapropiació de la memòria històrica, ocultada pel sistema educatiu francès i falsificada en els documents de propaganda turística per tal de perpetuar el genocidi identitari a la Catalunya del Nord. El programa dels actes del Dia de la Memòria consta d'una missa en català (l'única en tot l'any) amb participació de la Coral Santa Eulàlia d'Elna i lectures per nines i nins que aprenen el català. Segueixen, al preciós claustre romànic, els parlaments a càrrec del responsable de la catalanitat i les relacions transfronteres, de la Comissió Organitzadora i de l'Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana), que ens fa l'honor de participar i gràcies al qual la Commemoració té ressò al Principat de Catalunya. L'IPECC fa cada any una ofrena floral a la làpida erigida el 1985 al jardí de la catedral. Després del dinar de germanor, el programa continua a la tarda amb la visita d'un dels llocs emblemàtics de les manipulacions i ocultacions històriques durant els darrers 70 anys: els camps de concentració on foren «acollits» els Republicans el 1939 (Argelers, Rivesaltes…) o la Maternitat d'Elna... Enguany un fet molt greu, ignominiós, fa tornar aquesta commemoració més imprescindible encara. Els 15 i 16 de setembre del 2012 el responsable del «Servei Educatiu del patrimoni» de l'ajuntament de Perpinyà va organitzar al Castellet, Casa Pairal dels Catalans, en el marc oficial de les Diades Europees del patrimoni, un joc titulat Reconstitució de la campanya militar de Philippe le Hardi. A continuació es podia llegir: Per primera vegada a Perpinyà veniu a jugar amb familiars de 7 a 97 anys. Com Philippe le Hardi organitzeu una «croada» i cap a Catalunya. Si teniu sort, us apoderareu potser de Perpinyà, després d'Elna i de Girona... Endavant les atxes!. És com si a Sarajevo fessin un joc per tal d'incitar fins i tot els mainatges a reproduir la destrucció de Sarajevo i la matança de la població, o si a Auschwitz els serveis culturals organitzessin el «joc» de la massacre dels jueus! Avui en dia Felip l'Ardit seria jutjat com a criminal de guerra pel Tribunal Internacional de Justícia i els qui en farien l'apologia serien processats i condemnats. Per consegüent el Dia de la Memòria, el proper 26 de maig, compta a Elna amb una implicació més contundent de l'ajuntament: edició i divulgació de la invitació oficial als actes, inauguració al barri nou de Les Closes d'un carrer dedicat a la recordança de la Massacre el divendres 24 de maig, visita de la Maternitat Suïssa i de l'exposició «Dones oblidades, la història del Socors Suís als Infants 1917-1948» que ret homenatge als voluntaris, essencialment dones, d'aquesta associació humanitària creada i activa des del 1917, que va fundar la Maternitat. El batlle Nicolas Garcia té el mèrit d'haver fet conèixer, fins i tot a la mateixa població d'Elna, l'existència d'aquest lloc emblemàtic, refugi de mares que varen poder parir-hi i salvar de la mort en els camps més de 500 mainatges catalans, espanyols, jueus, gitanos en total de més de 15 nacionalitats. A més enguany Garcia ha aconseguit que la Maternitat sigui reconeguda per l'Estat francès com a Monument Històric i ha obtingut subvencions per tal que s'hi facin obres de restauració i renovació per crear-hi un centre d'acolliment temporal per a mares en situació d'exclusió. Per tots aquests motius la cantant Marina Rossell participarà enguany als actes i oferirà dues cançons, a la catedral La Mare de Déu del Món i a la Maternitat la cançó de bressol La Mare de Déu quan era xiqueta.