La LOMQE necessita millorar
La llei Wert vol posar fi al model d'escola en català i controlar el contingut de les assignatures troncals
Potencia la religió i blinda la separació per sexe
Divideix el quart d'ESO en dos itineraris
El nou redactat eximeix l'Estat de garantir prou places públiques
A Catalunya, la pretensió del ministre d'Educació, José Ignacio Wert, d'imposar el castellà com a llengua vehicular a l'escola, juntament amb el català, ha capitalitzat bona part de les crítiques al projecte de llei de la llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (LOMQE). Mai, fins ara, cap norma estatal no havia gosat desafiar el model d'escola catalana, en vigor des de fa tres dècades, que garanteix –tal com demostren les mateixes avaluacions estatals– que els estudiants catalans acaben l'escolarització obligatòria amb un nivell adequat de català i de castellà o, si més no, igual que els de la resta de l'Estat.
En el moment en què la llei entri en vigor, qualsevol pare que vulgui que el seu fill sigui escolaritzat en castellà podrà exigir que l'Estat li pagui una escola privada, uns diners que Madrid descomptarà de les transferències a la Generalitat. De moment, però, no hi ha cap escola a Catalunya que ofereixi l'ensenyament en castellà.
A banda del dossier català, la nova reforma educativa es revela com una norma profundament conservadora, centralitzadora i amb reminiscències dels temps del Franquisme.
Continguts homogenis
L'exemple més clar de la vocació uniformitzadora de la llei és l'homogeneïtzació dels continguts de les assignatures troncals per a tot l'Estat. El govern espanyol es reserva íntegrament el disseny d'aquestes matèries, un fet que ha despertat moltes suspicàcies entre la comunitat educativa a Catalunya, que tem que l'Estat vulgui imposar una visió espanyolista de la geografia i la història, en la línia d'“espanyolitzar” els nens catalans que va anunciar Wert, i deixi poc marge per als continguts específics de cada territori.
Revàlides
Per assegurar-se el compliment del nou currículum, l'Estat s'ha dotat d'una eina molt eficaç: les revàlides. Els exàmens, que es faran a final de cada etapa educativa, seran dissenyats pel govern espanyol i comuns a tots els territoris de l'Estat. Des del punt de vista estrictament pedagògic, les revàlides tampoc no les han rebut amb entusiasme la majoria de pedagogs. Alguns perquè creuen que van en contra del model d'avaluació continuada que s'intenta aplicar a les escoles i perquè fan un cert tuf de temps passats. D'altres, perquè, tot i que estan d'acord amb les avaluacions externes, creuen que s'haurien de fer de forma consensuada amb les comunitats autònomes.
L'eliminació de l'assignatura d'Educació per la Ciutadania, que des del PP es veia com a adoctrinadora perquè tractava qüestions incòmodes per al seu partit i per a l'Església catòlica com l'homosexualitat, ha aixecat moltes crítiques. També ho ha fet la no-obligatorietat de l'assignatura de Filosofia, un clàssic del temari de secundària.
Els crítics amb la llei Wert, tot i que de forma majoritària consideren raonable l'aposta per les matèries instrumentals (llengües i matemàtiques), veuen en la supressió d'aquestes assignatures, així com en el control total d'Història –que és una assignatura troncal– un intent del govern d'eliminar del currículum qualsevol contingut que pugui estimular el pensament crític dels estudiants, el debat a classe i la participació activa. Els més bel·ligerants amb aquests canvis acusen el govern espanyol d'estar dissenyant un temari enfocat només al mercat de treball i de fabricar futurs treballadors sense cap sentit crític.
Religió
Si alguna cosa retrata de forma clara el gir conservador de la nova reforma educativa és el canvi d'estatus de l'assignatura de religió. En el moment en què entri en vigor la llei, passarà a ser una assignatura d'oferta obligatòria que tindrà com a alternativa Valors Ètics. A diferència del que passava fins ara, serà avaluable i comptarà, com qualsevol altra matèria, per a l'obtenció d'una beca.
Per satisfer els sectors més conservadors de l'Església, el govern espanyol ha blindat a la llei la separació per sexe a les escoles, una pràctica que es dóna en centres de prelatures com l'Opus Dei i que últimament havia estat rebutjada pel Tribunal Suprem en alguns territoris.
Escola concertada
Un dels punts més polèmics de la LOMQE és el canvi que s'ha introduït en la denominació de les places escolars que les administracions han d'oferir als ciutadans. Si en l'anterior norma, el text feia referència a les “places públiques”, en l'actual, la paraula públiques ha desaparegut, la qual cosa eximiria l'administració de proveir prou places a l'escola pública per a tota la població que ho sol·liciti. Els principals sindicats de l'educació hi veuen un atac a l'ensenyament públic i una mostra del tracte de favor que el govern del PP dispensa als centres privats.
Itineraris a l'ESO
La gran novetat, des del punt de vista d'organització acadèmica, és la introducció dels itineraris a quart d'ESO. El pla inicial del PP pretenia escurçar un curs l'ensenyament obligatori i allargar el batxillerat de dos a tres anys, però el daltabaix organitzatiu que aquest canvi suposaria, més encara en època de penúries pressupostàries, el va fer dissuadir.
L'alternativa és que l'últim curs de l'ESO tindrà dos itineraris: el d'ensenyaments acadèmics (per als qui volen fer batxillerat) i el d'ensenyaments aplicats (orientat a la formació professional). Els pedagogs discrepen sobre aquesta opció. Els qui la defensen creuen que així s'aprofita més aquell curs, mentre que els crítics afirmen que la separació prematura porta a més fracàs escolar.
Cada universitat farà la seva prova d'accés
La selectivitat, tal com es feia fins ara, podria tenir els dies comptats. La llei Wert preveu que sigui cada universitat qui dissenyi les seves proves d'accés, unes proves en què, no necessàriament, hi ha d'haver un examen de català. Per evitar que cap alumne català no accedeixi a la universitat sense un nivell adequat en la llengua pròpia del país, la secretaria d'Universitats i Recerca i les dotze universitats catalanes s'han posat d'acord per fer una prova comuna de català. El govern català vol mantenir també el sistema actual de les Proves d'Accés a la Universitat (PAU) per evitar el caos que suposaria que els estudiants hagin d'anar a examinar-se a diferents universitats en dates que poden ser coincidents.
