El cel està guanyat

El pare Manel fa anys que s'ha guanyat el cel, però en fa disset que organitza un festival per guanyar, a més del cel, diners per operar a la terra, que és on fan falta. El festival Guanya't el Cel amb el Pare Manel serveix perquè els ciutadans pugin col·laborar en la causa, ara més necessària que mai, que duu a terme la fundació creada per aquest capellà atípic: la Fundació Pare Manel, que tira endavant diversos projectes socials sobretot en dos dels barris més desafavorits de Barcelona: el Verdum i Roquetes.

Ahir, tan sols tres hores després que el Barça presentés Neymar, coses de la vida, 2.200 persones van omplir a vessar el Barcelona Teatre Musical, l'espai que havia estat el Pavelló d'Esports, atretes no només pel carisma del capellà Manel Pousa sinó també per un cartell molt potent d'actors i cantants. Dalt de l'escenari hi van destacar figures com ara Joan Manuel Serrat, Rosario, El Tricicle, Andreu Buenafuente, Sílvia Pérez Cruz, Bruno Oro (l'Artur Mas de Polònia) i el Mag Lari. Entre les actuacions van brillar les de la jove Andrea Motis amb el Joan Chamorro Quintet, de Carles Flavià i Xavier Sardà, que van fer un tête à tête, i Manuel Fuentes i la Vella Dixieland. Va emocionar especialment un dels duos de la nit, el de Serrat amb Sílvia Pérez Cruz, que van interpretar unes Paraules d'amor de luxe. Els espectadors fidels, que any rere any han anat a guanyar-se el cel, van enyorar ahir, novament, Pepe Rubianes, un dels famosos que més va fer per divulgar aquest esdeveniment.

“Les entrades ja fa un mes que estan exhaurides”, va explicar abans de començar el concert Manel Pousa content, que, com sempre, va tenir al costat el seu inseparable amic Carles Flavià i la vicepresidenta de la fundació, Sandra Pardo, que duu el pes de l'organització.

La Fundació Pare Manel, que treballa des de fa molts anys amb infants i joves i les seves famílies en situació de vulnerabilitat del Verdum i Roquetes, aquests barris als quals el pare Manel va ser destinat a fer de capellà ara fa molts anys, viu ara moments difícils perquè la crisi, que ens afecta a tots, en alguns barris ja castigats per si mateixos i amb molta conflictivitat social, afecta el doble. O el triple. El dia a dia és dur, perquè cal tenir cura des de les classes de reforç de petits i joves, passant pels acompanyaments, fins als casals i els tallers, i un llarg etcètera ... però és que ara, a més, arriben les vacances i en aquests dos barris això sempre representa un període d'inquietud perquè als infants, sense escola, se'ls ha d'atendre. I han de menjar. Per això, la fundació necessita constantment inventar iniciatives per recollir diners. Aquests diners s'afegeixen a l'ajut de patrocinadors i voluntaris que, tal com diu el pare Manel, són “l'autèntic tresor” de la fundació.

L'atenció integral que ofereix la fundació per mirar de potenciar la socialització dels més desafavorits i reduir la desigualtat d'oportunitats que viuen molts infants i joves no ha deixat al marge un dels seus principals projectes, l'acompanyament de presos, que Manel Pousa va tirar endavant tot just fer-se capellà i al qual ha dedicat la seva vida.