Roben les restes fòssils d'un esquelet trobat a Coll de Nargó, a l'Alt Urgell

Les restes de l'esquelet que els investigadors de l'Institut Català de Paleontologia estaven extraient des de dilluns de la setmana passada a Coll de Nargó van ser robades la nit de dijous a divendres. Els fets van ser denunciats als Mossos d'Esquadra, que han obert una investigació. Hi ha antecedents sobre l'espoli de fòssils a la zona malgrat que la legislació vigent en prohibeix l'extracció sense autorització i la seva comercialització. Els treballs eren en la seva fase final i els investigadors preveien extreure el fòssil el mateix divendres per tal de traslladar-lo a Bellaterra per a la seva restauració. El petit esquelet té més de 65 milions d'anys.

El passat dilluns dia 27 de maig, l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont va iniciar la campanya d'excavacions a Coll de Nargó, a l'Alt Urgell, amb l'objectiu d'extreure un esquelet d'un petit vertebrat trobat algunes setmanes enrere per un membre de l'Associació d'Amics dels Dinosaures de l'Alt Urgell. Els treballs eren en la seva fase final i els investigadors preveien extreure el fòssil el mateix divendres per tal de traslladar-lo a Bellaterra per a la seva restauració i posterior estudi. Quan els investigadors van arribar al jaciment divendres, el fòssil ja no hi era.

Els fets van ser denunciats als Mossos d'Esquadra que van desplaçar una unitat de la policia científica que va identificar roderes i petjades fresques properes a la zona i va iniciar una investigació per intentar recuperar la peça. Es desconeix el mòbil del robatori i no es descarta cap hipòtesi. El jaciment de Pinyes de Coll de Nargó és un dels més importants del món en ous de sauròpode de fa uns 70 milions d'anys i s'hi va trobar la posta d'ous de dinosaure més complerta d'Europa i es dóna la circumstància que alguns jaciments de la zona havien estat objecte d'espoli anys enrere.

Àngel Galobart, de l'Institut Català de Paleontologia, ha comentat que ''la troballa d'aquest fòssil havia aixecat molta expectació, doncs era la primera vegada que es trobava un esquelet que semblava força sencer en un lloc que sembla clarament que era una zona de nidificació''. La part visible de l'esquelet estava formada per cinc o sis vèrtebres i ossos que podrien pertànyer a l'extremitat superior de l'animal. Es desconeix si es tractava de les restes d'una cria de dinosaure o d'algun depredador d'aquests.

Sobre la desaparició, Galobart ha dit que ''aquest robatori és una doble pèrdua, per una banda per la ciència doncs és una peça única que podria aportar informació sobre el comportament nidificador del dinosaures, però per l'altra també ho és pel públic general i, sobretot pel poble de Coll de Nargó que han apostat pel turisme cultural des de fa ja una anys i que estan lluitant per tenir un museu on s'exposin troballes de dinosaures de la zona''.

Des de l'any 1993 a Catalunya les restes fòssils de vertebrats, com els dinosaures, es troben incloses dins del patrimoni cultural català i per tant protegides. Jordi Galindo conservador de l'ICP ha comentat que ''la normativa actual, vigent des de l'any 2002, equipara el grau de protecció del patrimoni paleontològic a l'arqueològic, els robatoris, destruccions o danys al patrimoni paleontològic tenen la mateixa consideració legal que els realitzats en un jaciment arqueològic.'' Les actuacions sobre el patrimoni paleontològic com la prospecció, excavació o documentació de restes fòssils, han d'estar autoritzades pel Servei d'Arqueologia i Paleontologia, depenent del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.