“He rebut 128 euros en un any i escaig”

Montse Garrido, de Tàrrega (Urgell), és la mare de l'Antoni, un noi de 27 anys a qui el febrer del 2012 li van valorar una discapacitat del 65%. Així, l'administració li va reconèixer a partir de llavors el dret a un ajut de 128 euros mensuals corresponents a la llei de la dependència. Des de llavors, però, i ja ha passat més d'un any, només ha cobrat una sola vegada aquesta mensualitat.

La situació de l'Albert, a més, va canviar justament el mateix febrer del 2012, ja que va patir un ictus, com a conseqüència del qual s'ha agreujat la seva incapacitat. Ara el seu grau de dependència és del 76%, cosa que fa augmentar les seves necessitats i també l'aportació reconeguda per la Generalitat: 155 euros al mes d'ajut. La Montse encara no ha cobrat ni un euro d'aquesta nova qualificació.

“M'han reconegut el deute però m'han dit que les quantitats impagades fins ara les aniré rebent al llarg dels pròxims vuit anys”, explica. El seu cas exemplifica els problemes burocràtics afegits amb què es troben les famílies que han de demanar una revisió de la valoració pels canvis en el grau de dependència. La federació Dincat (Discapacitat Intel·lectual de Catalunya) denuncia que problemes burocràtics com aquest asfixien les famílies amb persones dependents.

L'Albert necessita teràpia psicològica i de rehabilitació especial, que fa en un centre privat, “perquè la seguretat social és molt minsa i no n'hi ha prou per a casos com el de l'Albert”, afirma la mare. Els euros de l'ajut no cobreixen ni de lluny les despeses, però la Montse adverteix que el seu cas no és pas tan extrem com d'altres que hi ha a l'Associació Alba de Tàrrega o a Dincat. La Montse té feina i la falta dels diners que li correspondrien no la posa entre l'espasa i la paret. “Hi ha casos greus, com els de persones grans amb pensions mínimes o famílies amb els membres a l'atur, per als quals l'ajut a la dependència és molt important per anar endavant i dispensar el tractament adequat a la persona dependent”, diu.