Societat

S'hi fa a Silla un sentit homenatge al professor José Mas

La primera promoció dels seus alumnes a l'institut Sanchis Guarner, han organitzat i substanciat l'acte

Molts són els professors que influeixen positivament en la vida dels seus alumnes. Uns per la proximitat que demostren dins i fora de les aules, altres pels coneixements que transmeten; els més perquè en algun moment van ser capaços de contagiar il·lusió per la vida, per una disciplina o per una activitat que podia acabar sent una professió o un divertiment en el temps lliure. José Mas (València, 1939-2012) fou un d'eixos professors que, a més dels coneixements sobre Lengua española i Literatura, aportà als alumnes que estudiaven a l'institut de Silla, allà pels anys setanta del segle passat, una gran estima per la lectura.

Alguns, contagiats pel seu entusiasme, es farien professors de la mateixa assignatura; altres, els més, aprengueren que la lectura era una immensa font de plaer i de formació. Però Pepe Mas, mentre visqué, no estigué mai sol en aquesta tasca ni tampoc en la d'investigació i de creació literària; sempre comptà amb la inestimable ajuda de la seua dona, Teresa Mateu, professora també a l'institut de Silla en aquells anys.

És per tot això que un grup d'antics alumnes de la primera promoció d'estudiants (curs 1972-73) que els tingueren de professors a l'institut Manuel Sanchis Guarner de Silla han volgut retre homenatge pòstum al qui fora el seu professor i a la seua dona, companya inseparable del poeta.

Dissabte passat, en un acte sentit i cordial, es contaren anècdotes i records d'aquella època i llegiren una part de l'obra publicada per José Mas, un home comprensiu amb el seu alumnat i gran coneixedor de la matèria que ensenyava. Les lectures d'alguns dels seus poemes s'alternaren amb altres textos d'autors de la Literatura universal.

L'acte acadèmic tingué lloc en el Saló d'actes del mateix institut on tots dos van exercir la docència i comptà amb la presència de Teresa Mateu, del fill, Gabriel Mas, i de la companya d'aquest. Posteriorment, la celebració continuà en un dinar on les emocions tornaren a aflorar de nou juntament amb les múltiples anècdotes que tots recordaven de l'època d'estudiants, especialment com, per primera vegada, uns adolescents tenien contacte amb una persona invident i podien valorar la seua capacitat, la memòria i control absolut de l'aula.

El ben cert és que, com el mateix José Mas va explicar en una entrevista, la seua ceguesa no li posà les coses fàcils en l'accés a la professió perquè per a obtenir la càtedra, a finals de la dècada dels seixanta, hagué de plantar cara al Govern franquista per a obtenir la dispensa de la seua ceguesa total i poder participar en les oposicions a catedràtic en les mateixes condicions que la resta d'aspirants.

Gràcies a la seua preparació i capacitat, finalment, aconseguí ser catedràtic d'Enseñanza Media i es dedicà a contagiar l'estima per la lectura entre els alumnes de Secundària i Batxillerat amb l'explicació d'obres, d'autors i de moviments literaris i portant els autors a l'institut perquè els estudiants tingueren l'oportunitat de conéixer de primera mà les estratègies i les impressions directes dels creadors dels llibres que llegien.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.