Dolça i amb aroma de castanya

El paisatge agrari de Prades és verd intens i vermell, el color de la terra flonja que facilita el cultiu de la patata de la varietat kennebec. Les patates es classifiquen pel color, la forma, la textura de la pell i el color de la carn. Les que es conreen a Prades són llises, de carn dura, blanca i dolça, que no es desfà, i desprenen una olor de castanya. La influència dels factors mediambientals –temperatures baixes– i la situació geogràfica –1.000 metres d'altura– és bàsica per al producte, ja que provoca que el cicle vegetatiu de la planta sigui més llarg. La patata de sembra es planta a l'abril i el tubercle no es recull fins al setembre, quinze dies després que la planta s'hagi assecat. El bancal de cultiu es deixa reposar la temporada següent amb una plantació de cereals perquè la terra s'oxigeni amb les restes de la sega.

La patata de Prades té anomenada des del segle XIX. El 1991 va obtenir la denominació comarcal dels productes alimentaris del Baix Camp, una distinció que va substituir el 2001, quan la Unió Europea li va concedir la indicació geogràfica protegida (IGP). La progressió del reconeixement de qualitat ha estat inversa a la dels pagesos que la conreen. La IGP es va iniciar amb 22 hectàrees, que han passat a les 16,62 actuals, i la trentena de productors s'ha reduït als vint socis de la IGP per a la campanya actual.

La producció, amb relació a la demanda, s'esgota en cinc mesos. Els 300.000 quilos de mitjana que es produeixen de patata amb la indicació geogràfica s'envasen en sacs de tres quilos –abans, de 2 i 5 quilos– i es comercialitzen des de l'únic magatzem que hi ha a la Cooperativa Agrícola de Prades. Les patates tenen un calibre de fins a 80 mil·límetres i les que superen aquesta mida es comercialitzen en bosses de patates fregides artesanes.

El consell regulador de la IGP Patata de Prades vetlla pel compliment del reglament, la qualitat i la promoció del producte, i evita el frau amb el segell identificatiu. A tot l'Estat, la patata de Prades només té una competidora en la IGP de la Patata de Galícia, on es conrea una extensió molt superior. Si bé a les patates de Galícia s'hi refereixen com a cachelos, a Prades s'anomenen trumfos o pataques.

La descripció de la patata de Prades no estaria completa sense parlar del tractament gastronòmic que, a la zona es fa amb productes autòctons en un 90%: un estofat de senglar amb patates i bolets de les muntanyes de Prades n'és un bon exemple.