Sant Domingo beneeix les aigües d'Argentona
El poble del Maresme celebra avui el dia gran de la festa major amb el tradicional aixecament de càntirs i la fira internacional de ceràmica i terrissa
Explica la tradició que un terrible episodi de pesta a mitjan segle XVII va fer tremolar la bona gent d'Argentona, que va fer arribar les seves pregàries a Sant Domingo perquè en tingués misericòrdia. El sant va atendre la demanda beneint les aigües del municipi i salvant els seus veïns d'una mort segura. Des de llavors, cada any es repeteix el ritual a càrrec del mossèn, i després que l'alcalde hagi renovat el vot de poble. El costum, que és tossut, marca com a objectiu que les propietats curatives de les aigües es mantindran sempre i quan es recullin amb un càntir nou i s'hi afegeixi un anís. Per tant, a Argentona és obligat que cada any s'estreni càntir. El model d'aquesta edició és una rèplica que hi ha al Museu del Càntir d'una peça arqueològica italiana datada del segle III aC i de la qual s'han fet 2.500 exemplars.
En el cas d'aquest atuell d'aigua, Argentona n'ha fet bandera convertint-lo en un símbol de la seva història. Per aquest motiu, avui també se celebra l'aixecada de càntirs, una prova de força i enginy que té com a repte beure un glop d'aigua del càntir més gran.
Són més d'un metre d'alçada i 200 quilos de pes que posen a prova, any rere any, els valents que s'hi apunten, la majoria dels quals són veïns i veïnes d'Argentona que es transformen en els herois de la jornada davant la mirada expectant de centenars de persones. Al càntir gros se'l coneix popularment com el càntir “Gonsales” en record del presentador de televisió Jordi González que el 2006 va voler fer la prova d'aixecar-lo en un programa en directe i el va acabar trencant i inundant d'aigua el plató.
La festa del càntir es completa amb una fira internacional de ceràmica i terrissa que omple els carrers del centre de la població amb desenes de paradetes.
