«Si no tenien bous feien córrer rucs»

Es defineix com a canareu autèntic i apassionat de les festes amb bous, que ha vist «tota la vida».

– Quan va començar a córrer davant els bous?

– «Devia tenir catorze anys. Jo era bandoler, vull dir que anava per lliure...»

– Com eren aquelles festes?

– «Els bous s'estaven a la Serreta, i la meva colla, a vegades acompanyats per més d'un centenar de persones, els anàvem a buscar per conduir-los cap al poble, cap a la plaça.»

– És l'origen dels correbous.

– «Nosaltres en diem la prova. Havíem de vigilar que ningú prengués mal. La veritat és que les bèsties baixaven tranquil·les. De tant en tant se n'escapava alguna, i anava a parar a Sòl de Riu. Llavors l'anàvem a buscar i pel camí ens atipàvem de cireres i nespres. Els pagesos no estaven gaire contents...»

– I llavors...

– «Tothom esperava a la plaça, que estava plena. Heu de pensar que els meus pares m'explicaven que si algun any no es podien aconseguir bous, es feien córrer rucs.»

– I sobre el maltractament...

– «A Alcanar sempre s'ha vigilat i s'ha apartat les persones amb males intencions. No és bonic.»

– Vostès van aconseguir sis dies de bous a les festes...

– «Sí. Abans només se'n feien tres dies, a la plaça de Sant Roc. I després de protestar, perquè un any l'alcalde no va voler fer bous, vam aconseguir que se'n tornessin a fer i no només tres dies, sinó sis.»

– Quina diferència hi ha amb les festes d'ara?

– «Ara els joves són més valents, fins i tot embolen els bous i nosaltres en canvi, havíem de llogar qui ens ho fes.»

– Encara surt a la plaça?

– «Sí. Poquet, però sempre m'ha agradat. Penso que a Alcanar no s'acabarà mai aquesta festa. I jo, mentre visqui, estic disposat a defensar-la.»



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.