«Si no tenien bous feien córrer rucs»
Es defineix com a canareu autèntic i apassionat de les festes amb bous, que ha vist «tota la vida».
– Quan va començar a córrer davant els bous?
– «Devia tenir catorze anys. Jo era bandoler, vull dir que anava per lliure...»
– Com eren aquelles festes?
– «Els bous s'estaven a la Serreta, i la meva colla, a vegades acompanyats per més d'un centenar de persones, els anàvem a buscar per conduir-los cap al poble, cap a la plaça.»
– És l'origen dels correbous.
– «Nosaltres en diem la prova. Havíem de vigilar que ningú prengués mal. La veritat és que les bèsties baixaven tranquil·les. De tant en tant se n'escapava alguna, i anava a parar a Sòl de Riu. Llavors l'anàvem a buscar i pel camí ens atipàvem de cireres i nespres. Els pagesos no estaven gaire contents...»
– I llavors...
– «Tothom esperava a la plaça, que estava plena. Heu de pensar que els meus pares m'explicaven que si algun any no es podien aconseguir bous, es feien córrer rucs.»
– I sobre el maltractament...
– «A Alcanar sempre s'ha vigilat i s'ha apartat les persones amb males intencions. No és bonic.»
– Vostès van aconseguir sis dies de bous a les festes...
– «Sí. Abans només se'n feien tres dies, a la plaça de Sant Roc. I després de protestar, perquè un any l'alcalde no va voler fer bous, vam aconseguir que se'n tornessin a fer i no només tres dies, sinó sis.»
– Quina diferència hi ha amb les festes d'ara?
– «Ara els joves són més valents, fins i tot embolen els bous i nosaltres en canvi, havíem de llogar qui ens ho fes.»
– Encara surt a la plaça?
– «Sí. Poquet, però sempre m'ha agradat. Penso que a Alcanar no s'acabarà mai aquesta festa. I jo, mentre visqui, estic disposat a defensar-la.»