Dones d'aigua i de vida

El 18 de juny, a la biblioteca de Can Mula de Mollet del Vallès, Núria Esponellà, l'escriptora que amb Rere els murs va guanyar el 2009 el premi Néstor Luján de novel·la històrica, i va titular la seva última obra Dona d'aigua, va apadrinar una iniciativa de l'Institut Municipal de Serveis als Discapacitats d'aquella ciutat batejada amb el nom de Dones d'aigua. La denominació no tan sols reivindica la tradició que parla d'éssers femenins benèfics, coneguts com a aloges, goges, encantades o nimfes de llacs que poblen la mitologia catalana, sinó que bateja un producte artesanal que s'ha convertit en una proposta que no tan sols ajuda en la inserció laboral i social de persones amb discapacitat psíquica que cada dia són ateses a l'IMSD, sinó que, com assegura Montserrat Tarrés, directora de serveis de la institució: “Ens permet afrontar el futur amb certes garanties.”

Tarrés reconeix que la crisi ha comportat que el Centre Especial de Treball Alborada i el centre ocupacional El Bosc –els quals, ja sigui a través de l'ocupació terapèutica, la defensa dels seus drets, l'estructuració de xarxes de suport o l'establiment de relacions socials, intenten aconseguir la màxima integració social dels discapacitats– comencin a viure dificultats. Tot i que als seus tallers s'ofereixen serveis de retolació, impremta, serigrafia, manipulats, pastisseria, jardineria i bugaderia, el fet que hagin tancat moltes empreses que els donaven feina –amb la qual cosa han minvat les comandes i els ingressos, i és habitual l'incompliment en el pagament per part de les administracions, sobretot de la Generalitat i l'Estat, ja que per ara l'Ajuntament és l'únic que compleix– provoca que estiguin entrant en “una situació preocupant”.

El dia que vam visitar El Bosc, faltava poca estona per dinar i a les aules es vivia una sensació entre el neguit i l'entusiasme, sobretot per part d'uns educadors que explicaven que aquell matí havia entrat feina, la qual cosa comportava no tan sols que els alumnes poguessin continuar amb la dinàmica ocupacional, sinó que es respirés un cert optimisme. Com ha declarat Andreu Ollé, director del Centre Especial de Treball Alborada: “Han canviat els temps i les prioritats. Fins fa dos anys, rebíem encàrrecs de moltes empreses, ja fos de Mollet o dels voltants, però amb la crisi ens hem trobat que hem hagut de parar màquines i, per exemple, estem esperant que entrin encàrrecs per a la serigrafia tèxtil, o sigui l'estampació de samarretes, dessuadores, xandalls o esportives, i amb la irrupció dels telèfons intel·ligents i els portàtils han baixat les comandes per a la impremta ràpida, ja sigui en el nombre d'agendes en paper que publicàvem a l'any, com en altres propostes de maquetació i disseny de revistes. Li resumiré la situació amb una frase: abans la feina ens arribava sense buscar-la, i ara hem hagut de llogar un comercial.”

La nau central del Taller Alborada és un espai lluminós i obert en què, en taules separades, hi ha un grup encarregat dels manipulats industrials, ja sigui muntant peces elèctriques de petit volum, ja sigui encaixant llapis arribats d'Itàlia, o bé triant les portades i contraportades de les publicacions encarregades. A la dreta, en una sala asèptica, hermèticament tancada, quatre persones guarnides amb bates i còfies blanques encaixen material sanitari per a l'empresa Grifols, la companyia més gran d'Europa en el sector d'hemoderivats i tercera del món, una col·laboració amb projecció i rendible entre la indústria i el centre especial. “Aquest és un projecte que ens dóna algun benefici i serveix per cobrir altres mancances –diu Ollé– i cap aquí volíem enfocar el futur, però ens hem trobat que altres companyies farmacèutiques amb les quals ja havíem parlat per col·laborar-hi –com, per exemple, Laboratoris Esteve, que té una planta a Martorelles– han presentat un expedient de regulació d'ocupació i hem hagut d'aturar plans de futur.”

Les complicacions, però, no han frenat la imaginació dels responsables de l'IMSD, que han sabut transformar un petit projecte del centre ocupacional d'El Bosc, i convertir les humils ampolles d'aigua natural en petites obres d'artesania, en imatges de personatges propers que generen confiança i transformen els seus colors i formes en tota una declaració d'intencions. Com ha declarat l'alcalde de Mollet, Josep Monràs: “Dones d'aigua és un projecte de vida dels nois i noies que hi ha als centres de l'IMSD de Mollet.”