Loteria per Sant Jordi, Sant Joan, la Diada i Cap d'Any
novetat Economia posa a punt un sorteig com la grossa de Nadal la primera edició del qual se celebrarà el 31 de desembre d'aquest any
El comerç de Catalunya es bolca en la idea i s'ofereix per comercialitzar els bitllets
Roses, llibres, petards, senyeres i torrons amb loteria. Sant Jordi, Sant Joan, la Diada i el 31 de desembre són les dates escollides per a la celebració de quatre sortejos d'una nova loteria catalana –que copia el sistema i els premis de la loteria espanyola– que veurà la llum el pròxim Cap d'Any, amb la primera edició del primer sorteig. Els quatre sortejos anuals acabaran sent una realitat si aquesta primera experiència d'aquest nou joc d'atzar esdevé un èxit, com s'espera.
El nou joc d'atzar promogut per la Generalitat serà la primera loteria catalana de les que reben la consideració de passiva, és a dir, en què el jugador compra un bitllet i ha d'esperar que el seu número surti afortunat en un sorteig. Res a veure, per tant, amb els rasca-rasca o el sistema de la 6/49, en què el jugador té una participació més o menys activa. El reglament del nou joc va ser aprovat i publicat pel DOGC l'abril passat, tal com va avançar aquest diari, i ara s'ha concretat el primer sorteig i les quantitats dels premis.
La primera experiència de la grossa catalana s'escaurà al bell mig de les vacances de Nadal, entre el sortejos de la grossa i de Reis de la loteria espanyola, tal com ahir explicava El Periódico. La quantia del premi serà la mateixa, ja que l'afortunat que tingui un bitllet premiat amb el primer premi del sorteig català guanyarà 20.000 euros per euro jugat, la mateixa proporció que aplica l'espanyola Onlae en el sorteig del 22 de desembre. La diferència rau en el fet que els bitllets catalans costaran 5 euros, mentre que els de la loteria espanyola es venen per 20 euros en la seva fracció més petita i popular, la del dècim. Això farà que, per guanyar els 400.000 euros amb què es premia un dècim afortunat amb la grossa espanyola, s'hauran de comprar cinc bitllets de la loteria catalana. Encara està per determinar el nombre de sèries de cada número que es posaran a la venda, però fonts coneixedores dels preparatius del sorteig asseguren que es comercialitzaran 30 sèries de cada número. Si és així, amb 150 euros un jugador es podrà quedar un número sencer.
En aquest cas, la diferència amb la loteria espanyola sí que es evident, ja que pel sorteig de Nadal es posen a la venda 180 sèries de cada número, amb 100.000 bitllets per sèrie, i 10 dècims per bitllet. Això fa que per tenir un número sencer de la grossa espanyola s'hagin d'invertir 36.000 euros.
El projecte de la nova loteria catalana es va gestar ara fa un any, en una reunió entre el director general de Tributs de la Generalitat, Amadeu Ferrer; la directora de l'Entitat Autònoma de Jocs i Apostes de la Generalitat (Eaja), Rosa Batalla; el secretari general de la Confederació del Comerç de Catalunya, Miquel Àngel Fraile, i el gerent del Consorci de Comerç, Artesania i Moda, Miquel Rodríguez. “La idea va sorgir del sector del comerç, que vam exposar a l'administració la possibilitat de fer aquest sorteig i vam posar a la seva disposició una xarxa de 25.000 comerços per poder distribuir els bitllets de loteria”, va explicar ahir a aquest diari Miquel Àngel Fraile. La iniciativa també té el suport d'altres entitats del sector com ara el Consell de Gremis de Barcelona, l'Agrupament de Botiguers de Catalunya i Mercats de Catalunya.
Segons va explicar ahir Fraile, per a la primera edició del sorteig s'editaran 100.000 números. Això suposa, segons va detallar, que es posaran a la venda un total de 15 milions d'euros en bitllets de loteria. “Jo crec que es vendrà tot”, va assegurar en ser preguntat per les previsions de venda.
Com qualsevol altra loteria de la Generalitat, els beneficis del nou sorteig es destinaran a finalitats socials. Els comerciants que vendran els números al detall no cobraran res, segons va detallar Fraile, i només s'establirà un 6% de comissions per cobrir les despeses de la logística de distribució. En línies generals, el 70% de l'emissió es destinarà a premi i el 30%, a un programa d'infància que ja té en marxa Benestar Social. La participació dels comerços s'explica per la voluntat del sector de fer costat al caràcter social de la iniciativa, segons va detallar Fraile. “No volem viure d'això, volem que es vegi que els botiguers també treballem pel país i hi col·laborem”, va dir.
Debat polític
La decisió de concretar el primer sorteig en el pròxim mes de desembre s'ha “accelerat” en els últims temps, segons van confirmar ahir fonts del Departament d'Economia, les mateixes que a l'abril asseguraven que no hi havia data ni pressa per posar-ho en marxa.
El fet que la notícia hagi transcendit en un moment en què el mateix conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, ha reconegut la necessitat d'aconseguir nous ingressos, va generar ahir crítiques dels partits de l'oposició. ICV va qualificar el projecte d'“innocentada” i va reclamar una nova fiscalitat. El PSC també va reclamar un debat seriós sobre fiscalitat.
Un sector asfixiat per la crisi i la competència en línia
L'any 2007, abans que la crisi econòmica fes irrupció a les butxaques dels catalans, les loteries del país ingressaven més de 64 milions d'euros l'any. El 2012 aquesta quantitat va baixar fins als 40 milions. El descens té una repercussió directa en els programes socials de la conselleria de Benestar Social, ja que s'hi han de destinar per llei tots els beneficis de la loteria de la Generalitat.
La situació econòmica del país no és l'únic factor que ha contribuït a restar ingressos. La competència creixent del joc a través d'internet també hi ha contribuït decisivament. Aquesta nova competència afecta totes les modalitats de loteria, també les que gestiona l'ONCE, que en deu anys ha vist com la seva quota de mercat en el segment del joc ha baixat del 10% al 6%. Les loteries espanyoles tampoc se salven de l'atzagaiada. La venda del sorteig de la grossa de Nadal del 2012 va tenir un retrocés del 8% amb relació al 2011.
Les loteries de la Generalitat tenen avui en dia actives sis modalitats diferents de joc, la Loto Ràpid, la 6/49, el Trio, la Super 10, la Loto Express i el Supertoc, amb una xarxa de més de 400 establiments autoritats per a la
seva comercialització.
