Homenatges a la senyera i a personatges il·lustres

En els últims anys, els actes multitudinaris, tant festius com de reivindicació, han acaparat el protagonisme en la celebració de la Diada. Però cal recordar que cada municipi i cada poble té, des de fa dècades, la seva particular manera de celebrar l'Onze de Setembre, en actes que, fa uns quants anys, eren els únics que existien i que podrien ser considerats l'embrió del que ara succeeix a escala nacional.

Així, Súria celebra la diada nacional de Catalunya amb la tradicional hissada de la senyera al turó de la Torre com a acte central. Són molts els municipis que escullen llocs emblemàtics per a fer la celebració. A Òdena, a primera hora del matí s'efectua el canvi de senyera a la torre del castell, on onejarà tot l'any. També a Llagostera hissen la bandera a la torre més alta de la muralla. A Artesa de Segre, les celebracions es fan a la Roca del Cudós.

A Tona, a més de l'homenatge a la senyera, hi ha el brindis per Catalunya i la lectura del Manifest de l'Onze de Setembre a càrrec de la roseraire major de l'any en curs.

A Sant Feliu de Guíxols, com a molts altres municipis, els actes per honorar la senyera comencen el dia 10, amb la marxa de torxes per la independència i la renovació de l'estelada al Passeig del Mar. Durant la Diada, es farà, al cementiri municipal, una ofrena floral davant la tomba del president Josep Irla. Homenatges com aquest últim, en què es reverencien personatges il·lustres, es troben també en altres punts, com ara a Capçanes, on es farà l'ofrena floral al monument al guerriller Carrasclet, i la Pobla de Llillet, on hi ha l'homenatge al monument a Ramon d'Urtx. A Gelida, d'altra banda, es recorda la batalla de Muret, de la qual es compleixen 800 anys.

A tots aquests actes s'hi afegeix un gran nombre d'accions festives i reivindicatives en forma de caminades, pedalades, xocolatades, sardanes i havaneres.