Societat

Mirant cap a les Illes des de Catalunya Nord

La Territorial nord-catalana de l'ANC fa públic un comunicat en “solidaritat però també amb els ulls esbatanats d' admiració” amb el moviment en defensa de la llengua a les illes Balears i Pitiüses

“Aquests dies, des de la Territorial nord-catalana de l'ANC, estem mirant cap a les Illes i ho fem amb un sentiment de solidaritat però també amb els ulls esbatanats d' admiració!

Fa ben pocs dies la Via Catalana aconseguia esborrar per unes hores la nostra frontera i penetrava més de dos quilòmetres al Vallespir. La nostra territorial està orgullosa d' haver aglutinat casals, associacions, municipis i persones per tal d' afirmar la solidaritat amb aquesta Catalunya que ja toca la independència i a la vegada per a proclamar la catalanitat d' aqueixes terres segregades pel Tractat dels Pirineus. Avui no fa cap dubte, que és a Catalunya Nord on la nostra llengua és més maltractada.

Al mateix temps, amb grans dificultats mes de manera ferma, els companys de baix de tot feien entrar la Via al País Valencià per afirmar també allò que el Parlament de Catalunya acaba de declarar per 106 vots contra 30 : « La unitat lingüística, cultural i històrica dels Països Catalans ». Aquests fets, són per nosaltres una forma de resposta al debat sempre obert sobre el present i el futur dels Països Catalans. Una resposta que se sustenta en dos pilars ben essencials tant l' un com l' altre. El primer : Cada territori té el seu ritme, la seua evolució històrica, i farà segons la seua voluntat (i en això ens recolzem en la nostra tradició històrica de confederació amb furs i parlaments diferenciats).

Però a la vegada se sustenta en l'afirmació de quin és el nostre mapa mental i la nostra aspiració. Un mapa que no necessitem explicar perquè actualment qui nos el dibuixa millor són els adversaris de la llengua catalana i les seves agressions coordinades : Sabem que una llengua és un mitjà de comunicació però ells saben que és força més que això. Tenen molt clar que la llengua és la pàtria i que en ella hi viu l' expressió més íntima d' un poble. Si se parla i s' agredeix la llengua a l'est, a les Illes, és que el nostre país té un Est que avui nos demostra, en un esclat de valentia, que també sap el nom de cada cosa i que el vol guardar. Tot el país us mira esperançat. Si se parla i s' agredeix la llengua al sud, és que el nostre país té un sud al País Valencià on els falsos defensors de la llengua valenciana fan tot el que poden per arraconar-la i substituir-la. On 160.000 mainatges no tenen lloc a l‘escola valenciana. Si se parla i s' agredeix la llengua a l' oest, és que el nostre país té un Oest, la Franja, dita ara Lapaònia Occidental perquè les autoritats han decretat que s'hi parla el Lapao: El nom de la llengua els fa por! I és que el nom fa molta nosa quan no es vol alguna cosa!

I si se parla una llengua i s' agredeix aquesta llengua al nord, és que el nostre país té un Nord ! I té un Nord que no podem perdre. Té un Nord que és el laboratori i l' exemple del que li passaria a la llengua a tot el territori si no esdevé ràpidament independent. Tres segles i mig de repressió brutal del català no l' han eliminat però l'han deixat en estat de gran feblesa. No han anul.lat la cultura i la identitat catalana perquè generacions de catalans del nord han lluitat tossudament i ens han permès arribar fins aquí. Però ja sabeu que aquí a dalt, nos debatem cada dia per guardar els mots amb pocs mitjans i per protegir les engrunes de presència pública de la llengua que l'Estat Francès no ha arribat a destruir. Sapigueu que mirant la Via, participant a la Via nos hem sentit més forts. Mirant les Illes ho creiem tot possible. Mirant al Sud, a l' Est i a l' Oest volem tornar a dir que aquest país té un Nord i que volem que aquest nom, Catalunya Nord, sigui més que un nom. Volem que els catalans no vinguin pas aquí com a turistes espanyols que van a França sinó com a catalans que vénen a Catalunya Nord. Volem que en les vostres publicitats, quan apareix la frontera no digui France, a l' altre costat de la ratlla. Ni que els noms dels nostres pobles siguin escrits en francès. Volem que els vostres llibres d' història expliquin que la nostra història comuna va començar per aquí dalt, al voltant del Canigó, amb Guifré, Oliba… amb una Llotja de Mar com les vostres, i amb el Palau dels Reis de Mallorca a Perpinyà. Volem existir i compartir el nostre mapa mental. Volem que tothom sàpiga que al Principat diuen « jo canto », els valencians diuen « jo cante », els illencs diuen « jo cant » i nosaltres diem « jo canti » però que de fet, cantem tots la mateixa cançó. Que aquestes diferències expliquen una riquesa i una diversitat però que sobretot, sobretot, expliquen una unitat. La unitat d' una llengua i d' una gent que vol viure i que vol viure en llibertat.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.