Polèmica per la beatificació de 522 màrtirs de la Guerra Civil
Tarragona serà la seu demà d'una cerimònia inèdita per honorar capellans i catòlics de tot l'Estat assassinats durant la guerra
Cristians de base acusen els bisbes de permetre la trampa d'haver d'exaltar la rància Església espanyola
La macrobeatificació de 522 màrtirs de la Guerra Civil espanyola que es farà demà a Tarragona ha aixecat polèmica en l'Església catalana. La cerimònia està organitzada per la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) i homenatjarà víctimes de la persecució eclesial seguint la tradició de l'Església més identificada amb el franquisme.
La cerimònia serà presidida pel cardenal Angelo Amato, prefecte de la Congregació per a les Causes dels Sants, i per l'arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol. Menys de la meitat dels màrtirs eren catalans, però es fa a Tarragona perquè és la diòcesi que n'aporta més. El suport de la CEE a les víctimes del bàndol franquista contrasta amb l'oblit que encara manté per les del republicà, i l'absència d'autocrítica respecte de la connivència amb la dictadura.
A banda de grups polítics i entitats, sectors cristians de base de tendència més progressista i catalanista no comprenen que una Església que “encara no ha condemnat el franquisme” ni ha estat al costat de famílies del bàndol republicà que “encara no han trobat els seus morts” enterrats en fosses comunes “estigui legitimada moralment” per ara participar en aquesta cerimònia d'exaltació catòlica, explica Josep Torrents, portaveu d'Església Plural. Serà la beatificació de víctimes de la guerra més gran de la història de tot l'Estat. “No entenem com l'arquebisbe, Jaume Pujol, ni com la Conferència Episcopal Tarraconense, ni com l'abadia de Montserrat han caigut en aquest parany organitzat des de l'Església de Madrid; és a dir, per l'extrema dreta espanyola, en un acte que serà propagandístic i ultra”, sentencia Església Plural.
A les crítiques s'hi ha afegit el Procés Constituent impulsat per la monja benedictina Teresa Forcades i el president de Justícia i Pau (entitat que depèn de l'Arquebisbat de Barcelona), Arcadi Oliveres. “Aquest acte representa una injustícia envers les víctimes que defensaven les llibertats democràtiques de la II República”, ha denunciat la plataforma que recorda que l'Església espanyola “majoritàriament va donar suport el 1936 al cop d'estat contra el govern elegit democràticament, i que es va convertir en un dels pilars ideològics del nacionalcatolicisme de Franco”.
Bastava ser sacerdot...
Les veus a favor de la beatificació i a treure importància a les acusacions no s'han fet esperar. L'abat de Montserrat, Josep Maria Soler, que acudirà demà a Tarragona, ja que entre els beatificats hi ha 22 monjos de l'abadia benedictina, recorda que als nous beats “no se'ls pot enquadrar en cap dels dos bàndols” i que en aquella època convulsa, quan van ser morts, “bastava ser sacerdot, religiós, seminarista o laic compromès per ser susceptible d'ultratge, de tortura i d'assassinat”. Recorda Soler que l'abat Antoni M. Marcet, partidari de la República, estava en sintonia amb el cardenal Vidal i Barraquer, que es va oposar al cop d'estat. I recorda també com a principis del 1936 “l'abat i els monjos van ser perseguits”.
En la mateixa línia s'expressa Armand Puig, degà de la Facultat de Teologia de Catalunya, que recorda, a tall d'exemple, que “quan el 21 de juliol els anarquistes van començar a assassinar capellans i cremar edificis religiosos a Reus i a Tarragona els capellans eren, en la seva immensa majoria, persones sense significació política, que ni tan sols sabien qui eren els generals sollevats”. Puig assenyala que “aquells homes indefensos es resistien a creure que els pogués passar res de mal i continuaven anant tranquils pel carrer. Van morir sense compassió ni garanties legals de cap mena, assassinats sense judici previ. N'hi havia prou que fossin capellans”. Manté Puig que la beatificació “no és un atac contra ningú ni un insult contra res”.
Al capdavant de l'organització hi ha l'arquebisbe de Tarragona. Jaume Pujol pertany a l'Opus Dei i forma part de l'ala més conservadora dels prelats catalans. És, a més, la segona figura més important de l'Església catalana, després del cardenal de Barcelona, un càrrec que està pendent de ser rellevat. Pujol justifica la coincidència amb el 12 d'octubre per “pura casualitat“ i recorda que l'Església “ja va demanar perdó per les errades i disfuncions comeses en el passat”. Una condemna genèrica que no diu res del franquisme.
LES XIFRES
Un dispositiu sense precedents
Es preveu que més de 20.000 persones assisteixin a la cerimònia de beatificació, que es farà al Complex Educatiu de la ciutat, l'antiga Universitat Laboral fundada pel franquisme. El trànsit a la C-31b entre Tarragona i la rotonda d'accés a la Pineda i Vila-seca estarà tallat des de les set del matí i fins la cinc de la tarda. La mobilització de tanta gent ha obligat Interior a elaborar un pla específic que coordinaran els mateixos Mossos des del 112 de Reus i que també integrarà agents de la Guàrdia Urbana, la Policia Portuària, la Guàrdia Civil i la policia espanyola.
