“El català a la Franja té risc de convertir-se en residual”

No, el mèrit és del govern d'Aragó, que en lloc de dir-li a la llengua pel seu nom, es va voler inventar una expressió estranya. El que passa és que el juny del 2012 vaig escriure un article en el meu blog sobre l'avantprojecte de llei que preparava el govern d'Aragó i, davant del fet insòlit que no li donaven cap nom a la llengua, sinó que l'anomenaven Llengua Aragonesa Pròpia del Àrea Oriental, vaig utilitzar les sigles per abreujar. A alguns els va fer gràcia, però només va córrer entre els circuits més actius en els assumptes de llengua i cultura a la Franja. Quan al cap d'un any es va aprovar la llei, llavors el nom va tornar a circular i aquest cop en va parlar tothom a través de les xarxes socials i els mitjans. Els anticatalanistes diuen que tot això del LAPAO s'ho van inventar de fora els pancatalanistes per burlar-se de la llei, però va sortir d'aquí, de la Franja, i a partir de l'expressió amb què la llei anomena la nostra llengua.

De moment la situació no ha variat gaire. Hem vist com ja abans de la llei el govern del PP i PAR posava fi al projecte Moncada de promoció del català a les escoles i instituts amb visites d'escriptors, músics i artistes d'altres llocs de l'àmbit lingüístic, i també que unificava un premi literari en català amb un altre en aragonès com si fossin la mateixa llengua. Però al mateix temps, i amb la llei ja vigent, s'ha renovat el conveni entre les conselleries d'Ensenyament d'Aragó i Catalunya perquè es continuïn fent exàmens oficials del nivell C de català a Fraga, de manera que els alumnes de la Franja que l'han estudiat com a assignatura optativa puguin obtenir-ne el títol. També s'ha convocat places de professor per ensenyar català, amb aquest nom, en lloc de canviar-lo.

Una cosa són les declaracions de la consellera o, sobretot, dels polítics del PAR, i una altra els fets i la interpretació de la llei que sembla que el govern pot fer. La llei parla de Llengües i Modalitats Lingüístiques d'Aragó, però no en diu quines són, aquestes llengües. Per què no el català i l'aragonès? No posen nom a la misteriosa Llengua Aragonesa Pròpia de l'Àrea Oriental. No serà el català, aquesta llengua? Podrien interpretar la llei en aquest sentit, si volen.

Amb la llei del LAPAO ells esperaven la reacció positiva dels sectors més reaccionaris d'Aragó, però aquesta no s'ha donat amb contundència. Només els més radicals. Un diari com l'Heraldo, que acostuma a donar suport al govern en aquest tipus de campanyes, ni tan sols va parlar de la llei el dia que es va aprovar. S'han trobat molt sols. I, a més, el que no esperaven en absolut la resposta negativa tan contundent que han tingut des del mateix territori i també des de Catalunya i el País Valencià.

A curt termini tindria un efecte negatiu per a la llengua. Depèn del grau d'acord amb què es faci, és clar, però crec que sobretot al principi les fronteres amb la Franja i el País Valencià es farien més sòlides i complexes, les campanyes dels grups espanyolistes serien més virulentes i en canvi la col·laboració entre institucions a favor de la llengua, per poca que sigui ara, podem presumir que desapareixeria, almenys en un primer moment.

És el lloc on segons les enquestes el català és la primera llengua de casa, en dos terços de la població. En canvi, a Catalunya es troba al voltant del 40%. Ara bé: a Catalunya la llengua té tot el suport institucional, tota la població l'aprèn i s'hi sumen nous parlants. A la Franja, en canvi, només l'aprenen a escola de forma voluntària els alumnes catalanoparlants, és una llengua de caràcter familiar i els nouvinguts no l'han hagut de parlar mai però no la necessiten. Sense suport institucional, té risc de convertir-se en residual. Les darreres enquestes que hem fet diuen que el 70% dels alumnes de final de primària i primers anys de secundària a la Franja ja utilitzen el castellà entre ells.