Petits i experimentals

N'hi va haver, de vinyes; després fàbriques, i ara, un altre cop vinyes. El pla del Bages era una de les zones vitivinícoles més importants de Catalunya, amb 27.000 hectàrees. Això va ser abans de la fil·loxera, el 1880. Després de la plaga es van substituir les vinyes per fàbriques tèxtils a les conques del Cardener i el Llobregat i, a partir del 1985, una sèrie d'emprenedors van pensar que podrien implantar la vinya amb altres varietats diferents de les que hi havia en l'origen, fins que el 1991 van aconseguir elaborar vins amb el segell de vi de la terra –garanteix l'origen i unes qualitats mínimes– i des del 1995 la producció es regula amb la denominació d'origen Pla del Bages, una de les més recents de Catalunya amb la DO Montsant. El secretari del consell regulador, Joan Francesc Valquierre, assenyala que des del 1995 fins a l'actualitat «hi ha hagut una progressió constant cap a la qualitat i una aposta per les varietats», cosa que es manifesta en la recuperació de la varietat autòctona picapoll. Segons explica Valquierre, en el procés de recuperació es va plantar la mateixa varietat en finques diferents, amb varietat de climes, i es va fer un estudi amb els ceps de totes les plantacions. Es van concentrar en una parcel·la i es va seleccionar el cep que té menys malalties i més tipicitat, i el resultat va ser el picapoll blanc, que treballen ara molts dels cellers. Hi ha dos productors que estan experimentant ara amb el picapoll negre, i també amb la mandó, una varietat que gairebé s'havia perdut i que ara s'està cultivant en una hectàrea de terreny. La previsió és vinificar l'any vinent amb aquest raïm, que aporta un color intens.

«Som petits però tenim una gran voluntat d'experimentar», assenyala el representant del consell regulador. Al Pla del Bages es treballa amb varietats foranes com ara la cabernet sauvignon i la cabernet franc, la merlot i la chardonnay, i d'altres autòctones de Catalunya, com ara la sumoll. La merlot i la cabernet franc s'hi han adaptat especialment bé. El Bages té un terreny molt pobre i argilós, amb un clima rigorós, temperatures molt altes a l'estiu i amb marcades diferències entre el dia i la nit. És un clima que permet allargar la maduració i això fa que se'n pugui extreure tot el contingut, del raïm. De fet, hi ha hagut anys que a finals d'octubre encara s'està recollint raïm i això afavoreix que s'aconsegueixi la màxima potencialitat del fruit. La DO Pla del Bages és la més petita de Catalunya pel que fa al nombre d'hectàrees, i hi treballen deu cellers: Abadal, Solergibert, Gibert, Mas de Sant Iscle, Jaumandreu, el Molí, la cooperativa de Salelles, Oller del Mas, Fargas Fargas i Grau. Hi ha també la cooperativa d'Artés, regulada per la DO Cava.