El Pirineu i Barcelona beneeixen que la candidatura dels Jocs d'hivern sigui pel 2026
Els alcaldes de les principals demarcacions gironines del Pirineu participen en l'esmorzar col·loqui organitzat per Alcaldes.eu i El Punt Avui
La regidora d'Esports de Barcelona afirma que la demanda per fer una consulta ha impedit que prosperés la de 2022
Els alcaldes de les principals demarcacions gironines del Pirineu han beneït la candidatura de Barcelona per als Jocs Olímpics d'hivern del 2026. En l'acte, l'esmorzar col·loqui organitzat per Alcaldes.eu i EL PUNT AVUI, han coincidit en què és una gran oportunitat per al territori i una injecció d'il·lusió per al país. També demanen inversió tant en infraestructures -sobretot per desdoblar la línia R3- com en polítiques per fer créixer la població d'esquiadors i afavorir l'aparició de figures de pes en esports de gel i neu. La regidora d'Esports, Maite Fandos, que ha assegurat que Barcelona “aposta pels jocs olímpics” perquè el projecte “és viable”, ha atribuït a la necessitat de fer una consulta la decisió de retirar la proposta per al 2022. “Va canviar les regles de joc”.
Fandos ha promès que la ciutat “aposta pels jocs olímpics”. Explícitament ha demanat als batlles presents a l'acte, “que confiïn en Barcelona” perquè tornar a convertir la capital catalana en seu olímpica és una de les prioritats de l'alcalde Xavier Trias.
Es tracta d'un projecte “realista” i no estem parlant “d'uns pressupostos que siguin una bogeria”. Esdeveniments com els jocs “s'autofinancien” i, a banda, són grans motors per generar “riquesa i llocs de treball”.
La regidora barcelonina ha enumerat nombrosos elements que han provocat la decisió de no presentar la candidatura aquest 2022. En aquest sentit ha resultat decisiva la “lleialtat a Madrid”, que ha silenciat la intenció de la ciutat fins que s'ha resolt el veredicte en favor de Tòquio, deixant poc marge per teixir les complicitats necessàries.
La petició d'altres partits polítics de celebrar una consulta per preguntar a la ciutadania si donaven o no suport a la candidatura dels jocs, davant la qual el consistori no s'hi ha oposat, ha estat, però, l'element essencial que ha impedit que proliferés la candidatura per al 22.
Això “va canviar les regles de joc”. “Mai s'havia parlat de fer una consulta”, ha raonat, i sense aquesta “potser ens haguéssim presentat”. El Comitè Olímpic Internacional, a més, va deixar clar que no veia amb bons ulls “que la consulta se celebrés després de presentar la candidatura”.
2026 il·lusiona als Pirineus
L'alcalde de Puigcerdà, Albert Piñeira, ha assegurat que la candidatura de Barcelona per als jocs olímpics d'hivern “genera consens” al Pirineu. La gent “s'hi bolcarà”. Per això ha celebrat que agafi força el compromís de fixar l'horitzó al 2026, “com a mínim ara tenim una data”.
Serà “una oportunitat per crear equipaments per gel i neu” i també “permetria posicionar la marca 'Pirineu' fora de l'Estat. “Internament estem ben posicionats, però no a nivell internacional”, ha subratllat.
L'alcalde d'Alp, Ramon Molner, i president del consell comarcal de la Cerdanya, s'ha preguntat si els ciutadans de Barcelona “creien” en la idea de l'exalcalde Jordi Hereu, quan la van escoltar per primer cop. “Al territori la gent sí s'hi va agafar amb molta il·lusió”. Els pobles dels Pirineus “tenim el lloc, l'entorn i les pistes, però necessitem un soci com Barcelona”.
L'alcalde de Granollers, Josep Mayoral, en representació de les ciutats a través de les quals es connectaria la capital catalana amb la muntanya, considera que el país “necessita projectes il·lusionadors”. Però sempre “des de l'equilibri” perquè actualment el país “no està ben connectat”.
Els dèficits estructurals s'evidencien en què la línia de tren R3 i la carretera que porten “al nord” no estan “prou cuidats”. Per això cal “desdoblar la R3”, ha remarcat. La connectivitat entre Barcelona i els destins de muntanya “necessiten inversions”.
El delegat territorial del govern a les Comarques Gironines, Eudald Casadesús, ha defensat que la candidatura “és una gran idea”. En part perquè serà decisiva en trencar “el binomi inversió i rendibilitat econòmica”, que és “important tenir en compte” però que no ha de fer que desapareguin conceptes “com el d'equilibri del país”, ha expressat en el mateix sentit que Mayoral.
El sector de l'esquí també espera els jocs olímpics
En representació del sector de l'esquí, tant Xavier Nolla, president de l'ACEM (Associació Catalana d'Estacions d'Esquí de Muntanya), ha analitzat que “passar del 22 al 26 implica més avantatges que inconvenients”. Això dóna 6 anys de marge per treballar sobretot en aconseguir augmentar la massa d'esquiadors, actualment xifrada en 700.000. “Caldria doblar-la”.
El director general de Baqueira Beret, Aureli Bisbe, i president d'ATUDEM (Associació Turística de Estaciones de Esquí y Montaña), ha assegurat que la notícia que Barcelona decidiria optar “és el millor que li ha passat en molts anys al sector”. Bisbe ha insistit, però, que caldrà evitar que passi com al Mundial de Sierra Nevada, que “no van tenir cap repercussió en l'esport i el món de l'esquí”. La campanya “s'hauria de centrar en la pràctica de l'esport”.
