El dia més gran

Els Marrecs de Salt van aconseguir ahir a la nit pujar amb èxit, i per segon any consecutiu, el pilar de quatre per les escales de la catedral. Només van trigar poc més d'un minut a fer-ho, amb la complexitat, segons va explicar el seu president, Pitu Masdevall, de superar els dos replans. Abans, però, van obsequiar el públic amb un set de set. Aquest va ser, sens dubte, el gran acte multitudinari de les Fires, segurament darrere del castell de focs d'artifici. Amb poc més de deu anys, aquesta iniciativa castellera s'ha convertit en un punt de referència a les Fires.

I és que ahir Girona va bullir en una edició més d'aquesta festa transversal, dinàmica, cultural, social, reivindicativa i històrica. Una diada en què el tòpic Tothom a Fires es trenca i, potser, deixa de ser-ho per la constància i la tenacitat de la gent per ser-hi. Gent, i molta: “Hem vingut a passar el dia a Girona. Som de Mataró, vam venir aquí fa tres anys i ja no hem deixat de tornar.” Ho deien en Narcís –quina coincidència– i la Montse, mentre el seu fill voltava com una baldufa agafant fort la corda que subjectava una pila de globus de color blau. En Nil –així es diu el menut– semblava a punt de sortir volant com la casa del film Up.

Un dia solemne també per la visita al cementiri, ineludible per a molts. Silenci i record. Acte cívic en memòria dels difunts. Senzill i ajustat, amb la presència de l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont; els portaveus municipals del PSC; Pia Bosch; Carles Ribas (CiU), i Joan Olòriz (ICV-EA), així com altres autoritats. “Tota aquella gent que ens ha precedit, que ens ha anat deixant, però que ens ha cedit un llegat d'obra feta, de testimoni d'una biografia exemplar, d'aportacions a terrenys diversos com ara la cultura, l'urbanisme, l'economia, la filosofia i la ciutat”, va dir Puigdemont. També es va voler posar especial èmfasi en els 75 anys dels primers bombardejos de l'aviació italiana sobre el nucli urbà de Girona: “Aquesta gent va ser assassinada en un moment en què el debat de les idees es feia a costa de vides.”

La cultura també és ben present a Fires. Sardanes, amb el Campionat de Colles Sardanistes, a la plaça del Lleó –vegeu plana 5–, espectaculars, especialment els punts lliures. I l'art. Pintors i artistes en la Fira de la Pintura, el Dibuix i la Fotografia. Poca broma, perquè estem parlant, a banda del bon nivell artístic i creatiu, de la 47a edició. El Barri Vell, doncs, ple: de fet, una riada de gent. Un altre tòpic, sí, però real, viscut. La gent atrau la gent i, a partir del migdia, ja no se sabia on deixar el cotxe. N'hi ha, però, que van preferir el tren: “Nosaltres hem vingut en tren!”, explica en Marc, de Barcelona.

Una Girona també solidària, amb l'acte organitzat per Càritas Ajuda'ns a demostrar que Girona té cor. Un gran cor humà de cartolines vermelles va bategar a les escales de la catedral en el que va ser una mostra gràfica de la solidaritat dels gironins amb les persones que pateixen. Lectura d'un manifest a càrrec de l'escriptor i periodista Antoni Puigvert, sempre compromès, i la col·laboració de l'escultor Manel Palahí. Per a la mainada –com el Nil i els seus globus blaus–, no tot van ser parades de firaires, cavallets, pujar a la roda gegantina, xurros i crispetes. També hi va haver espectacle. A la Copa va tenir lloc un concert a càrrec del grup Macedònia. Pop rock en estat pur per als infants.

I tot ple de gom a gom. “Corre, corre, que aquella parella sembla que es vol aixecar!”, deia una dona al seu home davant una terrassa. Els restaurants presentaven menús adaptats –i a l'alça– puntualment per aprofitar la riada de gent d'aquest dia assenyalat. La temperatura, suau; de fet, un dia esplèndid. No va fer calor, però tampoc fred, i això va permetre assaborir les castanyes sense pensar que el temps, o les Fires, s'havien equivocat de mes.