L'educació, estancada
Catalunya gairebé no evoluciona en lectura i matemàtiques i recula en ciències, segons l'informe PISA
S'escurça la distància entre alumnes autòctons i nouvinguts
Ensenyament posa en marxa un pla per millorar en ciències
Els resultats de l'informe PISA del 2012 sobre el nivell dels escolars de quinze anys van deixar Catalunya, més o menys, allà on era: una lleugera millora en comprensió lectora, un petit retrocés en competència matemàtica i un altre en comprensió científica, l'aspecte en què més s'ha reculat des que es va iniciar la participació en aquesta avaluació internacional l'any 2003.
Els escolars catalans s'han quedat estancats en els registres mitjans dels 65 països i economies de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), tot i els esforços dels últims anys per potenciar les competències bàsiques dels estudiants amb nombroses avaluacions externes incloses. Catalunya continua estant per damunt de la mitjana de l'Estat en comprensió lectora –on està al nivell de països com ara el Regne Unit, França i Noruega– i en matemàtiques –com el Regne Unit, França i Islàndia–, i per sota en competència científica –en nivells equiparables als de Noruega, Hongria i Itàlia.
La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, va admetre que Catalunya ha de millorar molt encara, especialment en l'àmbit de ciències, però va recordar que la societat catalana és “complexa i diversa” i que l'aposta del país per un sistema “comprensiu i integrador” explica les diferències de resultat amb algunes comunitats autònomes com ara Castella i Lleó, “amb una població més homogènia”, i Madrid, “on molts dels immigrants tenen la llengua” del país d'acollida, en referència als llatinoamericans.
“Amb qui ens hem de comparar –va dir Rigau– és amb països europeus amb una societat complexa, com ara el Regne Unit i França, i no amb els asiàtics.” “No volem que els nostres alumnes es deixin la pell i la son per millorar els resultats en matemàtiques”, va assenyalar la consellera en referència a l'altíssima exigència a què estan sotmesos els estudiants en molts països asiàtics, que són, precisament, els que lideren els rànquings.
Rigau es va felicitar, en canvi, per la diferència de resultats, cada cop menor, entre els alumnes nouvinguts de Catalunya i els autòctons, que ha passat de 80 a 70 punts respecte del 2009. “La nostra prioritat és retenir els estudiants que podrien caure del sistema”, va remarcar la consellera.
Rigau va assegurar que el govern està duent a terme un pla de foment de la lectura des dels primers cursos de primària per mantenir la línia de millora en aquest àmbit dels últims anys, i que s'ha augmentat el nombre d'hores de matemàtiques a l'ESO per equiparar-se al que es fa a la resta de l'Estat. La gran assignatura pendent, però, és la competència científica, en què Catalunya ha passat dels 502 punts de l'avaluació PISA de l'any 2003 als 492 del 2012.
Pla de millora
Per mirar de revertir aquesta tendència negativa, el Departament d'Ensenyament ha posat en marxa un pla de treball per a la millora de la competència científica en què els centres tindran una guia per potenciar-ne els punts clau. El pla de formació i divulgació estarà disponible per als mestres a partir del gener, amb la idea que les recomanacions es puguin posar en marxa el curs vinent.
La consellera d'Ensenyament va contraposar les mesures del seu departament a les dreceres per sortir més ben parat a PISA com les que, segons el seu parer, pretén agafar el govern espanyol amb la llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (LOMQE). Del que es tracta és de “millorar el sistema, i no d'obtenir bones puntuacions a PISA per rentar la cara”, va insistir Rigau en referència a alguns canvis de la reforma educativa.
La titular d'Ensenyament va fer notar que, amb la LOMQE a la mà, en la pròxima avaluació PISA ja no es comptaran tots aquells alumnes de quinze anys que estiguin cursant la formació professional bàsica, ja que es considerarà que estan cursant estudis postobligatoris, que no són objecte d'avaluació per part de l'informe PISA.
Els millors resultats de l'Estat, al nord
Els resultats de l'informe PISA del 2012 a l'Estat espanyol continuen reflectint la preeminència de les comunitats autònomes del nord de la Península i Madrid per sobre de les altres. Així, Castella i Lleó encapçala el rànquing en comprensió científica, obté la segona posició estatal en competència matemàtica i la tercera en comprensió lectora. El País Basc, Navarra, la Rioja i Madrid també ocupen posicions de privilegi en tots tres àmbits, mentre que Catalunya s'ha de conformar a estar per sobre de la mitjana estatal en comprensió lectora i matemàtiques, i per sota en comprensió científica. Les Illes Balears obtenen uns resultats baixos en els tres àmbits avaluats, especialment en comprensió lectora, en què només superen Múrcia.
