Obsessió amb PISA

Es publiquen cada tres anys i fan anar de bòlit governants i pedagogs de tot el món. Les proves PISA s'han convertit els darrers anys en el far que guia els sistemes educatius de molts països. A Catalunya, l'aprenentatge basat en les competències bàsiques s'està imposant de mica en mica a les escoles i instituts i els estudiants s'enfronten sovint a avaluacions externes que pretenen calcar les de PISA. L'obsessió pels resultats de les proves que impulsa l'OCDE ha arribat a tal punt que cada cop hi ha més pedagogs que alerten que potser se n'està fent un gra massa.

És el cas de Yong Zhao, vicerector d'ensenyament internacional a la Facultat de Ciències de l'Educació de la Universitat d'Oregon. En un debat organitzat per la Fundació Jaume Bofill, Zhao va explicar que, tot i els bons resultats que obté Xangai en les proves PISA, “la Xina no els celebra perquè considera que el seu país necessita més creatius i més emprenedors”. “La Xina –diu– necessita figures com Steve Jobs, i el que realment té és molta mà d'obra mal pagada. Té el 20% de la població mundial i, en canvi, només produeix l'1% de les patents mundials.” Zhao compara el cas xinès amb el els Estats Units, “un dels països que obtenen pitjors resultats en els tests internacionals, però que, en canvi, té moltes empreses innovadores i d'èxit”.

“Molts veuen els resultats dels estudis PISA com el patró d'or de l'educació”, constata el pedagog xinès, “però les feines per a les quals calen coneixements i habilitats de procediments rutinaris cada cop estan més automatitzades o es deslocalitzen a llocs on aquests coneixements i habilitats abunden a un preu inferior”. Zhao vaticina que “els talents corresponents a l'hemisferi cerebral dret, inclòs el disseny, la narració, la simfonia, l'empatia, el joc i el sentit seran els més ben valorats”, mentre que els que promou PISA “són majoritàriament habilitats cognitives, situades a l'hemisferi esquerre”.

Jaume Aguilar, president de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica, coincideix a dir que “uns bons resultats a PISA no garanteixen una millor qualitat de l'educació”, però sí que serveixen per “comparar-nos amb la resta de territoris i la resta d'Europa”. “Les proves PISA han ajudat a pensar que cal avaluar de forma objectiva el que es fa i a millorar l'educació”, remarca Aguilar.

Per Jaume Sarramona, catedràtic emèrit de pedagogia de la Universitat Autònoma de Barcelona, fer un bon paper a PISA és un “indicatiu de la capacitat de comprendre i resoldre problemes reals dels nostres temps, però solament en els àmbits que tracta el PISA: comprensió lectora, matemàtiques i ciències”. “L'educació –avisa– abasta molts més aspectes, com ara la dimensió moral, artística, cívica, etc., que no són avaluats per PISA.”

En el mateix sentit s'expressa Aguilar, que veu raonable que es faci èmfasi en les competències bàsiques en l'educació obligatòria”, però reivindica el paper d'assignatures que, amb la reforma educativa, queden una mica “desdibuixades”. “Història i filosofia tenen molt de competències bàsiques. Potser no és tan important saber qui era Plató –argumenta–, però sí saber raonar. És una competència bàsica.”

Sebastián Barajas, expert en el camp de l'aprenentatge i les ciències cognitives i autor del llibre Aprender es hacer, on analitza el sistema educatiu actual, va més enllà i qüestiona, de dalt a baix, el funcionament del sistema educatiu català actual. “No podem esperar obtenir res de diferent si fem el mateix”, adverteix. “Amb tota la tecnologia que tenim, com pot ser que continuem fent classes magistrals avorrides i poc actives?” “Vols que els alumnes aprenguin a llegir? Posa'ls a fer un diari i treballaran totes les competències”, exemplifica Barajas.

Avui mateix, però, els governs d'arreu del món ja han començat a moure peça per millorar els resultats en l'avaluació del 2015 de PISA i escalar posicions en el rànquing mundial.