Angelets
DES DE L'EXILI
Ahir dijous i hui divendres han estat dies trists. Molt trists per a qui escriu aquestes ratlles negre sobre blanc. Més enllà del que esdevé a la nostra terra i que afecta al comú dels mortals que en ella (mal)viuen de distintes maneres o que la porten en el record com un talismà encès al pit i una punxa clavada en el cor alhora.
El bo de Pau ja no està entre nosaltres, al sí d'una família que l'ha estimat, l'estima i l'estimarà per sempre, d'uns amics, els seus, que l'hem vist créixer contra corrent i l'adversitat a cavall entre Foios, Vinalesa, Meliana i Godella majorment. Pau el salser ha iniciat una nova singladura, una nova etapa en què un dia, tard o d'hora, tots recalarem. Perquè Pau, com els seus pares i el seu germanet, els seus iaios, oncles, cosins, veïns, companys, mestres i amistats, era u dels nostres, un xiquet de poble que ha escampat entre els qui hem tingut la sort de conèixer-lo la lluita per obrir-se a la vida amb un somriure en el semblant, l'esperança d'uns pares i d'uns parents que l'han correspost a cada instant i més encara quan més ho ha necessitat.
De Pau ens queda quasi tot, la fe que ha espargit pertot arreu, la normalitat que ha transmès a pesar de la dificultat (de vegades extrema) que comporta tindre un creixement complex i d'acurat tractament, la fèrria força de voluntat dels seus i l'alegria de viure a pesar de tot.
Pau era dependent, un exemple conegut dels milers que, anònims —per qualsevol causa i situació— hi ha al nostre país, a la resta de l'Estat, clamant justícia perquè s'atenguen com cal les seues peculiaritats que no triaren o que els han sobrevingut, tal qual ens pot passar a vostès o a un servidor (qui pot, al remat, alçar el dit?). Un innocent que, en faltar, ens ha deixat més orfes i desemparats, però que alhora ens ha donat exemple i ha espargit felicitat d'on es podia esperar amargura.
Des de tan lluny el pesar és diferent, el colp s'assimila pitjor en no tindre ni tan sols l'oportunitat de compartir aquests moments tan durs amb els seus i no poder tampoc transmetre'ls el pesar per la pèrdua irreparable, un alè de càlida i emocionada complicitat.
Aquests darrers dies no han estat fàcils, mai ho són quan falta algú que t'és proper per qualsevol circumstància. Amb el traspàs del nostre jove amic també se'ns mor una part de nosaltres, no cap dubte; tanmateix, el record de la seua aventura vital, de la seua enteresa i la dels seus esdevenen un relat impagable d'amor, tendresa i humilitat per als que el vam conèixer i compartir les seues il·lusions.
Descansa Pauet que els angelets et guiaran pels núvols cotonosos, eixos que tots veiem, perquè ací baix no t'oblidarem i quan una gota de pluja ens toque la pell sabrem que un amic nostre estarà feliç allà dalt, recordant vells temps ja passats, noves aventures per engegar. Fins sempre angelet.