El misteri de l'estiu

La canícula estiuenca passa a l'agost per un eix que va del carrer Major de la vila a la basílica de Santa Maria, amb una llengua esplendorosa. Els elxans estan devanits amb el reconeixement que va fer la Unesco el 2001, considerant el Misteri com a Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat.

Des de Perpinyà a Novelda, des de Lleida a Mallorca, no té una manifestació viva del seu patrimoni espiritual més alta i més bella que la festa d'Elx. La llegenda diu que l'any 1370 el guardacostes Francesc Cantó trobà damunt les ones una arca amb una imatge i la consueta de la festa que deia «sóc per Elx».

La festa d'Elx és el misteri d'una llengua compartida i mantinguda al llarg dels segles en boca dels dipositaris del monument intangible més enlairat que compartim valencians, catalans, balears, andorrans i algueresos: la llengua en què parlem cada dia.

Es tracta d'una obra teatral d'arrels medievals, dividida en dos actes, que es posen en escena cada any durant els dies 14 i 15 d'agost a l'interior de la basílica de Santa Maria d'Elx. S'hi representa la mort, assumpció i coronació de la Verge, i en conjunt presenta nombrosos aspectes artístics i històrics dignes de consideració. Si, a més a més, tenim en compte que es tracta de l'única obra del seu gènere que s'ha representat sense interrupció fins a l'actualitat, malgrat les prohibicions oficials derivades del concili de Trento, hem de concloure que ens trobem davant una obra clau del teatre religiós europeu d'origen medieval, datada cap a l'any 1370.