Estimular les neurones retarda la pèrdua de les capacitats
«Si una neurona la fas servir, viu; si no, mor.» Aquesta és la premissa que apunta el neuropsicòleg Jesús Frutos, que treballa al centre d'estimulació cognitiva de Reus i que és l'investigador principal d'un estudi que avalua l'efecte d'aquest tipus de tractament sobre les capacitats dels malalts d'Alzheimer. La pèrdua de les capacitats d'una persona amb Alzheimer la provoca «la mort prematura de les neurones a causa de la proteïna amiloide», apunta Frutos, com la principal de les tres causes que s'han descobert. Per tant, el que tracta de fer l'estimulació cognitiva és «alentir aquest procés», perquè «no és possible només amb la medicació», segons assegura el neuropsicòleg.
L'estimulació cognitiva treballa, per damunt de tot, la part emocional de la malaltia, tot i que també la física. En el cas del centre reusenc, fan reflexologia, manteniment de la memòria o tècniques que milloren els brots d'agressivitat, per exemple. A través de l'estudi, que per ara han presentat en un congrés a Tortosa, han observat diferències entre el grup que rep aquest tipus de teràpia i el que no. Així, per comprovar-ho, han recopilat la bibliografia d'investigacions existents sobre malalts d'Alzheimer que no han fet estimulació cognitiva i han comparat les dades amb els resultats que el mateix centre ha obtingut amb els malalts que hi acudeixen. Així, per exemple, comprovant els resultats del test Mini-Mental State Examination (MMSE), han vist que en el primer any els malalts que fan teràpia veuen incrementades les capacitats en 0,5 punts, mentre que els que no, disminuïdes en quatre punts. Això passa, segons Frutos, «perquè els malalts lleus recuperen algunes funcions a l'inici del tractament, quan l'activitat cognitiva és important». Però quan la malaltia avança els malalts ja perden uns quatre punts l'any, tot i que «els tractats perden menys capacitats». En aquest cas disminueixen tres punts enlloc dels quatre esmentats. «Mantenir durant més anys les seves capacitats significa mantenir la qualitat de vida», ja que en les últimes fases de la malaltia es perd la mobilitat per caminar o la contenció urinària, per exemple.
Per Frutos, cal tenir en compte aquests resultats, sobretot si es parteix de la dada que una de cada dues persones majors de 85 anys tindrà Alzheimer. A això cal afegir-hi el que el neuropsicòleg qualifica com el «cribratge» dels avis de la societat actual: «Els que ara tenen més de 80 anys són les persones més resistents perquè han viscut la primera i la segona Guerra Mundial, la Guerra Civil espanyola i els períodes de fam.»
