La sortosa mandra de tornar un talonari

Santi Domínguez era ahir un dels pares afortunats, i per partida doble. Té dos fills jugant al futbol a La Salle i, per això, li corresponien dos talonaris per vendre. “Quina mandra, vaig pensar, quan em van donar dos talonaris!”, va confessar. “El primer el vam repartir de seguida entre la família, però amb el segon vam defallir i vam decidir que ens el quedàvem”, va concretar. Ahir, mentre feia de porter als partits que es disputen abans de les vacances, tenia un somriure d'orella a orella: “Encara no he fet números, però suposo que deuen ser uns 6.000 euros; segur que ens aniran molt bé”. Domínguez, que és de Mataró però viu a Premià de Mar, no s'ho acabava de creure hores després de conèixer la notícia. “Estàvem a Mataró perquè un dels nens tenia partit, i han començat a trucar i enviar Whatsapp sense parar i hem tornat volant cap aquí”, va explicar.

Els partits de pares i fills abans de l'aturada nadalenca es van jugar amb més eufòria de que és habitual i sense que el públic, cada cop més nombrós, hi parés gaire atenció. Els nervis i les abraçades estaven fora del camp, on s'anaven concentrant els afavorits pel premi.

El responsable de les instal·lacions, Jordi Mercè, amb una ampolla de cava a cada mà, va donar permís a tothom per saltar a la gespa i fer una festiva invasió de camp: “En sóc el responsable, no patiu que avui s'hi val tot.” Jugadors, tècnics, familiars i periodistes es van traslladar al mig del camp per escenificar i captar l'alegria dels afortunats. “Els meus pares, avis i tiets tenen números”, va dir un dels benjamins de La Salle, que va confessar que encara no havia fet la carta als Reis i que potser seria una mica més llarga.

Altres només s'havien acostat al camp per felicitar els premiats i consolar-se en la seva desgràcia. “No em vaig comprar ni una butlleta i això que la meva germana en venia al bar d'aquí al costat”, es va lamentar una veïna. Els nens i els pares que ahir van fer l'últim partit de l'any el recordaran molt de temps per l'eufòria del dia en què els va tocar la sort.