La resistència de les Garrigues

Capítol 9

Trencat el front del Segre, l'ofensiva rebel cap al sud es va concentrar en dues línies estratègiques ben clares: el control de la carretera de Tarragona a les Borges Blanques i dominar els accessos a les comunicacions més importants en direcció a l'Ebre per Flix. Per tant, la Granadella i Castelldans van ser les dues poblacions que van centrar els combats en el que es va anomenar “la batalla de les Garrigues”.

A més del control de les comunicacions, l'altre objectiu era destruir arsenals i infraestructura logística republicana. I és que els pobles de les Garrigues eren la rereguarda fins al desembre del 1938 i tenien lluny la guerra. Per aquest motiu, eren centres de recepció de refugiats i també disposaven petits hospitals, polvorins, dipòsits de carburant i centres de comandament. Tots aquests equipaments van passar immediatament a ser objectius a destruir per les tropes de Franco.

El 10 de desembre del 1938 havia de començar l'ofensiva al Segrià i les Garrigues però el mal temps ho va ajornar fins al dia 23. Ni la proximitat de les festes de Nadal no va aconseguir silenciar les armes, tot i les peticions fetes des del Vaticà per respectar aquestes dates assenyalades. L'aviació, a més, ja actuava des de feia dies a la zona.

Amb aquests objectius, les tropes franquistes, amb el suport de les italianes del Corpo di Truppe Volontarie (CTV), van trigar una setmana a entrar a la Granadella i dues fins a Castelldans. El 10 de gener, tota la comarca de les Garrigues ja havia caigut.

Aguantar aquesta setmana de front a la Granadella va ser tot un èxit per als republicans, sobretot perquè la població va suportar 20 bombardeigs de l'aviació, sobretot de la legió Còndor, entre el 22 i el 29 de desembre, data de la caiguda del poble. És a dir, tres al dia. La població ja s'amagava en coves de l'entorn i durant l'ofensiva rebel pocs veïns seguien a la Granadella. Tot i això, es van registrar sis víctimes mortals entre els civils, incloses dues nenes, així com tretze soldats. La comarca va viure 70 bombardeigs entre el 20 de desembre i el 7 de gener del 39.

La Granadella era una dels objectius fixats per Franco, ja que segons els informes que havien elaborat els seus serveis d'informació hi havia grans dipòsits de gasolina, la intendència del XII Cos de l'Exèrcit i també de la 16a divisió. A més de força tropa, també s'hi havia ubicat una escola de comissaris, un hospital amb una desena de llits i polvorins i magatzems de munició, segons ha constatat l'historiador i professor Josep Rubió Sobrepere en una extensa recerca sobre la Guerra Civil a les Garrigues i que va transcriure en un llibre de Pagès Editors.

Com es deia, va costar una setmana l'ocupació de la Granadella i tal dia com avui del 1938 queia en mans de Franco un poble que es va convertir en el primer gran focus de resistència republicana després de trencar-se el front del Segre i iniciada l'ofensiva contra Catalunya.

Les divisions 3, 35 i 42 del XV Cos de l'Exèrcit de Manuel Tagüeña van aconseguir aturar l'avanç de les forces rebels del cos de l'exèrcit de Navarra. Mentre els italians de la divisió Littorio ocupaven el Cogul, l'exèrcit de Navarra es quedava bloquejat i només va poder reagrupar-se amb forces italianes del CTV. L'estancament va irritar Franco, que va enviar un comunicat al general Dávila, màxim responsable d'aquest cos. El missatge renyava Dávila per la demora i per no haver trencat la defensa republicana.

El 28 de desembre es van lliurar forts combats prop de la Granadella, combinats amb accions aèries fins que va arribar el fatídic dia 29. D'entrada, amb caràcter d'urgència, Franco va enviar un segon requeriment a Dávila. El general colpista no entenia per què no feia una ofensiva de pinça per acorralar els republicans, ja molt afeblits: “Genera una sensació d'impotència completa [...]. Veig falta de maniobra, comandament i fins i tot en el cos d'exèrcit de Navarra [...]. Repeteixo, és necessari redreçar l'acció agrupant el cos de l'exèrcit de Navarra en la direcció de la Granadella i no donant a cap divisió cap missió profunda fora dels camins.”

La brega de Franco va obtenir els seus fruits i a les tres de la tarda les tropes franquistes entraven a la Granadella, en part gràcies als intensos bombardeigs aeris.

Segons els estudis de Rubió Sobrepere, els violents combats finals es van produir entre les forces de l'11 BM de la 35a divisió, la 33 i 60 BM de la 3a divisió i la 226 i 227 BM de la 42a divisió del XV CE Republicà contra la 5a divisió de Navarra, reforçada amb l'artilleria de la Còndor i les forces italianes. Va ser una batalla cos a cos i casa per casa que va deixar un rastre de cadàvers per tot el poble. Així, l'exèrcit franquista guanyava el pas franc cap a les terres de l'Ebre.

Quedava el segon gran objectiu de les Garrigues, que era Castelldans, i així arribar a les Borges Blanques. La lluita va ser ferotge entre divisions del V CE de Líster i les tropes voluntàries italianes. Poc a poc anaven caient poblacions i el 3 de gener es trencava la resistència de les tropes que comandava Enrique Líster. Aquest es va retirar cap a les Borges Blanques i el dia 4 la divisió italiana arribava a Castelldans, la població més castigada per l'aviació a les Garrigues. Un poble buit i destruït on els veïns van tornar al cap d'unes hores de l'ocupació dels seus amagatalls i en processó per enterrar les desenes de morts que hi va haver.

L'entrada posterior a les Borges, “El feudo de Macià”, segons titulava el diari Heraldo de Aragón, va ser ràpida i amb escassa resistència el dia 5 de gener del 1939. En tots aquests pobles aquells dies s'hi parlava més italià que català o castellà.