Reactivant la lluita social
L'activisme de Colauha tornat a situar en escena la defensa dels drets de les persones
La imatge d'Ada Colau és la d'una dona intel·ligent, íntegra, eloqüent, dinàmica, franca, imparable i incansable. De cap a peus. Tal com ella mateixa es defineix, és una activista social, “perquè una democràcia saludable ha de tenir una societat organitzada, i ara encara més”. El seu neguit no neix amb la crisi o a partir de la crisi. Colau es va començar a inquietar per les injustícies durant els anys a la universitat, a la dècada dels 90, quan estudiava filosofia. Va protestar contra la Primera Guerra del Golf, va anar d'Erasmus a Milà i també va formar part del moviment ocupa. Ja entrat el segle XXI, es va mobilitzar contra el G-8 a Barcelona, va estar vinculada als moviments antiglobalització i Aturem la guerra (Segona Guerra del Golf) i, a partir del 2006, ja entra de ple en el món de l'habitatge. Va donar aquest pas a través del moviment per un habitatge digne a Espanya, per passar després per V de Vivienda i pel Taller contra la Violència Immobiliària. Finalment, el 2009 va fundar, juntament amb altres activistes, la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), que l'ha fet tan visible arreu d'Europa.
Visibilitat per la paraula
Confessa que la fama, per a ella, “és un honor” perquè ha arribat per “fer el que faig, representar la mobilització col·lectiva”. Aquesta fama, diu, “ens ha fet visibles”. En una societat mediatitzada, això no va pas malament. Reconeix la seva habilitat amb la paraula, la seva potent oratòria, i la posa “a disposició del moviment”. Amb la PAH lluita amb els afectats pels deutes hipotecaris. Reivindica la dació en pagament. No sembra vents però sí que recull tempestes. Més que recollir, es pot dir que les desferma. Com en l'ocasió en què va comparèixer davant de la comissió d'Economia del Congrés dels Diputats, a Madrid, dins de la ronda de declaracions d'experts durant la tramitació de la llei per pal·liar els desnonaments, en què va qualificar la situació com d'“estafa generalitzada”, va etzibar al secretari general de l'Associació Espanyola de la Banca, Javier Rodríguez Pellitero, que era un “cínic” i un “criminal” per dir que la legislació vigent no és la causa dels desnonaments i el va fer responsable que moltes persones hagin perdut l'habitatge i fins i tot s'hagin tret la vida per aquest fet. “Em vaig quedar curta”, confessava el 6 de febrer a aquest diari, “perquè hauria pogut parlar directament d'organització criminal i mafiosa”. El mateix dia, el govern de Mariano Rajoy, embrancat en el rescat aferrissat del sector financer, anunciava la creació d'un registre de sentències fermes per impagament de rendes de lloguer. Volia una fotografia clara, amb noms i cognoms, de tots aquells que van haver de deixar casa seva per no poder fer front a les quotes.
Però Ada Colau no defallia. La falta de resolució de l'executiu espanyol davant el que considera una de les injustícies socials més grans que s'han viscut en aquests anys de crisi encara l'esperonava més. I va desfermar una altra tempesta quan va presentar al Congrés, en nom de la PAH, una iniciativa legislativa popular (ILP) amb més d'1.400.000 signatures per l'elaboració d'una nova legislació en matèria hipotecària que contemplés la dació en pagament amb caràcter retroactiu, la moratòria en els desnonaments per execució hipotecària d'habitatges habituals i el lloguer social dels habitatges en mans dels bancs.
Va advertir als parlamentaris que no entendria que la ILP fos rebutjada i va anunciar que assenyalaria els diputats que li giressin l'esquena a la voluntat de milers de ciutadans. “Informarem per on es mouen, on esmorzen, on se'ls pot trobar, perquè tothom ho sàpiga”, va declarar a aquest diari. Molts parlamentaris es van sentir ferits, van aclamar per la seva llibertat de vot. Van acusar-la de coacció, però allò que la portaveu de la PAH reclamava era assumpció de responsabilitat. Colau volia posar cara als qui s'escudessin en l'anonimat dels vots per no modificar una legislació que permetia els desnonaments. Volia que ningú no arrossegués el deute d'un habitatge que ja no li pertany.
Fer xarxa a Europa
Acció rere acció, Colau ha anat encomanant força i intensitat en aquells que l'envolten. “No rendir-se mai i, en els moments de màxima dificultat, organitzar-se i enfrontar el problema junts. No hi ha res més bonic”, assegurava una tarda d'aquest desembre, poc abans d'agafar un avió que la duia a Brussel·les per parlar del dret a l'habitatge, de la feina que ha estat fent la PAH durant tots aquests anys. “Volem que la Unió Europea prengui posició davant del que està passant a l'Estat espanyol i anem a Brussel·les a fer xarxa amb altres organitzacions”, ens deia. Advoca “per la solidaritat i l'activisme social” i ens assegura que “el pitjor que et pot passar és trobar-te sol”. I tu, li vam demanar, t'has sentit mai sola? La resposta que ens va donar va ser contundent com ho està sent la seva trajectòria: “No, mai. Aquesta és una de les fortaleses de la PAH.”
