Josep Bertran i Musitu, un model de català feixista
Possiblement el català amb la responsabilitat més àmplia i clara en el bastiment de la xarxa d'informants i espies a Catalunya i el sud de França va ser l'advocat barceloní Josep Bertran i Musitu, un personatge que podria encarnar el model paradigmàtic del català franquista, amb un cursus honorum impecable. Juntament amb el general Mola, va crear el SIFNE, Servicio de Información de la Frontera Norte de España, un organisme de intel·ligència i espionatge que va tenir un paper molt important en el curs de la guerra.
Bertran i Musitu era un dels fundadors de la Lliga Regionalista i havia estat ministre de Gràcia i Justícia amb Alfons XIII i sotssecretari de Finances en el ministeri de Francesc Cambó a Madrid. Entre el 1905 i el 1923 va obtenir l'acta de diputat a Corts per Barcelona en cinc ocasions consecutives. A partir del 1919, va organitzar les partides de pistolers que responien amb violència la creixent influència del sindicalisme i l'anarquisme, especialment durant la dictadura de Primo de Rivera. La influència i l'estil de gàngster de Bertran i Musitu el van fer molt influent en els cercles de la patronal i la burgesia catalana. Es deia aleshores que entre els pistolers a les ordres de Bertran fins i tot es podia trobar dos generals destinats a la capital catalana.
A partir del 1936, es va alinear immediatament amb els colpistes. D'acord amb Franco i Mola, va viatjar a Berlín, on els serveis secrets alemanys el van entrenar en criptografia, radiotelegrafia, psicologia, psiquiatria i tècniques d'espionatge en un temps rècord. En tornar, va controlar des del centre del SIFNE de Marsella tota la xarxa catalana d'espies i informadors. La seva adscripció a la causa franquista era d'un fanatisme tan gran que, en saber que la seva finca familiar –al barri del Putxet de Barcelona– havia estat destinada al Ministeri de la Guerra, va enviar a Burgos un plànol detallat de la propietat perquè fos bombardejada.
La seva fidelitat feixista va ser premiada amb escreix per Franco. Un cop acabada la guerra, va ser designat president de la companyia cimentera Asland, que es faria d'or proveint el formigó per a la reconstrucció d'infraestructura i l'aixecament de pantans arreu de l'Estat espanyol. De fet, la majoria dels espies i informadors de Franco a Catalunya van ser recompensats amb càrrecs rellevants en l'administració, els mitjans de comunicació, l'àmbit empresarial i el financer.
